L'economia catalana es desploma un 4,2% el primer trimestre

BarcelonaEl producte interior brut (PIB) de Catalunya registra una caiguda del 4,2% el primer trimestre d'aquest any en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dijous per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L'organisme corregeix així la primera dada que havia avançat fa un mes, que situava el descens en el 3,9%. La correcció tan significativa, de tres dècimes, es pot explicar perquè la recopilació de dades per calcular el PIB ha sigut molt complicada.

La davallada del PIB s'explica principalment per l'evolució negativa de la demanda interna (-4,8%), arrossegada per la pandèmia malgrat que durant el primer trimestre només hi va haver dues setmanes de confinament, a finals de març. Tot i això, els components de la demanda mostren tendències molt diferenciades. Pel que fa a les exportacions totals a l'estranger, han disminuït un 6,4% interanual.

Les dades del primer trimestre de l'any situen el creixement del PIB català una dècima per sota de la mitjana espanyola, que va ser del -4,1%, segons la dada avançada, i set dècimes per sota respecte a la UE-27 (-3,5%). Respecte al trimestre anterior, l'economia catalana va caure un 4,9% i se situa tres dècimes per sobre de la taxa espanyola (-5,2%), però pitjor que a la UE-27, en què el descens va ser del 2,7%.

Des de l'òptica de la demanda, destaca l'evolució negativa de la demanda interna (-4,8%), però amb comportaments molt diferenciats. Destaca la baixada del consum de les llars (-7,5%) deguda a la paralització de l'activitat no essencial a partir de la declaració de l'estat d'alarma. En canvi, el consum de les administracions públiques es va incrementar un 5,1% en el primer trimestre de l'any, bàsicament per l'alça de les despeses de personal i de compra de béns i serveis del Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut, que van augmentar un 28%.

La formació bruta de capital (inversió) presenta una caiguda interanual del -5,8%. Per components, aquesta caiguda és més accentuada en la inversió en construcció (‑11,4%) que en la inversió en béns d’equipament (-2,8%).

El sector exterior va registrar una variació negativa de les exportacions totals a l'estranger del -6,4% interanual. Les exportacions de béns i serveis van disminuir un 3,8% com a conseqüència de la frenada de l'activitat industrial i del comerç mundial. El consum dels estrangers en el territori es va reduir un 19% en relació amb l'any anterior. L'evolució de la despesa declarada dels turistes estrangers fins al mes de febrer ja era negativa, i la suspensió de l'activitat turística a partir de la segona quinzena del mes de març va acabar de deteriorar els ingressos del turisme estranger.

Pel que fa a les importacions, la taxa interanual va davallar un 7,6%, fet que s'explica per la reducció tant de les importacions de béns i serveis (-7,7%) com del consum dels residents a l'estranger (-7,3%).

Construcció i hostaleria, els pitjors sectors

Des de l'òptica de l'oferta es va registrar una caiguda generalitzada de l'activitat a tots els sectors, i és el de la construcció el que presenta el descens més gran (-7,7%). El sector de serveis reflecteix una reducció important, amb una taxa de variació interanual del -4,3%, degut principalment al comerç, transport i hostaleria (-9,6%).

En aquest grup d'activitats destaca la reducció del volum de negoci de les activitats d'hostaleria, molt més intensa que la del transport i el comerç. Les activitats immobiliàries, professionals i altres mostren una taxa de -3,3%, amb evolucions molt heterogènies per sectors. Per exemple, les activitats com les agències de viatges, cinema o televisió van experimentar fortes reduccions del volum de negoci, en contrast amb algunes activitats informàtiques o de seguretat, en què fins i tot s'observen augments de vendes significatius. Finalment, l'administració pública, educació, sanitat i serveis socials mostren un creixement positiu (1,8%).

La indústria presenta unes taxes de creixement interanual negatives (-2,4%) per sisè trimestre consecutiu. Entre les branques més dinàmiques d'aquest trimestre, els indicadors de producció industrial situen la fabricació de productes informàtics amb un creixement del 10,2%, i la fabricació de productes farmacèutics amb un 6,3%. En canvi, la fabricació d'altres mitjans de transport va registrar la contracció més gran (-33,0%), seguida de la indústria de la fusta i el suro (-27,2%). Finalment, el sector agrari presenta una variació interanual negativa de -2,2%.