GOVERN CORPORATIU

El drama resoluble de la successió

El Corte Inglés i Planeta van fer el procés lligant els noms però no la pau social entre accionistes

El drama resoluble de la successió
Albert Martín
17/06/2018
4 min

BarcelonaA Barcelona hi ha un jove anomenat José Lara García que va ser acomiadat fa quatre mesos del seu càrrec: conseller delegat del Grupo Planeta, 14a empresa de Catalunya. José Creuheras, el president, el va fulminar després de detectar moviments del primer per prendre-li la cadira. L’acomiadament del jove executiu tenia una peculiaritat: Lara García és accionista i hereu de l’empresa fundada pel seu avi.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A Madrid hi ha un jove directiu anomenat Dimas Gimeno que va ser acomiadat dijous del seu càrrec: president d’El Corte Inglés. Gimeno va ser fulminat del càrrec per les principals accionistes de la companyia, les seves cosines Marta i Cristina Álvarez, que mai havien acceptat de bon grat el fet que el seu pare i patriarca de la companyia el triés a ell com a president d’un grup que té 53.000 empleats a Espanya. Aquest acomiadament també és especial: Gimeno era el nebot de l’últim president, i també accionista, del gegant del comerç minorista.

Les persones que van decidir que Creuheras presidís Planeta i Gimeno El Corte Inglés eren els antics patrons dels respectius grups, José Manuel Lara Bosch i Isidoro Álvarez. Van morir amb pocs mesos de diferència, el primer el gener del 2015 i el segon el setembre del 2014. Havien estat actius fins a l’últim dia, i malgrat l’èxit de la seva gestió, ha calgut poc temps per comprovar que tots dos van fracassar a l’hora de deixar ben lligada la seva successió.

El fet que dos empresaris d’aquest nivell no se’n sortissin en una decisió tan clau dona la idea exacta de la dificultat del procés: poques coses més difícils en el món de l’empresa que una successió.

“Contràriament al que la gent creu, la successió no només té a veure amb el poder executiu, sinó també amb el poder fàcil mercantil, amb el fet de tenir prou aliats i suport a la junta”, explica una veu que prefereix l’anonimat. “Si no ho preveus, fer la successió no serveix de res”, remata, recordant els últims casos vistos a Planeta i a El Corte Inglés.

Se centra en el primer cas: “Segurament Lara Bosch va intentar obtenir drets polítics o de compra d’accions per tenir el 51%, però no se’n va sortir. Si ho hagués aconseguit, segurament avui Lara García seguiria de conseller delegat i Creuheras estaria fora”. La conclusió torna a ser la mateixa: “El món empresarial és un món de poders i de nombre de drets polítics”.

Si és un error nomenar successor sense garantir al consell una pau i un consens que l’avali, també ho és esperar massa a abordar el procés. “Hi ha empresaris que no són conscients de la seva mortalitat”, diu rient Fran de la Torre, responsable del programa de successió familiar que des del 2016 fan Barcelona Activa i Pimec. Aquest expert té clar que abordar la successió amb antelació és clau: “Com més, millor”.

Ell ha pogut comprovar que el més habitual és el contrari: “La gran majoria són empresaris que estan a punt de jubilar-se o que ja ho haurien d’haver fet, fins i tot hem tingut algun cas de gent greument malalta que moria durant el procés”.

El problema de les pimes

La pregunta sorgeix sola: ¿per què és tan difícil fer-ho amb temps? Pel caràcter dels empresaris, la seva vinculació amb l’empresa i la connotació de l’adéu. “Costa molt deixar el poder, és com l’aigua de mar: com més en beus, més set tens”, diu una font. “I perquè t’apropes al teu final, veus el final de la teva pel·lícula”, sosté. “L’empresa és per a ells un projecte de vida, hi han dedicat hores interminables i no volen plegar”, afegeix De la Torre.

Aquestes dificultats no es produeixen només als grans gegants de l’economia. També a les pimes i microempreses. “És un problema molt habitual, el 80% de les empreses d’Espanya són familiars”, diu De la Torre. En aquest àmbit hi ha dos problemes afegits: l’escassa professionalització de les empreses i el desconeixement de les opcions. “Hi ha empresaris que només preveuen o deixar l’empresa en mans del fill o vendre-les”, diu. Aquest expert explica que una de les millors sortides és deixar la gestió en mans d’un extern que conegui el negoci i blindar la família al consell. De la Torre recomana (veieu peça adjunta) que els plans de successió d’aquestes empreses aprofitin per crear aquests òrgans i professionalitzar-se.

Malgrat les dificultats, hi ha casos d’èxit recent: els experts citen el gegant d’hemoderivats Grifols, la companyia de cosmètica Puig o farmacèutiques com Esteve o Uriach. En essència, el principal problema és el caràcter del líder.

Ho exemplifica bé De la Torre. En el programa que dirigeix, divideixen els empresaris en quatre tipus: monarques (exerceixen fins que no poden més), generals (deixen l’empresa esperant tornar-hi com a salvadors), governadors (se’ls ha de buscar una altra ocupació) i ambaixadors (preparen el relleu i deixen fer). La majoria d’empresaris es veuen en aquesta última categoria, la més desitjable. Però la majoria dels seus hereus els situen en la pitjor: la de monarques.

CLAUS PER FER UN BON RELLEU A LES EMPRESES FAMILIARS

1. Previsió

“La successió s’ha de fer quan un està fort, amb 50 anys, deu anys abans de plegar”, diu un expert en govern corporatiu.

2. Mana el patriarca

La successió l’ha de plantejar el directiu sortint. Al revés no funciona, perquè el concepte successió “evoca que la següent generació se’l vol carregar”.

3. Opcions

Van més enllà de llegar el negoci al fill o vendre’l. També es pot deixar en mans d’un gestor extern. Per a De la Torre, inclinar-se pel fill és l’error més habitual.

4. Posada al dia

En empreses familiars es pot aprofitar el moment per professionalitzar la companyia i incorporar consells d’administració que blindin (i separin) gestors i família.

5. Blindar la pau

Un protocol familiar serveix per marcar les regles i evita conflictes posteriors. S’hi poden marcar normes com ara no contractar familiars sense una determinada experiència i fixar els valor de la companyia.

6. ‘Podar’ branques

La successió és més fàcil com més concentrat està el capital. Això fa recomanable podar branques d’accionistes.

7. Comunicar bé

Una successió genera nervis. De la Torre recorda que “a les empreses sempre els marxen els millors treballadors”. Per això cal explicar bé el pas.

8. Fer el pas

La successió només es completa de veritat si el gerent sortint cedeix de facto el poder.

stats