Les elèctriques no preveuen una rebaixa del preu de la llum fins a mitjans del 2022

Fins ara, les principals empreses energètiques d'Espanya han passat de puntetes per damunt del debat al voltant de l'espiral alcista dels preus de la llum de les últimes setmanes. Aquest dimarts, però, sí que n'ha parlat el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, que ha vaticinat que el preu de la llum no començarà a baixar fins al segon trimestre de l'any que ve i, al mateix temps, ha defensat que ni el govern espanyol ni les empreses elèctriques "són responsables" de l'increment del preu de la llum.

Bogas ha assegurat que el preu actual de la llum a Espanya és similar al d'altres països d'Europa. "A la resta d'Europa s'està pagant la llum igual com a Espanya. És més: durant els mesos d'estiu una mica més a Espanya però això és típic perquè utilitzem molt més l'aire condicionat", ha assegurat el conseller delegat d'Endesa en una entrevista aquest dimarts a Telemadrid.

El principal responsable d'Endesa (la primera energètica d'Espanya) ha recordat que el problema principal que explica l'increment disparat dels preus és la cotització del gas i els drets d'emissió de CO₂, que han disparat el cost de producció elèctrica. És per això que ha apel·lat a adoptar mesures "valentes" que vagin a l'arrel del problema i que tenen a veure, precisament, amb la tecnologia del gas. Un missatge que es dirigeix, en part, a Brussel·les, a qui la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, també ha demanat una reforma del mercat elèctric majorista.

De fet, en la mateixa línia s'ha pronunciat el conseller delegat d'Enel (principal accionista d'Endesa), Francesco Starace, que ha demanat "abordar la reforma del mercat elèctric". El màxim responsable d'Enel, però, també ha enviat un missatge al govern espanyol: "Si poses un sistema que no agrada, els inversors marxen", ha expressat en una entrevista a Expansión, en relació amb l'avantprojecte de llei sobre les hidràuliques i les nuclears que el govern espanyol ha traslladat al Congrés de Diputats.

Tanmateix, si s'observa l'evolució mitjana dels preus per païso, es constata que, malgrat que aquest ha sigut l'agost més car a tot Europa, l'impacte no ha sigut el mateix a tot arreu i les raons transcendeixen l'ús de l'aire condicionat. Un dels principals motius és que alguns països depenen menys del preu del gas gràcies al desplegament d'energies renovables, en el cas d'Alemanya, i de l'energia nuclear i fins i tot del carbó a França, que situen el megawatt hora (MWh) per sota del d'Espanya.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que la mitjana de la factura mensual d'aquest 2021 serà d'uns 68,46 euros, lluny dels 56,28 euros de l'any passat. Un increment que la mateixa Ribera ha admès. Ara bé, la promesa de Sánchez, a diferència del que ha vaticinat Bogas, és que la mitjana del preu s'acosti a la del 2018, any en què el preu de la factura mensual va ser de 67,21 euros, segons l'OCU. Tanmateix, només aquest mes d'agost ja ha tancat amb un preu mitjà de la llum superior als 100 euros i aquest dimarts Facua ha advertit que, si tot continua igual, el setembre tancarà amb una factura mitjana de 105 euros.

Mentrestant, les pressions de l'oposició, però també del soci de coalició (Podem) no s'aturen. El Partit Popular ha registrat aquest dimarts al Congrés de Diputats una norma amb mesures, principalment fiscals, per retallar fins a 9.000 milions el cost de la llum.

L'augment no s'atura

Demà dimecres el preu mitjà de l'electricitat al mercat majorista tronarà a créixer fins als 135,65 €/MWh. A les deu del vespre, la llum es pagarà a un preu de rècord de 152,36 euros. Desplegar més energies renovables i no dependre tant del gas és un objectiu a llarg termini que el govern espanyol persegueix. De fet, estima que l'any 2030 un 74% de la generació elèctrica total serà procedent de les renovables. Ara bé, la problemàtica rau en el mentrestant i en un increment dels preus dia rere dia que per ara no té aturador. En aquest sentit, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha apuntat que s'aprovaran de forma "immediata" les mesures a curt termini en què treballa l'Estat.

En concret, el ministeri de Transició Ecològica estudia que les empreses amb un pes important al sector venguin energia renovable a petites comercialitzadores o a empreses industrials a un preu que es fixi per subhasta d'energia primària, de manera que menys energia es vegi arrossegada pel preu del pool, és a dir, del mercat majorista determinat pel preu de la tecnologia més cara.

A més, Ribera també vol enfortir la cobertura del consumidor vulnerable, aprovar un subministrament vital energètic (una mesura que es va plantejar l'any 2019), potenciar l'autoconsum i les comunitats energètiques (una iniciativa que, de fet, es recull al pla de recuperació enviat a Brussel·les) i també la modificació de la tarifa regulada o tarifa PVPC, que ara és molt volàtil, ja que s'indexa al preu diari i per hores del megawatt.

De fet, Portugal (que comparteix amb Espanya el Mercat Ibèric de l'Electricitat) ha aconseguit esquivar una mica millor l'encariment de la tarifa regulada perquè la fixa anualment i es revisa trimestralment. Tot aquest reguitzell de mesures s'afegeixen a les ja aprovades fins ara, com la rebaixa de l'IVA o la suspensió temporal de l'impost elèctric, que, tanmateix, encara no han aconseguit aturar la voràgine d'uns preus sense precedents.