El Banc d'Espanya, acusat de prevaricació per la fallida de les caixes

BarcelonaEl Banc d'Espanya ha estat acusat com a responsable de la mala gestió de les caixes d'estalvi. Segons ha pogut saber l'ARA, la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) ha notificat aquest mateix dilluns a la institució que dirigeix Luis María Linde que en els propers dies enviarà a la Fiscalia Anticorrupció un escrit en què acusa el Banc d'Espanya d'haver prevaricat per no haver tutelat més estretament les entitats de crèdit, especialment en els anys del boom del totxo.

L'escrit de la CIC recorda la "potestat sancionadora" que té el Banc d'Espanya en casos d'"infraccions de normes de caràcter monetari o que afectin la solvència de les entitats", i conclou que "del 2006 en endavant es van cometre actuacions molt greus en matèria de gestió en el sector de caixes d'estalvi, punibles, i la responsabilitat de les quals derivaria en matèria penal, civil i administrativa".

La CIC, personada en el cas de la sortida a borsa de Bankia, ha tingut accés a informació que considera constitutiva de delicte. Així, enumera totes les sancions patides per Caja Castilla-La Mancha i Cajasur. L'escrit lamenta que "només" directius d'aquestes dues entitats han estat sancionats i inhabilitats. "Considerem un gran sarcasme que les dues úniques persones que han estat sancionades amb la inhabilitació hagin estat dos sacerdots de Cajasur".

Aquesta acusació contra el Banc d'Espanya afectaria Jaime Caruana, que va ser-ne el governador entre 2000 i 2006, els anys de l'eufòria a les entitats de crèdit i de l'expansió del sector immobiliari. A partir de 2006, va ser Miguel Ángel Fernández Ordóñez qui es va posar al capdavant del supervisor.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez: "L'autocrítica està sobrevalorada"

El document elaborat per la CIC cita un informe de la Intervenció General de l'Estat de 2013 on es constaten "els incompliments bàsicament referits a la correcta comptabilització de les operacions creditícies", així com els incompliments "en procediments i controls interns" de les entitats de crèdit. La mateixa Intervenció General de l'Estat afirmava que "els incompliments podrien haver donat lloc a l'obertura d'algun expedient per part del Banc d'Espanya en aplicació de l'establert als articles 5 i 6 de la llei 26/1988".

"La tasca del supervisor potser podria haver estat més severa en el passat, no permetent el creixement desorbitat, que va dificultar i fer ineficaces les mesures de reconducció del problema, i va portar a la situació coneguda".

En efecte, les caixes d'estalvi van acabar sumides en un procés de fusions i transformació en bancs que ha fet que pràcticament hagin desaparegut a Espanya. A més, van haver de rebre prop de 100.000 milions d'euros d'ajudes públiques per evitar la seva fallida.

L'escrit que rebrà el Banc d'Espanya també inclou un document de l'Associació d'Inspectors del Banc d'Espanya: "Els inspectors del Banc d'Espanya no compartim la complaent actitud del governador del Banc d'Espanya [Jaime Caruana] davant l'acumulació de riscos en el sistema bancari espanyol derivats de l'anòmala evolució del mercat immobiliari nacional durant els seus sis anys de mandat".

Els inspectors anaven més enllà: "El benintencionat optimisme del governador, lluny de tranquil·litzar-nos, ens inquieta".

La CIC qüestiona el fet que no s'inhabilités els directius d'entitats com Catalunya Caixa, Caixa Tarragona, Caja Inmaculada, Cajas Gallegas, Caja Sol o Caja Segovia. "Tots els responsables i directius que amb la seva gestió van fer que aquestes entitats fessin fallida, o bé disfruten de pensions milionàries o bé segueixen en llocs de responsabilitat", afirma el text.

"De moment, no hem observat cap sanció, i menys inhabilitació per exercir l'activitat financera, per haver gestionat ruïnosament les caixes d'estalvi", afegeix la CIC.

En conclusió, els sindicats bancaris, que recorden la pèrdua de 46.000 llocs de feina al sector entre 2009 i 2015, consideren l'actuació del Banc d'Espanya "un possible delicte de prevaricació per comissió o omissió".