Un economista de 28 anys troba un error de càlcul en les teories que defensen les retallades
El descobriment de Thomas Herndon fa trontollar els arguments dels partidaris de l'austeritat. Paul Krugman analitza l'equivocació en un article que publica l'ARA
BarcelonaUn jove economista de 28 anys, Thomas Herndon, ha trobat un error de càlcul, entre d'altres, en el document Excel d'un dels articles més citats a l'hora de defensar l'austeritat econòmica i les retallades.
Es tracta de 'Growth in a Time of Debt', escrit el 2010 per Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, de la Universitat de Harvard. Tots dos van concloure que els països que tenen un deute públic superior al 90% del PIB ho tenen molt difícil per créixer. Per tant, va donar arguments a la idea que per poder créixer econòmicament primer cal reduir el dèficit, cal retallar.
La tesi se sostenia fins que Thomas Herndon, de la Universitat de Massachusetts, va decidir tornar a fer els càlculs. I com que no li quadraven els números, va contactar amb Reinhart i Rogoff perquè li deixessin veure com havien arribat a les seves conclusions. Quan, amb l'ajuda de dos economistes, va analitzar el full de càlcul d'Excel que li havien enviat, van comprovar que hi havia tres errors.
La primera equivocació era un error d'Excel. S'havien descuidat d'incloure en la mitjana els països que havien tingut un gran deute públic i un gran creixement a la vegada. Ni Austràlia ni Àustria ni Dinamarca ni Bèlgica ni el Canadà s'havien comptabilitzat. Com descriuen al web de l'Institut Roosevelt, "tot el que podem esperar és que els futurs historiadors assenyalin que un dels punts centrals que fonamentaven el moviment de l'austeritat [...] es va basar en el fet que algú accidentalment no va actualitzar una fila en la fórmula de l'Excel".
El segon error és que, tot i tenir-ne les dades, exclouen sense donar cap raó els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Uns anys en què la majoria de països van tenir un gran creixement, tot i que el deute públic superava el 90% del PIB. Si Reinhart i Rogoff volen començar a fer la mitjana a partir del 1950, com a mínim haurien d'explicar per què, segons l'Institut Roosevelt.
En tercer lloc, els càlculs són "poc convencionals". L'exemple que l'Institut Roosevelt detalla és el sistema que utilitzen per aconseguir la mitjana de creixement dels països amb un deute públic superior al 90% del PIB. Ho calculen a partir de la mitjana de cada país. Així, donen el mateix pes als 19 anys que el Regne Unit va créixer amb un gran deute que al decreixement de Nova Zelanda durant un únic any de gran deute. L'Institut Roosevelt considera que les dades del Regne Unit haurien de pesar 19 vegades més o, si més no, Reinhart i Rogoff haurien d'explicar per què decideixen fer-ho així.
Reinhart i Rogoff han reconegut, com a mínim, el primer error. Però creuen que això no invalida les seves conclusions.
No obstant això, Thomas Herndon i els altres dos economistes de la Universitat de Massachusetts, Michael Ash i Robert Pollin, consideren que si se solucionessin els tres errors les conclusions finals serien molt diferents. En lloc d'un creixement del -0,1%, el resultat seria un 2,2%. És a dir, durant els últims 60 anys els països que tenien un deute públic superior al 90% del PIB han crescut de mitjana un 2,2%.
Per tant, el deute públic elevat no ha impedit mai el creixement, així que avui en dia no cal retallar per poder créixer.
L'economista Paul Krugman, en un article que es publica a l'ARA Premium, considera que la resposta de Reinhart i Rogoff a les crítiques ha sigut "molt, molt dolenta" i que en la investigació "alguna cosa va anar molt malament". Diumenge, el text de Krugman es publicarà també a l'edició en paper, juntament amb un reportatge que analitza el cas.
