La fi del cicle electoral torna a fer caure els concursos d’obra pública
La licitació a Catalunya baixa un 1,6% el 2016, amb un descens d’un 11% de la inversió de l’Estat
BarcelonaL’obra pública a Catalunya va tornar a caure l’any passat, cosa que confirma que la recuperació del 2014 va ser un miratge causat per la proximitat del cicle electoral. L’absència d’eleccions sembla que va portar les administracions a tornar a rebaixar les seves inversions, especialment l’administració de l’Estat, que va reduir un 11% les seves inversions a Catalunya. La Generalitat també les va rebaixar un 5%, mentre que els ajuntaments (que hi van destinar un 6% més de recursos) són el gran puntal de la minsa inversió pública en infraestructures. Per evitar l’impacte dels cicles electorals en l’obra pública, la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC) ha demanat reiteradament un gran pacte que planifiqui les infraestructures a llarg termini, a 10 o 15 anys.
Segons les dades de la CCOC, la licitació d’obra pública a Catalunya va baixar un 2% el 2016. En total, es van convocar concursos valorats en 1.131 milions. Les xifres són especialment baixes si es comparen amb les del 2014, quan es van licitar contractes per 1.753 milions. I per descomptat si es comparen amb les d’abans de la crisi: el 2007 es van superar els 7.500 milions, i el màxim es va assolir el 2008, quan es van licitar més de 8.000 milions. La CCOC -que defensa el sector- opina que la inversió d’obra pública a Catalunya hauria d’acostar-se als 5.000 milions, l’equivalent a un 2,3% del PIB i que encara estaria lluny de la mitjana de la Unió Europea, que és del 3,2%.
Les perspectives per al 2017 no milloren gaire per al sector. L’últim informe Euroconstruct, que elaboren 19 instituts de la construcció europeus, entre els quals el català Itec, preveu un descens del 6% de l’obra pública a Espanya el 2017.
La forta caiguda de l’obra pública iniciada el 2009 es va començar a revertir el 2014, però el 2015 va tornar a baixar i el 2016 ha seguit caient. És especialment significatiu el descens de la licitació d’obra pública a Catalunya per part de l’administració de l’Estat, que va caure un 11% en passar de 317 milions el 2015 a 284 milions el 2016. Aquest descens de la inversió estatal a Catalunya és especialment significatiu perquè el 68% dels diners (194 milions) els van licitar empreses estatals que tenen pressupostos propis, com són els ports de Barcelona i Tarragona, Aena, l’Adif (gestor d’infraestructures ferroviàries), Renfe o Correus.
A més, això són les dades de licitació (sortida a concurs). Tal com denuncia reiteradament la Cambra de Comerç de Barcelona, l’execució de les obres de l’Estat acaba en nivells molt baixos.
De fet, el Port de Barcelona és el segon inversor a Catalunya en obra pública, per darrere d’Infraestructures.cat, l’empresa pública que canalitza la inversió de la Generalitat, que va licitar el 2016 gairebé 197 milions, mentre que el Port de Barcelona va licitar 90 milions. El tercer lloc l’ocupa l’empresa municipal d’infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona (76 milions).
Els ajuntaments, el puntal
La licitació de la Generalitat el 2016 també va caure. El govern de Carles Puigdemont va licitar 298 milions, un 5% menys. Només els ajuntaments impulsen l’obra pública. Les administracions locals catalanes van licitar el 2016 obres per valor de gairebé 550 milions, un 6% més que l’any anterior.
