L'economia catalana modera el ritme de creixement entre el juliol i el setembre
La cinquena onada impacta el sector turístic, motor tradicional de creixement durant els mesos d'estiu
BarcelonaL'economia catalana va moderar el seu ritme de creixement el tercer trimestre del 2021, tot i mantenir una tendència a l'alça. Entre els mesos de juliol i setembre d'aquest any, el producte interior brut (PIB) de Catalunya va augmentar un 0,7% respecte al trimestre anterior, una xifra notablement inferior al 3,3% registrat entre l'abril i el juny, segons dades avançades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. En comparació amb el tercer trimestre del 2021, l'economia catalana va créixer un 3,4%.
Per sectors, els serveis van tirar del carro, amb un increment del 5,1% interanual, encara que la reactivació dels serveis es va produir sobretot en el trimestre anterior, quan es van començar a aixecar les restriccions a la restauració i el sector de la cultura i el lleure.
No obstant, el 0,7% de creixement català va estar per sota del 2,2% de mitjana a Espanya avançat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) la setmana passada. Un factor que ho explica és que la contribució dels serveis, que representen quasi tres quartes parts de l'economia catalana, podria haver sigut molt més gran si no fos per la mala temporada turística en els mesos de juliol i agost, i que va tenir un impacte directe amb l'arribada de turistes estrangers, molt més escassa que el que esperava el sector. "L'ensorrada del turisme internacional no està compensada ni de bon tros" per la bona marxa del turisme intern –tant català com espanyol–", explica Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF i president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes.
La punxada del turisme estranger no ha afectat gaire les comarques interiors, més dependents dels visitants domèstics i on, a més, el sector té menys pes en l'economia. Sí que ha afectat, però, els dos grans mercats turístics catalans: la ciutat de Barcelona i els municipis costaners que ofereixen sol i platja. "Les dues màquines aquest any han estat perfectament acoblades", comenta Carreras, pel fet que van tenir una temporada molt pitjor que la projectada. De fet, tant a les poblacions de la costa com a la capital catalana hi va haver moltes empreses, sobretot hotels, que no van poder reobrir perquè no tenien prou gruix de clients.
"La temporada de platja senzillament no ha existit", afegeix el catedràtic, que tanmateix apunta que a partir del setembre el turisme a Barcelona s'està "recuperant", encara que a les comarques de la costa la temporada ja no es remuntarà durant la tardor i l'hivern.
La indústria creix malgrat el desabastiment
Més enllà dels serveis, la resta de sectors també van mantenir la tendència a l'alça. Pel que fa a la construcció, el trimestre passat va incrementar un 1,1% l'activitat respecte al mateix període de l'any anterior, mentre que l'agricultura ho va fer a un ritme més moderat, del 0,8%. Per la seva banda, la indústria va augmentar un 3,3%. En aquest sentit, l'INE ha publicat aquest divendres dades sobre la producció industrial del mes de setembre passat. A Catalunya, la producció industrial va augmentar al setembre un 3,3% interanual, superior a l'1,9% registrat al conjunt d'Espanya (que és un 1,2% si es corregeixen les dades per estacionalitat). Les dades publicades per Idescat són provisionals. L'institut estadístic català donarà a conèixer les xifres definitives el 13 de desembre.
"La demanda tira amb una enorme força", assenyala Carreras. Això és una bona notícia per a la indústria catalana, que, malgrat tot, està patint els "problemes de proveïment" que han afectat la indústria a escala mundial. Els desajustos logístics en el transport internacional de mercaderies, l'escassetat de primeres matèries davant la reactivació de la demanda i els colls d'ampolla en la producció de béns intermedis i components han alentit la producció arreu del planeta, també a Catalunya. Malgrat això, Carreras recorda que la indústria catalana està "menys exposada a les cadenes de valor que passen per la Xina i el sud-est asiàtic", que és el punt calent del desabastiment: es tracta de la regió del món on es concentra la fabricació de la majoria de components que s'utilitzen a la indústria dels països desenvolupats, on es produeixen els productes finals d'alt valor afegit. A més, aquests països apliquen polítiques molt més estrictes d'aturada de l'activitat i restriccions de moviments quan es detecten casos de contagi per covid, la qual cosa afecta negativament la producció.
Un bon exemple de tot això és l'automoció: la falta de microxips, fabricats a l'Àsia, ha obligat a aturar algunes línies d'empreses com Seat, mentre que altres sectors –per exemple la indústria agroalimentària– no s'han vist tan afectats. En canvi, en països com Alemanya, que depenen molt més de l'arribada de components asiàtics, els problemes de desabastiment hi "estan fent molt de mal" i han tingut un impacte el triple de fort que a Catalunya.
A banda dels desajustos en el proveïment, cal afegir-hi un increment de costos industrials per la pujada dels preus de l'energia, com l'electricitat i el gas natural. Però tot i les problemàtiques, "la potència de la demanda és tan forta" que la indústria seguirà creixent, conclou Carreras.