Draghi topa amb oposició interna al BCE

BarcelonaEl paper de Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu (BCE) té poca contestació pública. De Draghi es diu que va salvar la unitat de l’euro, que és de facto l’europeista més gran del continent, que els mercats l’escolten amb devoció i que la seva gestió de la crisi ha sigut, tot i que lenta, impecable. Malgrat tot, a Draghi li han sortit crítics ben a prop seu: en el si de l’organisme que presideix.

Segons ha publicat Reuters, les recents decisions de Draghi respecte a la compra de deute privat tenen una forta oposició interna. Fonts esmentades per aquest mitjà lamentaven especialment el fet que el president del BCE fixés una xifra aproximada de compra d’actius -estimada en un bilió d’euros-: “Això ha creat exactament les expectatives que volíem evitar”.

El sector més dur del BCE, encapçalat pel Bundesbank alemany, és contrari a portar a terme les polítiques expansives que Draghi està posant en marxa per alleugerir els balanços dels bancs de la zona euro i permetre que les entitats puguin obrir l’aixeta del crèdit, cosa que fins ara no han acabat de fer. La intenció última d’aquest pla és que l’economia es reactivi per la via del consum i la inversió per apujar la inflació (encara molt lluny del 2% esperat) i generar més ocupació.

Es calcula que entre set i deu dels 24 membres del consell estan en contra de la política de compra de deute privat, entre els quals Alemanya, Holanda, Luxemburg, Estònia, Letònia i probablement Eslovàquia, Eslovènia i Àustria.

Molestos amb el mòbil

En el moment de la seva arribada, molts dins del BCE van celebrar el nomenament de Draghi, que tenia un estil més informal i pròxim que el seu predecessor, Jean-Claude Trichet. Especialment benvinguts van ser els seus intents de fer reunions breus, de delegar i d’escoltar més. No obstant, quan el banquer italià s’ha trobat en la necessitat de prendre les decisions difícils, ho ha fet pel seu compte: “Draghi és més reservat i menys col·legial, els governadors dels bancs estatals se senten deixats de banda”.

La informació de Reuters arriba a l’extrem d’explicar que alguns dels governadors estatals del BCE es van sentir ofesos pel fet que Draghi “envia missatges de text” durant les reunions o fins i tot “surt per fer o rebre trucades de telèfon”.

Aquest malestar -que ja ha quedat palès ens reunions recents que es van allargar i de les quals s’havia vist sortir Draghi amb cara de circumstàncies- havia de ser formalitzat entre ahir i avui aprofitant la reunió del consell de govern de l’organisme. El que es dóna per fet és que les relacions entre Draghi i el representant del Bundesbank, Jens Weidmann, estan trencades. “Anem on anem, serà sense Weidmann”, diuen fonts del BCE citades per Reuters.

Un mandat que no s’acaba fins al 2019

Mario Draghi va ser escollit l’any 2011 pels caps d’estat europeus després de superar l’examen de la comissió d’assumptes econòmics de l’Eurocambra. El banquer italià substituïa el francès Jean-Claude Trichet. El càrrec de president del BCE, com el de la resta del comitè executiu de l’organisme que integren sis persones, ha de sorgir d’un acord entre tots els presidents o primers ministres dels països de la zona euro. Aquests sis càrrecs tenen un mandat de vuit anys no renovable que s’acaba el 2019. La resta dels 17 membres del consell de govern del BCE la integren els governadors dels bancs centrals dels països de l’eurozona.