Eleccions americanes, tecnologia catalana

Els emigrants solen tenir força problemes a l'hora de votar des de l'estranger, ja sigui per la burocràcia o perquè han de fer llargs desplaçaments fins als centres de votació al seu país de residència. Un exemple molt actual són els nombrosos catalans que viuen a l'estranger i que s'estan topant amb molts entrebancs per exercir el seu dret al vot en les pròximes eleccions del 25-N.

Més enllà de les sospites que es puguin tenir sobre la intencionalitat de les autoritats espanyoles en aquestes dificultats, no és menys cert que un dels talons d'Aquil·les de la democràcia com a sistema sempre ha estat la transparència del procés d'elecció dels representants. L'actual polèmica sobre el vot de les eleccions catalanes no és, ni de bon tros, la primera que s'observa en uns comicis. Fins i tot països d'indubtable pedigrí democràtic com els Estats Units tenen algunes vergonyes a amagar. L'última va ser la matussera elecció -amb unes paperetes tan confuses que van fer que molts jubilats jueus votessin per error el polític antisemita Pat Buchanan- del president George W. Bush el novembre del 2000.

¿Existeixen unes eleccions perfectes? Potser no s'arribarà mai a tant, però sens dubte les noves tecnologies ens poden ajudar a acostar-nos-hi mitjançant el denominat vot electrònic . Consisteix en el fet que cada ciutadà pugui exercir el seu dret a vot també a través d'internet i des del seu propi dispositiu electrònic, ja sigui un mòbil, una tauleta o un ordinador.

Els avantatges del sistema són clars: cada vot registrat queda reflectit en una base de dades allunyada de mans deshonestes; el sistema d'elecció és igual per a tothom; no és necessari desplaçar-se fins al col·legi electoral ni ser presencialment al país per votar, cosa que podria disminuir l'abstenció; els resultats es poden saber gairebé en temps real i es pot fer un gran estalvi en infraestructures i material. Les últimes eleccions espanyoles van costar 124 milions d'euros, per exemple. En definitiva, aquesta situació té els ingredients necessaris perquè sorgeixi una bona oportunitat de negoci.

Scytl, líder mundial

Per aconseguir que el sistema de vot electrònic sigui òptim, cal desenvolupar un softwaremolt potent. És aquí on destaca Scytl, una empresa catalana que dóna suport a més del 80% dels processos electorals electrònics que existeixen al món. El seu pròxim repte són les eleccions presidencials americanes de dimarts vinent, en les quals Scytl s'encarregarà d'assistir el vot dels nord-americans residents a l'estranger o que són fora del seu estat.

Un d'aquests votants podria haver estat el mateix Barack Obama, que és un dels americans que ja ha emès el vot. "Si el president Obama hagués votat a Washington en lloc de fer-ho des de Chicago, que és on té la circumscripció, sens dubte hauria utilitzat el nostre programari", assegura Pere Vallès, conseller delegat de Scytl, amb tota la tranquil·litat del món. Vallès dirigeix una empresa que no és una nouvinguda en el sector del vot electrònic i que domina aquest mercat d'una manera gairebé absoluta. Com indica Vallès, quinze dels divuit països del món que accepten el vot electrònic com a opció electoral fan servir la plataforma de Scytl. I molts són alguns dels principals països del món, sigui per poder econòmic o demogràfic. Els Estats Units, l'Índia, Austràlia, Noruega, Finlàndia, el Canadà, el Regne Unit i Mèxic en són alguns dels més destacats.

El debut de Scytl en unes presidencials nord-americanes va ser en les eleccions del 2008, en què van cobrir el vot electrònic en tot l'estat de Florida en una experiència pionera llavors al país. En les actuals eleccions, i gràcies a la compra de l'empresa americana SOE Software al gener, Scytl atendrà el vot electrònic de més de 1.400 comtats, des d'Alaska fins a Puerto Rico. Com explica Vallès, "l'objectiu és dotar de la possibilitat de votar amb senzillesa els residents a l'estranger originaris dels diferents estats, i en alguns casos, com Alaska, facilitar el vot en zones on el clima dificulta els desplaçaments".

Scytl ja acumula moltes cites electorals en els seus més de deu anys d'existència."A Noruega i Finlàndia l'ús del vot electrònic arriba fins al 70% de la població", assegura Vallès. Però, sens dubte, unes eleccions presidencials als EUA són la seva millor carta de presentació.

Origen

La idea de Scytl va néixer el 1994 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Andreu Riera, un enginyer informàtic especialitzat en investigacions de criptografia, va tenir la idea de crear un sistema criptogràfic prou sòlid tant per certificar amb seguretat que l'opció de l'elector no seria manipulada per tercers com per permetre que el votant rebés una garantia que el seu vot s'havia dipositat de manera eficient.

