Un rebot del 5% en el segon any de covid

MADRIDL'economia espanyola va créixer un 5% l'any 2021, el ritme més alt des del 2000, tot i que això no ha sigut suficient perquè el producte interior brut (PIB) recuperi el nivell que tenia abans de la pandèmia del covid-19. Així ho ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística, que també ha detallat que en l'últim trimestre de l'any el PIB es va desaccelerar i va créixer un 2%, menys que en el tercer trimestre, quan va créixer un 2,6%. 

Tot plegat ha provocat que l’economia hagi crescut 1,5 punts percentuals per sota de les previsions elaborades pel govern espanyol, que havia previst un avenç del PIB del 6,5% per al 2021, uns pronòstics que organismes com el Banc d'Espanya ja havien titllat d'"optimistes". Alhora, però, les dades de l'INE són millors que les que dibuixaven precisament els principals organismes supervisors, com el Banc d’Espanya, l’Airef o l’OCDE, que preveien que l'economia espanyola creixeria tan sols un 4,5%.

En comparació amb un any abans, la remuntada del PIB dels últims tres mesos del 2021 va ser d'un 5,2%. Cal tenir en compte, amb tot, que aquests forts creixements es deuen al fet que el 2020 va ser el pitjor any de la pandèmia, marcat per la sortida d'una hibernació sense precedents de l'activitat econòmica. Després d'una davallada tan pronunciada, es produeix el que els economistes anomenen efecte base: la caiguda de l'activitat registrada aleshores (un enfonsament sense precedents del 10,8%) propicia un fort creixement un any després, quan l'economia ja va tornant a la normalitat. De fet, això també explica per què l'economia va créixer l'any passat al ritme més alt des de l'any 2000.

Creix la inversió

Segons l'INE, el que va impulsar l'economia els últims tres mesos de l’any va ser la inversió, que va créixer un 8,5%, i les exportacions de béns i serveis, que ho van fer un 6,5% el quart trimestre (un augment que pràcticament va doblar el de les importacions).  

Ara bé, la nota discordant se l’endú el consum. Com ja va anticipar el Banc d’Espanya a finals de desembre, el que fins ara ha sigut el motor de l’economia s’ha alentit notablement.

En particular ho ha fet el consum de les famílies, que es redueix un 1,2% en comparació amb el tercer trimestre. Els motius d’aquesta estocada de la despesa de les llars són diversos, però si un element ha traslladat incerteses a les famílies ha sigut la inflació i, per tant, la preocupació per un encariment dels preus, no només de l’energia, sinó també dels aliments. A més, les últimes setmanes de desembre van estar marcades de nou per l’alça dels contagis i, en conseqüència, les restriccions fruit de l'aparició de la variant òmicron. 

De fet, l'evolució negativa de la pandèmia a finals del 2021 també ha llastat la recuperació d'activitats com ara el comerç i l'hostaleria, que en el tercer trimestre van créixer un 11,8%, mentre que en el quart el seu creixement va estar per sota de la meitat, un 4,5%. Les activitats recreatives i artístiques també van frenar el seu creixement.

Divergències amb el mercat laboral

Fins ara, les dades del PIB no han caminat en paral·lel a les del mercat laboral (aquesta setmana hem vist com l'atur s'ha situat a nivells de l'any 2008), i tampoc a les xifres de recaptació d'impostos, que han marcat un rècord històric.

Un dels elements que poden explicar aquestes diferències és la metodologia que s'utilitza per calcular el PIB. Tant l'INE com el Banc d'Espanya s'han compromès a repensar la forma com elaboren les previsions macroeconòmiques, en vista dels dubtes que ha generat entre els experts la metodologia que s'utilitza. A més, cal tenir en compte que la pandèmia també ha dificultat la recopilació i el càlcul de dades per part dels ens estadístics. De fet, les dades publicades aquest divendres per l'INE són provisionals. L'organisme publicarà les xifres definitives al mes de març, quan també desglossarà el ritme de creixement de les comunitats autònomes.

Ara bé, és cert que, si s'observa la lletra petita de les bones dades d'ocupació publicades aquesta setmana, també es veuen algunes escletxes que poden explicar per què el PIB encara no ha recuperat el nivell precrisi.

En concret, les dades d'atur publicades per l'INE indiquen que, tot i que l'ocupació sigui rècord, el nombre d'hores treballades segueix un 4% per sota del 2019. A més, encara hi ha 102.548 treballadors afectats per un ERTO, dels quals només la meitat treballen a jornada parcial, mentre que la resta estan suspesos totalment, segons les últimes dades del ministeri de la Seguretat Social. Uns empleats que no són comptabilitzats com a aturats, sinó que s'afegeixen a la llista d'ocupats. També cal tenir en compte l'allau de baixes laborals per covid que ha provocat la variant òmicron. Tanmateix, és cert que creixen els llocs de treball a temps complet en comparació amb l'any 2020, un 6,4% més, fins als 1,12 milions.

Amb tot, Espanya serà l'economia de la UE que més tardarà a recuperar el PIB que tenia abans de la pandèmia. Segons els principals organismes, això no passarà fins al 2023. Un dels motius principals d'aquest escenari és el pes del turisme en l'economia espanyola, el sector que més ha patit els estralls d'una pandèmia global. I un altre motiu, ja esmentat anteriorment, són els dubtes per la manera com l'INE calcula el PIB.