Dues persones al dia moren en accidents laborals: "No són accidents, és violència laboral"
Al llarg del 2021, 705 persones van morir al conjunt de l'Estat mentre treballaven
MADRIDVa marxar a treballar, però no va tornar. Aquesta és la història del Robert, el fill d'Ana Corres. Fa dos anys, aquest jove de 35 anys de la Rioja va morir, juntament amb el seu company Jesús Maria, mentre treballava. L'empresa on estava, Nidec Arisa, es dedicava a la fabricació de premses per al sector de l'automòbil. "El nostre fill ens deia que s'improvisava molt i que no es treballava amb responsabilitat", explica l'Ana en una conversa telefònica amb l'ARA. Com el Robert, fa dos anys 634 persones van morir en accidents laborals mentre treballaven, segons l'informe del 2020 d'accidents laborals a Espanya del ministeri de Treball. El 2021, les morts s'enfilen fins a les 575, segons les dades de sinistralitat laboral anticipades fa un mes pel ministeri. Ara bé, si s'hi afegeixen les morts durant el trajecte a la feina (130), la xifra s'enfila fins a les 705 persones que van perdre la vida a la feina, la majoria assalariades. És a dir, cada dia van morir dos treballadors.
Les principals causes dels accidents laborals mortals van ser els infarts o problemes naturals, els accidents de trànsit i, finalment, cops, caigudes des d'altures elevades o haver-se quedat atrapat en una màquina mentre es manipulava. De fet, els sectors en què la incidència va ser exponencialment elevada són el de la construcció i el sector agrari. Ara bé, rere aquestes causes s'amaguen la precarietat i la poca formació que es dona als empleats, així com els pocs mecanismes de seguretat i de prevenció de riscos laborals que a vegades tenen les empreses, apunta la presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i la Seguretat Social, Ana Ercorera.
"No són accidents, és violència laboral; incompliment de la llei i poca vigilància institucional", assevera la mare del Robert, amb l'objectiu de canviar el llenguatge que s'utilitza a l'hora d'explicar fets així. Ana Corres recorda que el seu fill "treballava amb molt pes" i que "en una de les últimes converses" que van tenir amb ell els deia "que tenia por," i recrimina que joves com ell es troben, pels motius detallats abans, en entorns laborals poc segurs. "Es desacceleren els mecanismes de seguretat per augmentar la producció", diu. Segons l'últim informe Condicions de treball i Salut de COOO i la UAB, un 60% de la població assalariada confirma veure en risc la seva salut mental.
Pocs controls
Des de la Inspecció del Treball es remarca que una fórmula per evitar arribar a aquestes xifres és la de reforçar amb mitjans materials i personals l'autoritat laboral. Espanya és un dels països que menys inspectors de treball tenen per empleat: un funcionari per cada 15.000 treballadors. En concret, hi ha 858 inspectors i 994 subinspectors que s'encarreguen de controlar totes les possibles irregularitats que puguin cometre empreses i administracions públiques en matèria laboral. L’Organització Internacional del Treball recomana que, com a mínim, els països haurien de tenir un inspector per cada 10.000 treballadors, i, de fet, la mitjana europea fins i tot se situa en un funcionari per cada 7.300 empleats, segons dades dels sindicats.
Al control per part de la Inspecció s'hi afegeixen les campanyes de prevenció. De fet, recentment el ministeri de Treball ha desplegat un pla de xoc per evitar la sinistralitat laboral amb més vigilància i control en sectors com el primari (a l'agricultura i a la pesca) i l'industrial (a l'activitat de recollida de residus). Mesures així, però, no són del tot suficients per a Ana Corres. "El que realment funcionen són les sancions. Quan hi ha un accident laboral moltes empreses l'endemà segueixen com si res, impunes, funcionant", recrimina aquesta mare.
Amb tot, l'any passat també van créixer els accidents laborals. El 2021 es van produir 572.448 accidents laborals amb baixa, un 17,9% més en comparació amb l'any anterior, segons les dades anticipades pel ministeri de Treball. A més, també van créixer els accidents laborals in itinere, és a dir, durant el trajecte a la feina (un 31%). Un fet que els sindicats relacionen amb la tornada a la normalitat després de l'any més dur de pandèmia marcat pels confinaments més estrictes.
Visibilitat enfront del silenci
Si d'una cosa es queixa la mare del Robert és del poc acompanyament, sobretot institucional, que ha rebut aquests dos anys. "Intentes saber què ha passat [el dia de l'accident], però l'empresa no et contesta i el procés judicial s'eternitza", explica, i afegeix que enyora una "oficina d'atenció a la víctima que ofereixi informació i personal, suport psicològic, en aquests casos". "Però no la tenim", lamenta. Per això, juntament amb altres familiars de la Rioja que han viscut situacions similars s'han organitzat al voltant de la Plataforma 28 d'Abril - Stop Accidents Laborals. L'objectiu principal del col·lectiu és "donar-se suport", apunta l'Ana, i alhora donar visibilitat a tots els casos de la regió. "Quan coneixes les dades t'espantes. Són moltes morts", explica.
Plataformes similars han nascut arreu de l'Estat aquest temps. És el cas d'Avalto, una petita associació de Toledo de víctimes d'accidents laborals, o Avaela, a Andalusia i Castella-la Manxa, que també tenen per objectiu la visibilitat de la sinistralitat laboral i "conscienciar sobre el caràcter estructural d'aquest fenomen".