Draghi aplicarà més estímuls per l’empitjorament de la inflació
Barcelona¿Us imagineu que el vostre banc us cobrés diners pels dipòsits que hi teniu? Això és exactament el que fa el Banc Central Europeu amb les entitats financeres des de fa més d’un any. I a partir d’ara encara els cobrarà més. Ahir el president del BCE, Mario Draghi, va anunciar que augmentarà fins al 0,3% l’interès que cobra als bancs que dipositen els seus diners al BCE (fins ara era el 0,2%). L’objectiu de la mesura és impulsar el crèdit, fomentar el creixement econòmic i, en última instància, fer pujar la cada cop més raquítica inflació.
Segons va reconèixer Draghi, la inflació europea està molt dèbil. Actualment, dos de cada tres països de l’eurozona tenen una variació dels preus negativa. I la tendència és descendent. El BCE va revelar uns nous càlculs que rebaixen encara més les previsions d’inflació d’aquí al 2017. A la seu del banc, a Frankfurt, existeix una preocupació cada cop menys dissimulada per aquesta tendència, i això explica que Draghi hagi decidit actuar (amb el suport majoritari de la resta de membres del consell de govern, però no amb unanimitat, segons va admetre).
Incrementar els tipus negatius a la banca no va ser l’única mesura que va anunciar Draghi per intentar impulsar l’economia europea. L’altra gran decisió és la de prolongar el programa de compra de deute públic. Després d’iniciar-lo a principis d’any, aquest programa s’havia d’acabar el setembre que ve i ara durarà almenys fins al març del 2017. A més, Draghi va confirmar que, tal com s’havia especulat, el BCE també començarà a comprar deute de les regions i dels municipis europeus, i no només dels estats, com fins ara. Això vol dir que Catalunya podria aspirar que el BCE li compri deute, i així evitaria la dependència absoluta que actualment té de l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA). Amb tot, la mala qualificació del deute de Catalunya (que està al nivell de deute porqueria segons les tres principals agències de ràting) dificulta que això es pugui produir.
Després d’anunciar totes aquestes decisions, Draghi va posar el fre de mà i va avisar que, tot i prolongar el programa i ampliar els productes que seran elegibles, el ritme de compres es mantindrà en 60.000 milions. Amb tot, el president del BCE va deixar la porta oberta a seguir ampliant l’arsenal d’eines per combatre la crisi.
Normalment, les mesures d’estímul reben l’aplaudiment generalitzat dels mercats. Ahir no va ser el cas. La reacció dels inversors va ser furibunda. En sentir les paraules de Draghi, totes les borses van començar a caure i l’euro, que havia baixat en les últimes setmanes (cosa que afavoreix l’economia europea perquè n’impulsa les exportacions), es va disparar i va viure la pitjor pujada en nou mesos.
¿Per què no van aprovar els mercats les noves accions de Draghi? Bàsicament, perquè totes les mesures anunciades eren previsibles. O pitjor, van ser inferiors a les previstes. “Els mercats esperaven més estímuls del BCE”, va explicar ahir Robert Tornabell, catedràtic de banca a Esade. Al seu parer, els inversors comptaven que Draghi elevaria un 25% les compres mensuals de deute, però finalment es van quedar en els 60.000 milions.
“Draghi va prometre més del que podia i ha ofert menys del que es preveia”, va explicar ahir el fons d’inversió Aberdeen Asset Management al Financial Times. “Els mercats no deuen estar gaire impressionats -va afegir aquest fons-.Tothom esperava que Draghi fos el cavaller blanc per a Europa altre cop, però realment no ha aparegut”. Efectivament, els mercats, addictes com són a les injeccions multimilionàries dels bancs centrals, van considerar que les noves eines de Draghi no eren suficients, i això explica la mala reacció dels inversors.
Dels mercats a l’economia real
De tota manera, una mala reacció dels mercats no significa que les mesures siguin necessàriament bones o dolentes. Això només ho dirà la realitat, és a dir, si els indicadors econòmics (com el creixement de l’economia, la inflació, etc.) milloren com a resultat d’aquest anunci de Draghi.
El problema és que sobre aquest punt també hi ha dubtes. Ja fa mesos que el BCE va accelerar les mesures d’estímul per intentar revertir les tendències deflacionistes i, de fet, al principi ho va aconseguir. Tot i així, les últimes dades demostren que l’acció del BCE està sent insuficient. I la revisió a la baixa de la inflació ho demostra. El dubte és si aplicant més mesures s’aconseguirà, per fi, que el BCE realment impulsi el creixement.
Draghi va defensar que les seves mesures sí que han tingut impacte: el cost del crèdit ha caigut, les primes de risc han baixat, la inflació seria mig punt més alta i el creixement un punt percentual més baix sense l’actuació del BCE, va proclamar. “Però hem hagut de recalibrar les nostres mesures i seguirem fent-ho”, va dir. La següent revisió arribarà a la primavera.
