Guillem Llorens: "El cooperativisme és la resposta col·lectiva a les necessitats de cada moment"

Guillem Llorens (Barcelona, 1977) és el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, copresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci fundador de la cooperativa Sepra. Explica a l'ARA que va entrar en el món del cooperativisme "per casualitat", gràcies a uns companys de feina que coneixien el model. En el marc del 125è aniversari del cooperativisme català, l'associació que Llorens lidera ha volgut celebrar l'efemèride amb un congrés al Palau de Congressos de Barcelona per divulgar aquest model econòmic.

125 anys. Quins reptes afronta avui el cooperativisme?

— Sí. El 1899 es creava el primer organisme de representativitat del cooperativisme, que era la Cambra Regional de Cooperatives Catalano-Balears. Dins el marc del 125è aniversari, hem pensat que era interessant recuperar el concepte de congrés. De fet, un dels reptes del cooperativisme és el de comunicar i visibilitzar aquest model a Catalunya, on és un actor sociopolític important, amb pes i reconeixement social.

Com va sorgir el model cooperativista a Catalunya?

— És el resultat d'una resposta col·lectiva a necessitats d'un moment determinat, a mitjan segle XIX. Era un moment en què en l'entorn urbà hi havia una precarietat important al voltant de la revolució industrial i en què la classe treballadora s'organitzava per poder arribar als elements de consum i serveis elementals per a la supervivència. I l'origen és de classe molt obrera, igual que en el món agrari, que també s'organitzava per poder fer front a les necessitats col·lectives, per millorar les collites, les eines... També sorgeixen les primeres empreses de base democràtica, el que és el cooperativisme de treball. Aquesta empresa de base democràtica, de gestió democràtica i participativa, comença a ajuntar-se per tenir capacitat de la producció.

Com ha evolucionat el model?

— El 2024 el cooperativisme afronta reptes molt diferents perquè les necessitats de la societat són molt diferents. Sempre m'agrada parlar del cooperativisme com de la resposta col·lectiva a les necessitats de cada moment. Ara estem en el moment de la transició energètica, el canvi climàtic, la sequera, la cultura, la intel·ligència artificial, les cures de les persones, com vertebrem territorialment el país... Com estem perdent la propietat del nostre país en mans estrangeres i com recuperem tota aquesta propietat de manera col·lectiva són els reptes que podem encarar en els pròxims anys.

Quins serien alguns referents de cooperatives de casa nostra?

— Igual que l'economia catalana és una economia de petita i mitjana empresa, el cooperativisme també ho és, tot i que també tenim grans empreses si ens referim a aspectes com la facturació, el volum de treballadores o el volum de consumidors. Per a mi és igual d'important aquell cooperativisme que serveix per vertebrar el territori, per associar-lo, per treballar-lo, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista social. La cooperativa del poble és la que no només donava feina sinó que també era el lloc de trobada de la gent de la zona i on feien la vida social. I és a partir de les cooperatives, també les del segle XIX a la ciutat, que es va començar a conèixer què era l'ensenyament per a determinades classes o es va començar a parlar de cultura. L'empresa Cadí, per exemple, és una cooperativa; a tota la part arrossera del delta de l'Ebre també hi ha una gran incidència cooperativa; amb l'oli de Ponent també n'hi ha moltes... Després hi ha les grans cooperatives de país, com Abacus, o una nova visió del consum, com Som Energia.

El model cooperatiu, en temps de crisi, és factible?

— De fet, el clam popular diu que el cooperativisme està demostrat que és més resilient en temps de crisi. A mi aquest clam em fa una mica de ràbia, bàsicament perquè el que tampoc crec que sigui bo ni just és que s'associï el cooperativisme només a temps de crisi. Una cooperativa permet suportar millor el temps de crisi, perquè la implicació de les persones que en formen part, el sentit de pertinença, permeti que es puguin fer esforços o que es puguin resistir millor els cops. Però, sobretot, també són activitats de futur, de capacitat, de competència, de mirada, d'innovació.

Què és el que fa que una cooperativa sigui una cooperativa?

— Primer, estar inscrit al registre de cooperatives i no al registre mercantil. El que defineix la cooperativa de manera objectiva són set principis, que serien els deu manaments en versió cooperativa: la lliure adhesió d'una persona que vulgui formar part de la cooperativa; la participació econòmica; la gestió democràtica; la independència respecte a tercers; l'educació, la formació i la informació; la intercooperació o la cooperació entre cooperatives, i l'interès per la comunitat.

Actualment hi ha unes 4.700 cooperatives a Catalunya. Va a l'alça?

— Sí, els últims deu anys s'han constituït un 20% més de cooperatives; és un model que s'està consolidant, i jo crec que està molt associat també a una nova mirada de la gent jove. Hem fet una enquesta que conclou que el 80% de la societat catalana coneix el cooperativisme, i especialment la gent entre 18 i 24 anys el veu com una manera d'intentar canviar les coses i d'encarar els reptes del futur.

I us sentiu ajudats per les administracions?

— Les institucions, l'administració pública, hauria de donar més suport. De fet, la Generalitat de Catalunya té l'obligació, segons la llei, de promoure, difondre i fer fort el cooperativisme.

Diu que Catalunya destaca per ser una societat amb molta ànima associativa. A la resta d'Espanya no és així?

— El tarannà de la societat catalana és com és i té diferències respecte de l'Estat. Crec que aquest és el motiu pel qual el 20% de les cooperatives de l'Estat són a Catalunya, que no és un número ni insignificant ni casual. També hi ha altres models. Tenim el model Mondragón al País Basc, un cooperativisme molt més industrial i caracteritzat per la presència empresarial. Són dues tradicions; són dues realitats.

Comentava que el sector agrari és dels que té més exemples de cooperativisme. Quins serien els sectors que necessitarien una empenta o que no coneixen tant aquest model?

— Hi ha dificultats amb les noves tecnologies. En part és un sector molt centrat en les start-ups, més pensades per crear-se i vendre's. No per generar futur, llocs de treball estables i un projecte a llarg termini, sinó per especular. Són projectes que requereixen una inversió força gran de tercers que no en pretenguin un lucre econòmic, i això és difícil. Anem millorant moltíssim el finançament, sobretot per part de la banca ètica i cooperativa, que entén aquests tipus de projectes. La nostra presència és més minsa també en el turisme, que avui està en gran manera en mans estrangeres.