BarcelonaEl dia 7 de gener, el preu del MWh al mercat ibèric (MIBEL) era de 110 euros, una xifra aleshores considerada increïble. L’ensurt va durar deu dies, i a finals de mes el preu queia a un també increïble 0,99 euros. Allò va ser un avís de la inestabilitat d’un mercat crucial. A partir del mes de març el preu ha tornat a pujar, ara de manera imparable, fins arribar als 130 euros d’avui.
És relativament fàcil explicar aquests vaivens. El preu de l’electricitat està vinculat al cost de cremar gas i petroli, que tenen preus molt inestables. Recordem que l’abril del 2020 el del petroli era negatiu (!) perquè se’ns havia confinat, havíem deixat de consumir-ne i ningú no sabia on emmagatzemar el que se seguia extraient. Ara, la recuperació econòmica, la por a tornar a caure en aquella situació i l’huracà Ida (que ha paralitzat l’extracció al golf de Mèxic) han fet que el preu del petroli sigui gairebé el doble que fa un any. Ara bé, no agafem el rave per les fulles, perquè de qui depèn de debò el preu de l’electricitat és de la regulació. En particular, hi ha dos elements en joc.
En primer lloc, hem decidit descarbonitzar-nos per salvar el planeta, i una de les maneres com hem decidit fer-ho és encarint el cost de cremar combustibles fòssils a base d’exigir la compra d’uns drets d’emissió de CO2, la quantia dels quals hem limitat. La recuperació econòmica postpandèmia està resultant massa vigorosa per al ritme amb què estem augmentant la generació d’electricitat renovable, i els preus d’aquells drets s’han més que doblat en l’últim any. Entre altres coses, l’electricitat va cara perquè tenim pressa per descarbonitzar-nos.
En segon lloc, i pel que fa als preus espanyols, la regulació (essencialment la llei Piqué, de 1997) s’assenta sobre el principi absurd que les empreses elèctriques s’ho poden fer totes soles. Una frase d’aquella llei ho deixa clar: “No es considera necessari que l’Estat es reservi l’exercici de cap de les activitats que integren el subministrament elèctric. Així, s’abandona la noció de servei públic”. Entre altres coses, l’electricitat va cara perquè ens hem cregut les fantasies del neoliberalisme.
