L'economia catalana també s'enlaira

BarcelonaLa recuperació de l'economia va agafar embranzida en el segon trimestre d'aquest any a Catalunya. Si la setmana passada l'Institut Nacional d'Estadística (INE) –l'agència estadística de l'Estat– va anunciar un creixement del producte interior brut (PIB) espanyol del 2,8%, aquest dilluns l'Idescat –l'equivalent de la Generalitat– ha xifrat en un 4,1% l'increment de l'activitat econòmica a Catalunya en el mateix període.

Segons les dades avançades per l'ens estadístic català, el creixement del segon trimestre va ser del 19,1% quan es compara amb el segon trimestre del 2020, que va ser el que va registrar una caiguda més forta de l'activitat pels confinaments generalitzats no només a Catalunya, sinó a tot Espanya i gran part del món. A més, es va repartir entre tots els sectors: en aquest sentit, destaca l'impuls de la indústria, amb una pujada interanual del 24,3%, seguida pels serveis i la construcció, amb increments del 17,6% i el 15,4%, respectivament. Amb un 0,2%, l'agricultura, en canvi, va mantenir un creixement moderat, però igualment positiu si es mira un any abans.

No obstant, cal prendre amb cautela aquestes xifres de creixement per dues raons. La primera és que, des del començament de la pandèmia, els diferents instituts d'estadística es troben que els models d'anàlisi i la recol·lecció de dades es poden veure distorsionats per la pandèmia. El mateix INE inclou en totes les seves informacions un avís que les dades poden veure's revisades en un futur o poden estar esbiaixades. Això és particularment important de tenir en compte justament amb el PIB, un indicador que la majoria d'agències estadístiques revisen com a mínim en una ocasió. De fet, les dades fetes públiques aquest dilluns són provisionals i l'Idescat les tornarà a publicar revisades i ampliades el 10 de setembre.

En segon lloc, les taxes de creixement interanual tan altes tenen com a explicació el que els economistes anomenen efecte base. És a dir, com que la caiguda en el segon trimestre de l'any passat va ser tan forta, quan ara es compara el PIB amb el d'aleshores l'efecte és de remuntada històrica, però en realitat el gruix de la recuperació es va produir l'estiu del 2020, que és quan es va reobrir de manera mínimament normalitzada l'economia, es van relaxar dràsticament les restriccions i es va reprendre un gruix important de l'activitat.

De fet, en aquestes condicions val la pena analitzar com ha crescut l'economia en comparació amb el segon trimestre, però de dos anys enrere, abans de la pandèmia. Si es compara amb la primavera del 2019, el creixement a nivell català és del -3,2%, mentre que segons les dades de l'INE per a Espanya publicades divendres seria del -6%. Així mateix, en relació al quart trimestre del 2019 –l'últim sense covid–, el PIB català està un 2,4% per sota, i el PIB espanyol, un 6,8%, tot i que, també en aquest cas, cal agafar amb certa cautela les comparacions perquè els dos organismes utilitzen metodologies de càlcul diferents.

Tendència a l'alça

En qualsevol cas, l'Idescat dona una xifra de creixement de l'economia catalana per sobre d'algunes de les prediccions més optimistes, però que, pel que fa a la tendència, dona la raó al que esperaven la majoria d'economistes i al que apuntava la setmana passada l'INE per al conjunt d'Espanya: la recuperació ha engegat amb força, malgrat que el país encara està lluny de tenir una situació sanitària i econòmica normalitzada.

Les dades per als mesos d'abril, maig i juny, doncs, certifiquen que Catalunya va créixer a un ritme més alt que Espanya: el 4,1% de l'Idescat contrasta amb el 2,8% de l'INE per al global de l'Estat. Xifres concretes a banda, aquesta acceleració més forta de Catalunya pot tenir diverses explicacions. Una és que la caiguda del PIB català durant els mesos més durs de la pandèmia va ser més gran que la del PIB espanyol, per la qual cosa ara, amb el final de l'estat d'alarma i l'aixecament de restriccions de la primavera, es van "normalitzar més intensament més activitats" a Catalunya que havien estat més restringides i que, per tant, no s'havien encara recuperat gaire, explica Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF i membre de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes.

Un altre aspecte a tenir en compte, recorda Carreras, és el bon comportament de les exportacions industrials, que a Catalunya tenen un pes superior sobre el total de l'economia que de mitjana a Espanya. En la mateixa línia, el fet que el segon trimestre no sigui un període especialment important per al sector turístic també va afavorir l'avenç del PIB català a un ritme més elevat que la mitjana estatal.

Malgrat la bona marxa de l'economia i el fet que les institucions preveuen mantenir les taxes positives de creixement el que queda d'any i l'any vinent, Carreras apunta que la cinquena onada de contagis haurà "castigat" alguns sectors clau, el més destacat justament el turisme, que representa un 17% aproximadament de l'activitat econòmica a Catalunya. "La cinquena onada segur que ha de fet mal" en les dades del tercer trimestre (juliol, agost i setembre), diu el catedràtic, que recorda que "el forat negre" de l'economia catalana "encara és el turisme".