Dubtes sobre la fórmula d'Escrivá per garantir les pensions
El govern espanyol espera arribar a un consens amb els agents socials abans del 15 de novembre
L'acord de l'estiu entre el govern espanyol i els agents socials per reformar la primera part del sistema de pensions va deixar per a més endavant alguns dels punts més difícils de la negociació. Des d'ahir dimarts, però, i després de l'última reunió entre l'executiu, els sindicats i les patronals, s'han començat a destapar les incògnites d'un d'aquests elements més conflictius: el mecanisme d’equitat intergeneracional, que substituirà el factor de sostenibilitat del Partit Popular aprovat l'any 2013. De fet, la taula del diàleg social de les pensions s'havia marcat el mes de novembre per resoldre aquest punt i introduir-lo com a esmena durant el tràmit al Congrés de Diputats de la primera part de la reforma de les pensions, que està tenint lloc en aquests moments.
L'objectiu d'aquesta eina és reforçar la "sostenibilitat" del sistema de pensions davant l'augment previst de la despesa quan la generació dels baby boomer, la més nombrosa, es jubili a partir del 2030. De fet, avui les pensions ja són el 80% de la despesa social dels pressupostos de l'Estat per al 2022. Per això, l'exigència de tenir a punt una eina per fer front a aquest escenari també ve de Brussel·les, amb qui precisament el govern espanyol s'ha compromès a aprovar aquest mecanisme en el marc del Pla de Recuperació i Resiliència.
Si bé l'eina comença a mostrar algunes certeses, ja que la proposta per ara plantejada pel ministeri de la Seguretat Social va en la línia de tocar els ingressos a través de les cotitzacions, encara queden alguns dubtes per resoldre. "Pot ser que amb 0,5 punts percentuals no n'hi hagi prou, sinó que sigui un mer maquillatge per cobrir la despesa", apunta Sergi Jiménez, professor del departament d'economia i empresa de la UPF, que creu que "pot afectar l'ocupació i augmentar els costos". De fet, el repte demogràfic d'Espanya i altres països d'Europa és que, mentre que el nombre de pensionistes augmentarà molt, els treballadors que paguin les seves prestacions es reduiran, ja que són generacions amb menys natalitat. Per a Jiménez, augmentar les cotitzacions "pot ser una solució", però defensa que un "sistema sostenible a llarg termini implica ajustar les prestacions a la disponibilitat i passar d'un sistema de prestació definida a contribució definida".
La proposta de Jiménez s'ha posat damunt la taula en altres moments. En concret, s'aposta per passar de l'actual sistema de prestacions definides, en què els cotitzants poden anticipar el valor de les seves pensions en funció de les seves cotitzacions, a un de contribució definida, molt estesa als països nòrdics europeus, en què es redueix la generositat ajustant la taxa de substitució en funció de l'evolució de l'esperança de vida i de les necessitats pressupostàries del sistema, així com augmentant la contributivitat.
"És una solució a través de la recaptació", apunta Montserrat Guillen, catedràtica d'economia de la Universitat de Barcelona, que afegeix que pot ser "efectiva" i que "ajudarà sobretot les pensions mínimes". Guillen creu que és un "pas endavant" si es compara amb la proposta del PP (el factor de sostenibilitat), que disminuïa les pensions segons l'esperança de vida. "Provocava que en un futur les pensions mínimes fossin més mínimes", explica. També afegeix que si bé aquest mecanisme per si sol no és suficient, cal "emmarcar-lo amb les altres mesures, com el traspàs de despeses als pressupostos de l'Estat que fins ara assumia la Seguretat Social".
Guillen també posa la mirada al context i apunta que una veritable resposta passa també per canvis estructurals, com disminuir l'atur o millorar els salaris dels treballadors, que són els que paguen les pensions. A llarg termini tampoc descarta que calgui revisar a l'alça l'augment del mig punt percentual que proposa Escrivá. "El sistema de pensions sempre s'ha canviat de manera gradual", afegeix.
Concreció i recels
Després de l'anunci d'ahir dimarts, els partits polítics no han trigat a reaccionar. El soci minoritari dins el govern espanyol, Unides Podem, ha avisat aquest dimecres que una pujada de les cotitzacions ha d'anar acompanyada de mesures com una pujada dels salaris. "Omplir la guardiola de les pensions, sobre la qual durant molt temps s'ha fet una intervenció espúria per part del govern del Partit Popular fins a deixar-la com està ara, no pot ser a costa ni de l'esforç, ni de la salut, ni del poder adquisitiu de la classe treballadora", ha dit la portaveu adjunta d'Unides Podem al Congrés, Sofía Castañón. També Íñigo Errejón (Més País) ha dit des del Congrés que recela de la proposta i que confia que sigui un "globus sonda".
Al seu torn, tant el PP com Cs han titllat la mesura d'Escrivá de "pegat" i els primers han assegurat que afectarà el creixement i l'ocupació i,per tant, va "en la direcció contrària". Els populars opten també per mesures vinculades a la natalitat. Pel que fa als agents socials, la patronal per ara no s'ha pronunciat i els sindicats majoritaris veuen, de moment, amb bons ulls la proposta, malgrat la falta de concreció. "Que les cotitzacions empresarials i dels treballadors augmentin un 0,5% amb un destí fix, que és el fons de reserva, no és un drama", ha defensat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez.