Els dubtes ferroviaris de la connexió El Prat - Girona - Reus
Malgrat els històrics retards en les obres de l'AVE, l'acord entre l'Estat i el Govern preveu començar a construir les estacions abans del 2026
Barcelona"Siempre me dices lo mismo y todos los años igual..." La tornada d'aquesta sevillana ha sonat aquests dies de nou al cap del president de la Cambra de Comerç de Reus, segons explica, després que dilluns l'acord entre l'Estat i la Generalitat blindés una promesa que sent des de fa dotze anys. Totes dues administracions s'han compromès a completar la connexió ferroviària dels aeroports de Girona i Reus en el marc de la negociació per ampliar el Prat. Per a Jordi Just, aquest pacte significa que en cinc anys podria veure començades les obres de l'estació intermodal que ha d'apropar l'AVE a l'aeroport de la capital del Baix Camp. "Estem escaldats amb aquest tema i vigilarem amb molta precaució que realment es compleixin els terminis", avisa el dirigent de la institució. L'anunci de la gruada estació d'alta velocitat per a Reus (se'n parla des del 2009) l'ha rebut amb un punt d'alegria i un altre d'escepticisme. "Hem passat anys amb excuses sobre l'economia i la crisi, mentre hi ha zones de 1.400 habitants que inauguren parades de l'AVE. Per què té menys pes una regió de 480.000 persones?", qüestiona Just.
Aquest equilibri entre l'escepticisme i la celebració és el mateix que expressa Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona. "Ho considerem una molt bona notícia, però aquí el tema dels terminis és cabdal, no tant pels anuncis com per l'execució. Tenim experiència en grans anuncis que s'han fet, però després les obres públiques s'allarguen inexplicablement en el temps", afegeix. Segons el que han acordat el govern espanyol i el català, les estacions per enllaçar amb l'AVE els aeroports de Girona i Reus i la ciutat de Barcelona estarien en construcció abans del 2026, any que ha de marcar un abans i un després en la xarxa d'aeroports catalana. "Tant de bo sigui real, però a Girona encara tenim obres com el desdoblament de l'N-II que no s'han acabat. Des d'aquesta òptica, se'ns fa difícil creure en el 2026", adverteix Fàbrega.
Fonts del Govern remarquen que l'objectiu de tenir les estacions en construcció el 2026 és "100% realista". Per als tècnics, insisteixen aquestes mateixes veus, és possible complir els terminis pactats amb l'Estat, però caldrà voluntat política per part d'Adif. La parada a Reus ni tan sols està projectada, mentre que la de Girona ja es preveia en les inversions d'Aena per al Dora (el document regulador que fixa les actuacions en els aeroports per als pròxims cinc anys) que ha d'aprovar el consell de ministres abans que s'acabi el setembre. El cost d'aquestes noves infraestructures es podria situar en una forquilla d'entre 40 i 55 milions d'euros cadascuna, asseguren aquestes fonts. Aquesta connexió, matisen, es faria en l'horitzó més pròxim amb la ciutat de Barcelona i no amb l'aeroport del Prat, com s'havia interpretat inicialment, després d'algunes declaracions del vicepresident de la Generalitat i el conseller de Territori i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
Els retards de l'alta velocitat
"L'objectiu de la connexió ferroviària era no tocar les pistes del Prat, però, ara que la Generalitat ho ha permès, ¿quin és?", es pregunta el catedràtic d'economia de la UB i expert en infraestructures Germà Bel. L'expert considera que aquest plantejament és "molt absurd" i que el trajecte des d'un aeròdrom com el de Vilobí d'Onyar fins a Barcelona continuarà sent més ràpid en autobús que amb l'alta velocitat, si es tenen en compte els temps d'espera i els desplaçaments de la terminal fins a l'estació de l'AVE. "Era una bestiesa dir que Girona podia servir de tercera pista i connectar-la directament amb l'AVE fins al Prat, això no ho té cap aeroport del món", etziba l'acadèmic. A més, adverteix que la connexió de Reus i Girona suposarà "centenars de milions en inversió i dèficit públic" per després acabar "subvencionant" els trajectes en cas que no funcioni el pla.
Els dubtes sobre la situació ferroviària dels aeroports catalans es basen en un precedent perillós. L'AVE ja ha protagonitzat retards sorollosos com el de l'estació de La Sagrera. L'execució de les obres es va començar a adjudicar el 2009 i, després de diverses aturades, se'n va arribar a projectar la finalització per al 2020. La data d'inauguració, però, s'ha tornat a desplaçar fins al 2023.
- Què han acordat la Generalitat i l’Estat sobre la connexió amb l’AVE dels aeroports de Reus i Girona? L’entesa anunciada dilluns passat va explicitar que l’Estat es compromet a construir estacions d’alta velocitat per connectar tots dos aeroports amb Barcelona. “Un fet que permetrà apostar per la intermodalitat i millorar l'operativa del Prat”, defensava aleshores la Generalitat.
- En quin punt es troben actualment? La parada de l’AVE a Vilobí d’Onyar ja estava projectada en les inversions d’Aena, però és un deute pendent amb l’aeroport des de fa anys. A Reus ni tan sols s’ha arribat a licitar aquesta obra, que el territori considera indispensable per fer revifar l’aeròdrom. L’acord implica que la construcció estigui en marxa abans del 2026, és a dir, en els pròxims cinc anys. Fonts de la Generalitat calculen que les estacions costarien entre 40 i 55 milions cadascuna.
- A quin nivell de detall s’ha concretat aquesta inversió? “De moment, zero”, afirmen fonts del Govern. Aquestes veus asseguren que hi ha un marge de quatre anys per concretar els detalls del pla director en el marc de la taula institucional que estudia l’ampliació del Prat (i el seu impacte en Girona i Reus). En aquest sentit, insisteixen que l’acord actual tampoc concreta si s’afectarà la zona de la Ricarda o quants metres s’allargaria la tercera pista per sobre d’aquest espai natural protegit.
