Et resolem tots els dubtes sobre les eleccions de la Cambra: realment són tan importants?

BarcelonaEl resultat electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 cambres catalanes, ha sigut un terratrèmol absolut, per transcendent i inesperat. Ningú s'imaginava un resultat tan contundent de la candidatura Eines de País, que han encapçalat l'ANC i el Cercle Català de Negocis. Amb tot, la Cambra és una institució ben poc coneguda. A continuació intentem explicar els principals dubtes que han sorgit, i especialment un: realment és tan important la Cambra?

1. Per què és important la Cambra de Comerç de Barcelona?

Aquesta institució, amb segles d'història, és la més representativa de l'empresariat català perquè totes les empreses i els autònoms tenen dret de votar-hi, independentment si paguen una quota de membres o no. La importància de la institució es reflecteix en el seu poder per intervenir en moltes altres institucions decisives per a l'economia catalana. La Cambra de Barcelona, per exemple, és qui proposa el president de Fira de Barcelona i qui escull el president de Turisme de Barcelona (aquest últim càrrec l'ocupa Joan Gaspart des del 1992). La Cambra també situa membres als consells del Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i el Comitè de Rutes Aèries, un dels ens més importants que té Catalunya per atreure aerolínies que facin vols intercontinentals des de l'aeroport del Prat. Per cert, el president de la Cambra de Barcelona també és el vicepresident de la Cambra d'Espanya. Aquí pots consultar amb detall fins on arriben els tentacles de la Cambra, que té uns ingressos que s'acosten als 17 milions d'euros, un terç dels quals provenen de fons públics.

2. El resultat és definitiu?

El sistema electoral per a les eleccions s'havia dissenyat per blindar el poder de les grans empreses a la Cambra, però els resultats són tan aclaparadors que la candidatura Eines de País de l'ANC té assegurada la majoria absoluta.

De les 60 cadires del ple de la Cambra, només 40 se sotmetien a votació. N'hi ha 14 més que es concedeixen automàticament a les empreses que més diners paguen (s'han de comprometre a pagar 75.000 euros anuals durant quatre anys, cosa que només es poden permetre les d'una certa dimensió), i després hi ha sis cadires que es reparteixen entre les patronals Foment del Treball i Pimec. Com que Eines de País va aconseguir ahir 32 cadires de les 60 que té el ple, té majoria absoluta encara que totes les grans empreses i les patronals votin en un sentit contrari al seu.

De totes formes, hi ha poc menys d'un miler de vots que s'han apartat i que de moment no s'han comptat, a l'espera d'analitzar si tenen alguna mena d'irregularitat (vegeu la pregunta 4).

3. Quina ha sigut la clau de les eleccions?

Sens dubte l'augment de la participació, que segurament es pot atribuir al fet que per primer cop s'ha pogut votar electrònicament, tal com va avançar l'ARA en el seu moment. Tot indica que la candidatura Eines de País ha sabut aprofitar-ho per mobilitzar votants que fins ara probablement no participaven en eleccions d'aquesta mena.

En els anteriors comicis (del 2010) només hi van votar unes 7.000 empreses i autònoms, el 80% dels quals per correu postal, que posteriorment va quedar invalidat perquè, després d'una denúncia del Cercle Català de Negocis, es va demostrar que els vots s'havien emès irregularment. Miquel Valls, per tant, va ser escollit president comptant només amb els vots presencials, que no van arribar ni a 900. En canvi, en aquesta ocasió la participació ha augmentat fins a superar els 17.000 vots. Una xifra que encara és molt baixa. Tan sols representa el 4% del cens.

4. Hi ha hagut irregularitats en la votació?

La Junta Electoral ha rebut tres reclamacions i ja ha avisat que les revisarà. De tota manera, des del departament d'Empresa s'han felicitat perquè consideren que el vot electrònic no ha tingut cap problema remarcable. De fet, a l'hora de fer el recompte es va detectar que hi havia 955 vots (al voltant d'un 6% dels sufragis emesos) que podrien tenir alguna mena d'irregularitat. Entre avui i dilluns, la Junta Electoral revisarà aquests vots i decidirà si els inclou en el recompte o no. Des de la Generalitat sostenen que l'avantatge del vot electrònic és la seva traçabilitat, cosa que permet saber de manera força ràpida si hi ha hagut alguna cosa estranya.

5. Què suposa que l'independentisme governi a la Cambra?

Aquesta és la incògnita. Mai havia passat que un candidat explícitament independentista guanyés les eleccions d'aquesta institució. Joan Canadell, la cara més visible de la candidatura, ha dit a l'ARA que els resultats són "un missatge clar de l'empresariat català, que vol donar suport al procés independentista", però que també servirà per donar "suport al teixit empresarial català, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses".

Canadell, per cert, ha dedicat grans lloances al Servei d'Estudis de la Cambra, una de les eines més útils i eficaces que té aquesta institució. La setmana passada, per exemple, aquest servei revelava que la riquesa de les famílies catalanes no ha augmentat des del 2000.

6. Qui serà el president de la Cambra?

No se sap. El president l'escullen els membres del ple. Com que el ple estarà governat per Eines de País, dependrà d'aquesta candidatura triar el nou president. Joan Canadell ha sigut l'empresari més visible de l'equip, però no se sap si ell en serà el president. Fins i tot s'estudia la possibilitat que el president sigui un home durant els dos primers anys i que després sigui substituït per una dona en els dos últims anys de mandat.

7. Per què empreses que no tenen la seu social a Catalunya poden ocupar cadires al ple de la Cambra?

Perquè no cal tenir la seu social a Catalunya per poder participar en les eleccions a la Cambra. Per tant, tampoc és un impediment per ocupar cap cadira a la institució. Empreses com CaixaBank, Banc Sabadell i Banco Mediolanum, per posar l'exemple de tres entitats financeres que tenen una cadira garantida al ple perquè són entre les que més aportacions hi fan, tenen la seu social fora de Catalunya però amb delegacions catalanes que els atorguen dret de vot.

De fet, per exemple, hi ha una empresa de la candidatura de l'ANC, Avant Telecom & Urbotic, que ha guanyat la cadira a la qual optava malgrat tenir la seu social a Màlaga.

8. Què passa amb Enric Crous, Carles Tusquets i Ramon Masià, els altres candidats?

Dos d'ells (Crous i Masià) no han aconseguit entrar a la Cambra i, per tant, hauran d'abandonar-la després de molts anys presents a la institució. Carles Tusquets sí que serà al ple de la institució perquè va aconseguir guanyar la cadira per a la qual es presentava (a més, sigui com sigui, hi tenia assegurat un lloc perquè el banc que presideix, Mediolanum, és entre les 14 empreses que més aportacions fan a la Cambra).

9. Els càrrecs de la Cambra de Comerç són remunerats?

Els que s'han escollit no. La Cambra té professionals que hi treballen, com al mateix Servei d'Estudis, però els membres del ple no cobren res. Durant la cursa electoral, amb tot, candidats com Enric Crous han suggerit que algunes de les persones que feia anys que ocupaven cadires a la institució s'havien "servit" de la Cambra.

10. Com hi ha reaccionat el poder polític?

De manera força previsible. L'independentisme se n'ha alegrat mentre que l'unionisme ho ha lamentat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha felicitat l'ANC i la candidatura Eines de País mentre que Manuel Valls, candidat a l'alcaldia de Barcelona per Ciutadans, ho ha qualificat de "molt greu".