Economia col·laborativa: llibertat i incertesa per als treballadors

BostonUn divendres de fa poc, passades les quatre de la matinada, Jennifer Guidry era a l’entrada de l’edifici del seu pis de lloguer mentre la majoria de veïns del barri residencial de Boston on viu encara dormien. Duia els cabells, rossos, ben recollits i passava l’aspiradora per l’interior del seu cotxe. Guidry, que ha servit a l’armada dels Estats Units i també ha sigut comptable, es lleva abans que ningú per reduir la incertesa de treballar en l’economia col·laborativa. Aquesta dona, de 35 anys, es guanya la vida transportant desconeguts amb el seu cotxe per a Uber, Lyft i Sidecar, unes aplicacions que permeten contractar els serveis de conductors. A més d’això, munta mobles i cuida jardins de clients que la troben a TaskRabbit, un mercat en línia en què es pot contractar persones disposades a fer tasques de la llar.

El seu objectiu és guanyar almenys 25 dòlars (18,90 euros) l’hora de mitjana. Ha de criar tres fills amb la seva parella, Jeffrey Bradbury, i necessiten els ingressos per pagar el lloguer i l’alimentació de la família. Però últimament la seva aportació a l’economia familiar ha esdevingut més imprevisible. Uber i Lyft, les seves principals fonts d’ingressos com a xofer, han rebaixat certes tarifes. El mes passat TaskRabbit va renovar la manera com els usuaris seleccionen els treballadors. Després del canvi, el doll constant de clients que rebia Guidry es va aprimar molt. “No saps com anirà el dia a dia -diu-. Tot està en l’aire”.

En l’argot de l’economia col·laborativa, en la qual webs i aplicacions connecten persones que necessiten un servei amb altres que l’ofereixen, Guidry és una microemprenedora. Tanmateix, atès el context d’alt atur persistent, en els casos de persones com Guidry seria més adequat parlar de microingressos que no pas de microemprenedors.

“Tenir un catàleg de serveis divers és la millor protecció”, afirma Sara Horowitz, fundadora i directora executiva de Freelancers Union. Per mirar de rebaixar la incertesa, la majoria de dies de la setmana Guidry s’ofereix per fer de xofer abans de trenc d’alba, quan encara és fosc. Creu que, a aquella hora, és probable que els que busquin transport siguin passatgers que han d’anar a l’aeroport i que en podrà obtenir una carrera rendible. Cap a les 4.30 hores, Guidry em va acompanyar al seu despatx mirant de no despertar la seva família. Va obrir TaskRabbit a l’ordinador portàtil per veure si li havia arribat alguna oferta i va fer una repassada a Craiglist, on, de tant en tant, fa de cuinera per a particulars. Res. Després, va donar un cop d’ull al sofà llit de la vora de la taula mentre rumiava en veu alta si el podria llogar a Airbnb. “El que passa és que tinc fills”, va comentar.

El mercat laboral hi ajuda

Els economistes experts en el mercat laboral afirmen que, si aquestes plataformes guanyen popularitat entre els treballadors, és perquè molts ciutadans que no troben cap feina estable es veuen obligats a acceptar feines ad hoc. Al mes de juliol hi havia 9,7 milions de nord-americans a l’atur, i 7,5 milions treballaven mitja jornada perquè no trobaven feines a jornada completa.

No hi ha dubte que els consumidors hi surten guanyant. Les empreses de l’economia col·laborativa democratitzen serveis de luxe en posar a disposició del consumidor xofers, cuiners i secretaris amateurs per portar a terme tasques ocasionals que abans estaven dominades per professionals a temps complet.

Atès que els encàrrecs puntuals són més fàcils d’obtenir que una feina a llarg termini, està sorgint una nova classe de treballador que depèn de feines i salaris precaris. En lloc del proletariat, Guy Standing, economista laboralista, en diu precariat. “Potser aquesta setmana pinten el cobert d’una casa -explica el Dr. Standing, professor d’estudis del desenvolupament a la Universitat de Londres-. Però no saben què passarà la setmana vinent”. Standing creu que les plataformes de l’economia col·laborativa formen part d’un fenomen més ampli: les agències de mà d’obra empenyen els ciutadans a treballar a preu fet sense les proteccions més bàsiques.

La flexibilitat horària que dóna treballar fent encàrrecs serveix de compensació per la pèrdua dels ingressos i prestacions que ofereix una feina estable. Els comerços, les cadenes de restaurants i altres empreses tenen uns horaris més rígids que els dels treballadors que fan feines puntuals, però moltes d’aquestes empreses ofereixen als seus treballadors avantatges i cobertures, com la prestació per incapacitat o descomptes en transports. Uber, Lyft i TaskRabbit, per contra, no consideren empleats seus els treballadors que presten serveis als usuaris. Les empreses afirmen que no són més que espais de trobada, una mena d’eBay dels encàrrecs.

Pot fer l’efecte que moltes feines puntuals ofereixen una remuneració digna, però, si es tenen en compte el temps invertit, les despeses, el cost de les assegurances i els impostos que paguen els autònoms, aquestes feines perden l’atractiu. “Si fessis números, molts d’aquests treballadors guanyarien menys del salari mínim”, explica Dean Baker, codirector del Center for Economic and Policy Research de Washington. “Fan que hi hagi gent que s’autoexplota, malgrat que tenim normes destinades a evitar aquesta mena d’explotació”.

Riscos laborals

Hi ha economistes que afirmen que aquests serveis puntuals a curt termini poden erosionar a llarg termini la retribució per la feina. Baker, codirector del Center for Economic and Policy Research, argumenta que els mercats laborals digitals rebaixen els preus que paguen els consumidors gràcies al fet que els està permès de repicar i anar a la processó: es comporten com a empresaris de facto sense assumir els costos ni les obligacions que implica tenir treballadors. “En un mercat laboral feble, els empresaris, o semiempresaris, poden fer el que els vingui de gust sense gairebé cap límit”, sosté Baker. “Els salaris podrien quedar sotmesos a una gran pressió a la baixa”.

Els activistes que defensen els drets laborals afirmen també que les empreses de feines puntuals podrien acabar desposseint els treballadors de tot poder de negociació i complicant-los l’accés a condicions laborals dignes.