"La seguretat en el vot electrònic és diferent de la que necessites en una passarel·la de pagament de comerç electrònic", explica Vallès. "En el vot electrònic només tu pots saber el que has votat, no queda registre de qui ets, a diferència d'una passarel·la de pagament, en què sí que t'interessa que se sàpiga el que has pagat". El sistema dissenyat per Andreu Riera responia a aquesta premissa i el 2001 va decidir fundar Scytl per promoure'l comercialment.

Van ser anys durs perquè la idea s'havia avançat a la realitat -encara avui sona nova-, però a poc a poc els esforços van donar els seus fruits. El 2005 Riera va abandonar la direcció de l'empresa, que ja havia fitxat Pere Vallès perquè la dirigís. El 2006 Riera va morir en un accident de cotxe, però Scytl va sobreviure i el 2007 va guanyar el seu primer milió d'euros. El 2011 va facturar 14,5 milions d'euros i aquest any esperen arribar als 25 milions.

En aquest temps, la companyia només ha tingut un contratemps important, que va ser la consulta de la Diagonal de Barcelona. Aquella consulta ciutadana no va funcionar correctament, però des de Scytl recorden que ells només s'encarreguen de la criptografia i que, en canvi, el que va fallar aleshores van ser sobretot els servidors, que estaven gestionats per Indra.

Scytl té el suport de tres importants fons d'inversió: Spinnaker Invest, Nauta Capital i Balderton Capital, que han aportat quinze milions d'euros al capital de la companyia. "Realment no necessitem tant capital, però l'última injecció ens ha anat bé per comprar SOE Software i consolidar-nos en el mercat nord-americà", afegeix Vallès.

Scytl compta amb diversos centres d'investigació i desenvolupament arreu del món, a més de les delegacions comercials, on els seus més de 200 empleats treballen en nous productes per oferir juntament amb el vot electrònic. Entre els més importants hi ha programes d'exposició i visualització dels resultats electorals, així com de tractament estadístic i de formació en línia dels assistents i coordinadors dels centres de vot electrònic.

Vot electrònic

Catalunya i Espanya van per darrere. A Espanya, Scytl treballa en el sector privat però no per a les institucions públiques, perquè la llei electoral espanyola (llei orgànica del règim electoral general) no preveu encara el vot electrònic. Qualsevol referèndum fet per aquest mitjà, doncs, no té cap validesa jurídica. De moment no hi ha cap projecte ni recomanació per canviar aquest aspecte d'una llei que s'ha quedat antiga.

Sí que hi ha una comunitat autònoma on el vot electrònic per a les seves eleccions autonòmiques té validesa jurídica, almenys sobre el paper: el País Basc. El redactat de la llei electoral d'Euskadi (15/1998) preveu la implantació del vot electrònic en futures eleccions, tant per als residents a l'estranger com per a la majoria dels ciutadans. La raó que no se n'hagi fet encara cap prova és, segons el mateix departament d'Interior basc, el rebuig dels principals partits polítics a abolir el vot presencial.

Un cas diferent és el de Catalunya, on encara no s'ha aprovat la nova llei electoral, que és una de les assignatures pendents de la política catalana. En alguns dels redactats del passat s'introduïa la recomanació de fixar l'opció del vot electrònic per als residents a l'estranger. Però aquestes propostes ja han quedat descartades i la llei electoral s'ha de començar a negociar començant des de zero. L'actual llei electoral catalana data del 1985, una època en la qual el vot electrònic era només una entelèquia.

Cronologia

2001- Es funda Scytl, spin-off impulsada per l'investigador de la UAB Andreu Riera, amb finançament del govern espanyol i català.

2002- Riva y García entra en l'empresa invertint una quantitat no revelada.

2006- Mor Andreu Riera, fundador de Scytl. Pere Vallès és nomenat conseller delegat. Nauta Capital entra al capital. L'empresa obre oficina a Atenes.

2008-Scytl obre oficines a Washington, Bratislava i Singapur. Es converteix en la primera empresa de votació electrònica certificada als EUA.

2010- La tecnologia de Scytl s'usa per a la polèmica consulta de la Diagonal. L'empresa en culpa Indra, responsable de la infraestructura, dels errors ocorreguts.

2011- Scytl obre oficines a Nova Delhi i Toronto.

2012- Scytl adquireix SOE Software, el principal proveïdor de programari electoral als EUA. L'empresa gestiona el vot dels residents estrangers a les eleccions estatals de Mèxic i controlarà part dels comicis presidencials als EUA del 6 de novembre.