MADRIDMoviment empresarial tectònic. Els camins d'Isidre Fainé i Florentino Pérez es tornen a creuar just sis anys després de l'opa que va deixar Abertis en mans d’Atlantia i Hochtief (filial d’ACS, constructora de Pérez), mentre La Caixa, sota la batuta de Fainé, en sortia després de gairebé 50 anys. Aquesta vegada, però, el motiu no és una separació, sinó la irrupció de CriteriaCaixa, el hòlding empresarial de la Fundació La Caixa presidit per Fainé, a ACS.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
En concret, CriteriaCaixa ha adquirit el 9,4% del capital social de la constructora, segons ha informat en un breu comunicat publicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV, el regulador borsari espanyol) aquest divendres al matí. Això situa el braç inversor de La Caixa com a segon accionista de la constructora, només per darrere del president del Reial Madrid (14,6%), i superant Societe Generale (6,58%), BlackRock (5,28%) i Alcor (5,19%). Aquest divendres a la tarda, la reacció al mercat era positiva i l'acció de la constructora pujava un 1,5% fins als 40,38 euros, fregant els màxims des de l'any 2007.
El moviment, que ha estat "totalment amistós", confirmen fonts empresarials a l'ARA, ha suposat a CriteriaCaixa un desemborsament de 983 milions d’euros, segons ha informat el hòlding en un comunicat. A més, li permet demanar una cadira al consell d'administració de la companyia que presideix Florentino. De fet, es proposarà el nomenament del mateix Isidre Fainé com a conseller dominical a ACS en representació de CriteriaCaixa.
Retorn de les compres
"L’operació permet consolidar el model de CriteriaCaixa, que al llarg dels anys ha construït una cartera amb participacions accionarials destacades en sectors estratègics de l’economia, com ara la banca, l’energia, les telecomunicacions o l’aigua, entre d’altres", diu el comunicat.
El fet és que després d'un període de replegament de les grans inversions industrials, el hòlding que presideix Fainé està tornat a apostar per fortes compres en activitats clau on sempre ha tingut presència. Una estratègia que encapçala el flamant conseller delegat de CriteriaCaixa i home de confiança de Fainé, Àngel Simón, i que també persegueix recuperar la "vocació de compromís" i "presència" activa en les companyies, expliquen fonts empresarials a l'ARA.
Les últimes inversions de CriteriaCaixa
En els dos últims mesos, CriteriaCaixa s'ha fet forta a Telefónica, en què pretén escalar fins a adquirir el 10% del capital. Però també ha tornat a Colonial (17%) i ha irromput al capital de Puig, la catalana dedicada als perfums, arran de la seva sortida a borsa. A més, ha "apadrinat" la possible opa de l'empresa dels Emirats Àrabs TAQA sobre Naturgy, on CriteriaCaixa controla un 26,7% del capital i encara podria reforçar la seva presència, asseguren fonts empresarials.
Criteria és l'encarregada de nodrir amb els dividends de les seves participades l'obra social i cultural de La Caixa, que té el 100% del hòlding. Així, l'entrada a ACS li permet "enfortir" encara més l'estructura patrimonial, asseguren des de CriteriaCaixa. L'any 2023 el hòlding presidit per Fainé va ingressar un rècord de 1.114 milions d'euros pels dividends que rep.
Saba i Cellnex en el punt de mira
CriteriaCaixa necessita dividends per continuar amb el projecte de la Fundació, i alhora requereix diners per poder invertir. Aquí entren en joc l'empresa de pàrquings Saba i la companyia de telecomunicacions Cellnex, segons expliquen fonts empresarials a l'ARA.
Pel que fa a Saba, CriteriaCaixa en controla la totalitat (99,5%), cosa que és una anomalia si es compara amb la resta de participades. Per això, el cartell de "venda parcial" està penjat des de fa temps. Segons ha pogut saber l'ARA, l'operació ja l'ha començat a pilotar el mateix Àngel Simón. L'opció més clara –i que continua damunt la taula– és l'empresa belga Interparking.
Respecte a Cellnex, on CriteriaCaixa manté un 4,3% del capital, el motiu que obre la porta a una desinversió és el fet que l'empresa de torres de telecomunicacions no reparteix dividends, tot i que el seu objectiu és repartir-ne a partir de l'any 2026 i fins i tot el 2025. Fonts empresarials apunten a l'ARA que una desinversió en la companyia, amb qui La Caixa té un vincle històric, seria "estranya" tenint en compte el gir estratègic anunciat per Cellnex: reduir el deute, focalitzar els recursos i els esforços i remunerar els accionistes.
Tanmateix, altres fonts empresarials indiquen que, si l'estratègia de CriteriaCaixa és créixer de manera ràpida i forta en certes empreses, "no tindrà més remei" que aplicar desinversions com aquestes. CriteriaCaixa no hauria d'anunciar una desinversió a Cellnex fins que no baixi del llindar del 3%, tal com recull la normativa de la CNMV.
Un nucli espanyol, ara sí?
Més enllà de la recuperació per part de La Caixa de l'estratègia basada en les grans inversions industrials, l'entrada a ACS arriba en un moment en què l'espanyolitat de les principals cotitzades a Espanya està en risc pel desembarcament de fons estrangers, sobretot amb segell àrab. Un detall afegeix singularitat al moviment d'aquest divendres: Isidre Fainé li va acabar dient que no a Florentino Pérez quan inicialment aquest va proposar mantenir un nucli dur espanyol a Abertis per evitar que aquesta acabés en mans de la italiana Atlantia. El desenllaç el 2018 va ser un acord entre els italians i el president del Real Madrid per quedar-se el gestor d'autopistes.
Aquell és recordat com un dels pocs moments de tensió, si no l'únic, entre els dos influents empresaris. La seva relació, com a mínim de cara a la galeria, sempre s'ha venut com a bona, sobretot després que l'any 2012 La Caixa assumís més pes a Abertis, aleshores controlada per ACS. El motiu de fons era la pressió que la banca estava exercint sobre la constructora de Pérez perquè posés més garanties al voltant de l'aval que havia demanat per entrar a Iberdrola. L'operació va acabar amb Florentino Pérez divorciant-se de l'energètica presidida per José Ignacio Sánchez Galan i Fainé donant-li un cop de mà a Abertis.
El rastre català de Florentino no acaba aquí: als anys 80, l'avui magnat madrileny va mantenir una estreta i decisiva relació amb Miquel Roca Junyent. Després del fracàs del Partit Reformista Democràtic i l'Operació Roca, el polític va ser decisiu per obrir-li a Florentino portes a l'administració Pujol i entre la burgesia catalana.