Draghi s’acomiada del BCE amb un avís sobre l’economia europea

Barcelona“Gràcies, i us desitjo el millor”. Les últimes paraules de Mario Draghi en la seva última roda de premsa com a president del Banc Central Europeu (BCE) van anar acompanyades d’un avís sobre els potencials riscos de recessió en l’economia europea. Després de la seva última reunió al capdavant del consell de govern de la institució monetària, Mario Draghi va alertar ahir que les últimes dades econòmiques disponibles indicaven un “afebliment més prolongat de l’economia a la zona euro”. Draghi va afirmar que persistien “importants riscos a la baixa” per al creixement i que les pressions inflacionistes eren febles.

En la reunió, el BCE va aprovar mantenir els tipus d’interès per als bancs en el 0% i la taxa als dipòsits en el -0,5%. D’aquesta manera, el banquer abandona l’organisme com el primer president del BCE que no ha apujat els tipus en tot el mandat. El responsable del BCE va considerar que els tipus d’interès negatius són bons per a la zona de l’euro perquè “estimulen el creixement” i contribueixen a crear ocupació. A més, també va donar llum verda al programa de compra de deute públic de 20.000 milions d’euros mensuals anunciat el setembre passat per donar una empenta a l’economia europea davant els tambors de recessió.

En la trobada també hi va participar la seva substituta, la fins ara directora del Fons Monetari Internacional Christine Lagarde. Tot i així, l’economista francesa no va participar encara en les decisions del BCE. Draghi va remarcar davant la premsa que Lagarde no necessitava “cap consell” per agafar el relleu al capdavant de l’organisme financer, i va defensar que “sap perfectament què ha de fer”.

“Em sento com algú que ha intentat complir el seu mandat de la millor manera possible”, va assegurar Mario Draghi sobre el seu llegat. El president sortint del BCE va destacar que sempre s’havia centrat en el que “es podia fer”, i es va mostrar orgullós del seu consell per no haver-se rendit tot i els dubtes sobre l’euro en els pitjors moments de la gran recessió. “Mai ens vam donar per vençuts”, va assegurar l’economista que va prometre fer “tot el necessari” per salvar l’euro.

Draghi va descriure els seus vuit anys al capdavant del BCE com una experiència “molt intensa, profunda i fascinant”, malgrat admetre les desavinences que també s’han produït dins el consell del banc central. L’última polèmica contra la seva figura va arribar en forma de carta, en un atac sense precedents de sis exbanquers centrals europeus. Al text criticaven les polítiques d’estímul del BCE i asseguraven que la compra massiva de bons no havia tingut efectes positius en l’economia europea.

Fons comú europeu

Draghi també va reclamar als líders polítics la creació d’una institució fiscal europea que permeti encara la pròxima crisi en més bona posició. “El meu llegat és no rendir-se mai”, va resumir Draghi com a colofó dels seus vuits anys de mandat en un organisme al qual ha dotat de més capacitat d’actuació, cosa que li ha comportat també dures crítiques de les files més ortodoxes, especialment a Alemanya.

El banquer romà va defensar que l’eurozona requeria una “capacitat fiscal”, semblant a mecanismes existents en altres unions monetàries, encara que per aconseguir-ho han de canviar coses. “S’ha de dissenyar de manera que limiti el risc moral. El disseny de les regles és molt important. Crec que és l’aspecte principal”, va apuntar Mario Draghi quan va fer balanç del seu mandat al BCE.