Emin reapareix a Mallorca amb una altra ‘no compra’

BarcelonaEmin Capital, l’empresa que va muntar l’emprenedor andorrà Jordi Badia, ha aconseguit aquesta setmana tornar als titulars: “Barceló ven per 165 milions l’Hotel Formentor a Emin Capital”. És un anunci calcat al que Emin va fer en el seu dia respecte a la Torre Agbar (anunci que va resultar fals), el de l’edifici Deutsche Bank (que tampoc no es va fer) o el de les Torres de Colón de Madrid (mai es va dur a terme).

Una investigació de l’ARA va revelar fa uns mesos que Badia havia mentit sobre els seus estudis i el seu passat professional, i que al llarg de la seva trajectòria havia protagonitzat un rosari d’escàndols i impagaments a particulars i empreses que se sentien estafats. Aquests casos s’havien produït tant a Andorra, el seu país natal, com a Barcelona, a l’empresa francesa on va treballar, o al Perú, d’on és la seva dona. Badia va ser condemnat recentment a 11 mesos de presó per apropiació indeguda i falsedat documental, en una sentència que està recorreguda.

La situació és diferent en aquest cas: el venedor, Barceló, ha comunicat la venda -per tant, aquest cop sí que s’ha produït- i diu inequívocament al comunicat que va fer públic que el comprador és Emin.

La pregunta és clara: ¿s’ha esmenat Jordi Badia? ¿És ara Emin una empresa de fiar?

Fonts financeres no ho tenen clar: “Els titulars que s’han vist aquesta setmana són falsos. Emin no ha comprat res”, diuen, amb total contundència. Per què ho asseguren amb aquesta rotunditat? Perquè tres bancs han estat implicats en l’operació: el Banco Santander, el BBVA i el Sabadell. Han donat als compradors un crèdit per una mica més de la meitat del preu, uns 85 milions d’euros. “El crèdit no és per a Emin Capital ni per a Jordi Badia. El crèdit és per a Rodina, una empresa mexicana”.

L’ARA ha consultat a Barceló qui ha comprat l’hotel i portaveus de la companyia han donat per bo el comunicat: “Oficialment, el comprador és Emin”. Informats sobre la trajectòria de Badia, la nul·la capacitat de compra mostrada per Emin i el fet que fonts financeres apunten que Badia no apareix al crèdit, Barceló va canviar la versió: “Tenim un acord de confidencialitat i no tenim interès a remenar el tema”.

Ni Rodina, vehicle inversor dels empresaris mexicans Chico Hernández, ni RLH Properties, que té activitat a Espanya i on són accionistes, han volgut atendre l’ARA.

Per afegir confusió a la compra, el Registre Mercantil avançava dilluns passat la cancel·lació del nomenament de Jordi Badia com a administrador únic d’Emin. El mateix registre públic notifica que Badia va cessar del càrrec a l’empresa el 23 de novembre. Per tant, quina relació manté Badia amb Emin? Com és que Emin apareix com a compradora de l’hotel de Barceló? ¿Hi queda algú, al capdavant d’Emin Capital?

D’Emin a Xinil Trade

Al registre hi queda una persona relacionada amb Emin: Enric Badia, germà de Jordi Badia. Aquest ciutadà andorrà també va tenir problemes amb la justícia: va ser condemnat per no pagar 848 cascos de motocicleta, valorats en 12.200 euros.

Jordi Badia no ha volgut atendre l’ARA, però el seu gabinet de comunicació explica que qui va comprar l’hotel va ser una societat creada expressament per fer-ho i dependent d’Emin, Formentor Bay. L’empresa té com a únic accionista una companyia de Badia anomenada Xinil Trade. La seva adreça física és la mateixa on estava situada Emin. Aquests portaveus no han aclarit la relació entre Formentor Bay i Rodina, ni per què Badia no consta entre els compradors reconeguts pels bancs, que insisteixen que Badia té “una participació minoritària” i que qui posa els diners -qui compra-és Rodina. La mateixa opinió té un veterà hoteler de l’illa: “Al final compra qui posa els diners”.

Fonts del mercat apunten que Badia pot haver fet de broker en aquesta operació, intermediant entre venedors i compradors, i cobrant a canvi una comissió. O que per organitzar la compra pot haver obtingut un paquet accionarial a l’hotel. Els portaveus de Badia no ho han aclarit, però l’allau de titulars d’aquesta setmana confirma que la capacitat d’Emin d’atribuir-se compres que no fa segueix ben viva.