Tot el que canviarà la pujada de tipus d'interès que s'aproxima

BarcelonaLes últimes dades d’inflació que s’han publicat han acabat de carregar d’arguments als que pensen que el Banc Central Europeu ha d’acabar d’una vegada amb els tipus d’interès al 0%. A Espanya, per exemple, els preus es van frenar a l’abril (van passar de créixer un 9,8% a fer-ho un 8,4%), però hi ha un detall preocupant. La inflació subjacent –que exclou l’energia i l’alimentació– va créixer del 3,4% al 4,4%.

La traducció d’això és que està passant exactament el que molts economistes i institucions es temien: els preus de l’energia s’estan contagiant la resta de l’economia. Si al març dues terceres parts de la pujada de la inflació es devia a la llum i els aliments, a l’abril aquesta proporció havia baixat fins al 48%. Al conjunt de l’eurozona va passar una cosa semblant: energia i aliments van passar de suposar un 57% de la pujada a un 48%.

Això és important perquè el BCE poc podia fer amb les seves polítiques per abaixar els preus de l’energia. Ara bé, si el contagi és cada cop més generalitzat, una intervenció del banc sí que podria tenir efectes sobre els preus.

El perill d'una recessió autoinfligida

El risc que hi ha és que una intervenció per frenar els preus provoqui una recessió (caiguda de l’economia durant dos trimestres). El 2011 va passar: el BCE va considerar que la crisi financera havia quedat enrere i va començar a pujar tipus, fet que va provocar una recessió a Europa. “No es vol repetir aquell error”, expliquen fonts pròximes al BCE, que creuen que per això la institució està anant amb peus de plom i amb més lentitud que els Estats Units o el Regne Unit, on els tipus ja s’han començat a incrementar.

Fa una dècada que el BCE està aplicant polítiques d’estímul per treure l’economia europea del pou. Una d'aquestes polítiques és la baixada de tipus, però una altra (que s’aplica des del 2014) és la compra massiva de deute públic i privat.

Què implicarà per als ciutadans aquest gir en les polítiques monetàries? Entre d'altres, aquestes seran les conseqüències:

• Encariment de les hipoteques a tipus variable. Davant l’expectativa que els tipus pugin, en les últimes setmanes l’Euríbor (l’índex de referència per a la majoria d’hipoteques) ha pujat amb força i, de fet, va tancar l’abril en positiu per primer cop després de sis anys. Quan el BCE elevi els tipus, hauria de pujar encara més. Qui tingui contractada una hipoteca a tipus variable ho notarà a l'instant, però tot el crèdit s'encarirà, també les hipoteques a tipus fix (que ja estan pujant). Qui cregui que necessitarà demanar un crèdit o una hipoteca, com més aviat millor.
• Més recompensa per tenir els diners guardats al banc. Aquests últims anys hem vist com tenir els diners en un dipòsit no només no donava cap retribució sinó que, de mil maneres diferents, els bancs se les empescaven per cobrar-nos. Això s’hauria d’acabar: quan pugen els tipus es penalitza a qui s’endeuta però es premia a qui estalvia. Els bancs haurien de començar a retribuir els dipòsits.
• Més dificultats per finançar la despesa pública. Potser ha passat més desapercebut, però el BCE ja ha dit que en el tercer trimestre d’enguany s’acabaran les compres de deute. “Això pot provocar problemes en països que ens hem fet addictes al deute”, sosté el catedràtic Joan Tugores. “O reduïm les emissions de deute o podríem tenir problemes per col·locar-lo”, afegeix. Aquest economista sosté que per a Espanya (que va tancar l’any passat amb un dèficit del 6,8%, molt per sobre del que es considera sa) la finalització de les compres de deute serà “la cosa que més notarà”.

Protagonistes

Barcelona és una ciutat petita, fins al punt que dos possibles rivals a les eleccions municipals que hi haurà d'aquí un any poden coincidir en un mateix dinar. És el que va passar dilluns passat quan Elsa Artadi (candidata de Junts) i Sandro Rosell (que medita presentar-s'hi) van participar en un dinar per conèixer la candidatura de Rosa Cañadas a la presidència del Cercle d’Economia. No consta que se saludessin.

Maurici Lucena va passar a presidir Aena només sis setmanes després que el PSOE arribés al govern, el 2018. Aena té de primer accionista l’estat espanyol i sovint és una extensió de l’executiu: va ser el govern (i no Aena) qui va anunciar que es retirava l’ampliació de l’aeroport del Prat. Per això sembla increïble que Aena hagi portat el govern als tribunals perquè li denega el dret a cobrar una compensació pel tancament forçat durant la pandèmia. Però així és: el cas ja està al Suprem. 

Si una cosa ha demostrat Jaume Gomà, fundador i primer accionista d’Ulabox, és capacitat de resistència. Aquest supermercat online de gamma alta va néixer el 2010 i s’ha passat la dècada en pèrdues: el 2020 va facturar 9 milions i en va perdre 3. El sector feia anys que donava per feta la seva desaparició. Finalment, així ha sigut: ha estat adquirida per la txeca Rohlik (s'ha quedat el deute de la start-up catalana), que passarà a dir-se Sezamo. Gomà seguirà de primer executiu.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat