Duran i Lleida agafa el pont aeri cap a Aena

MadridQuan Josep Antoni Duran i Lleida era el portaveu de Convergència i Unió al Congrés, una de les seves peticions més recurrents al govern espanyol de torn en els debats parlamentaris era la cessió a la Generalitat de la gestió de l’aeroport del Prat. El líder d’Unió va criticar en múltiples ocasions el model de gestió centralista d’Aena, que deixa de banda sistemàticament la Generalitat. “Quan un pare o una mare de família no s’ocupa dels seus fills, la societat pot retirar-li la tutela. Doncs bé, l’Estat, a través d’Aena, té una tutela sobre els aeroports de Barcelona, Reus, Girona i Sabadell. I malgrat tenir-ne la tutela i, per tant, la responsabilitat, no se n’ocupa”, va proclamar el 2011. Duran acostumava a ser així de contundent en les seves interpel·lacions parlamentàries quan era diputat i els partits catalans demanaven les competències en aeroports.

Anys després, a Duran, retirat de la vida pública després d’una llarga carrera política que va iniciar el 1982 com a diputat de CiU i va acabar el 2016 després del fracàs electoral d’Unió, se li ha plantat al davant una de les famoses portes giratòries. I no l’ha desaprofitat, encara que es tracti de la gestora aeroportuària que tant va criticar i que segueix igual de centralitzada que sempre. Quan el conseller delegat d’Aena, l’exportaveu del PSC Maurici Lucena, li va trucar per incorporar-lo com a conseller de l’empresa gestora de la majoria d’aeroports de l’Estat, Duran i Lleida va acceptar. Des del 29 de gener, el democristià és conseller d’Aena, un càrrec només pendent de ratificació per part de la junta d’accionistes que se celebrarà el 9 d’abril, un tràmit que fonts d’Aena asseguren que el candidat superarà “amb tota seguretat”.

L’exlíder democristià no havia estalviat crítiques a Aena. El diari de sessions del Congrés del 14 de febrer del 2014 recull la seva protesta després que el govern de Mariano Rajoy privatitzés el 49% d’Aena (el 51% restant continua en mans de l’Estat) i deixés, una vegada més, la Generalitat al marge. “S’opta per un model aeroportuari que abandona el que va començar l’anterior govern i s’aposta per la privatització d’Aena. Em recorda allò d’abans alemany que català, perquè el govern [espanyol] prefereix vendre gran part de la companyia a inversors estrangers que permetre gestionar individualment els aeroports com passa a la major part del món”, va dir, contundent, Duran.

Substitueix Josep Piqué

L’exdirigent de CiU entra a formar part de la cúpula directiva d’Aena per substituir Josep Piqué com a vocal del consell d’administració. L’exministre del PP i expresident de Vueling va deixar el càrrec per incompatibilitat, ja que és un dels impulsors d’un nou aeroport privat a Madrid. Duran compaginarà la seva feina d’advocat al bufet Colls, el despatx de la família de la seva dona, amb la de conseller independent d’Aena, feina per la qual no tindrà cap salari però sí que cobrarà dietes, amb un màxim de 12.000 euros anuals. Segons fonts del gestor aeroportuari, Duran i Lleida va passar per un procés de selecció que va portar a terme una empresa de caçatalents. L’exlíder d’Unió ha declinat parlar amb l’ARA per elaborar aquesta informació.

L’exdirigent de CiU, llicenciat en dret, s’ha incorporat al consell d’administració com a expert independent. “Es buscava un perfil internacional”, apunten des d’Aena. Però l’expolític no té cap experiència en la gestió de grans empreses -encara menys en el sector de l’aviació-, ni formació ni experiència com a directiu més enllà de la política. El seu currículum en l’àmbit internacional es limita a la presidència de la comissió d’exteriors del Congrés de Diputats i a càrrecs menors, com el de coordinador del Fòrum de Diàleg Italo-Espanyol i el de vicepresident del Comitè Econòmic Hispano-Marroquí.

La resta de consellers independents d’Aena tenen un perfil molt diferent, amb una llarga trajectòria en la direcció de grans empreses. Entre ells hi ha el president de Freixenet, José Luis Bonet, que també ocupa la presidència de la Cambra de Comerç d’Espanya, i el president del grup hoteler Hotusa, Amancio López. Per a Duran i Lleida, a qui, per cert, no li fa gens de gràcia volar, serà la seva primera incursió en aquest tipus d’empreses.

Bona sintonia amb Lucena

L’exdiputat de CiU, això sí, té una bona relació amb Maurici Lucena (que podria ser destituït si el PSOE deixa el govern després de les eleccions del 28 d’abril). L’acostament entre l’exportaveu del PSC i el secretari general de CiU comença quan Duran es distancia d’Artur Mas. És el moment en què el procés sobiranista comença a enlairar-se. En aquella època, el socialista sempre tenia paraules amables per a Duran: “És un polític que destaca per la seva sagacitat i té dots d’estadista”, va dir Lucena el 2013. El democristià no compartia el rumb que havia pres el Procés i se’n va apartar, convençut que no portava enlloc. “No crec que hi hagi referèndum aquest any i tots ho saben”, va assegurar el febrer del 2017. El referèndum, ja és sabut, es va celebrar l’1 d’octubre d’aquell any.

Lucena va arribar a dir, en una altra ocasió, que “si Duran no fos tant de dretes el PSC es plantejaria fitxar-lo”. En aquell moment no ho va fer, però anys després l’exportaveu socialista ha acabat acomplint el seu desig.