Caiguda històrica a la Borsa de Nova York

BarcelonaEl Dow Jones, el principal índex borsari nord-americà, va viure ahir el seu particular dilluns negre després de patir una caiguda de 1.176 punts (fins als 24.345) i un 4,62% en la pitjor sessió dels últims 10 anys en percentatge, però la pitjor en punts en un sol dia d’aquest índex centenari. I encara bo, ja que durant la jornada, en concret a l’última hora, la caiguda va arribar a ser de 1.597 punts.

De fet, la patacada ja havia començat divendres, tan bon punt es van fer públiques les dades d’ocupació dels Estats Units. Per quart mes seguit la taxa d’atur se situava en el 4,1%, la situació més estable a la baixa (pròxima a la plena ocupació) des de l’any 2000. L’afegit de les dades d’augment salarial, un 2,9% (la més alta des del 2009), va crear un escenari que els inversors van interpretar com un camí obert per a una inflació més alta del previst i perquè la Reserva Federal pugui augmentar els tipus d’interès. Ja divendres el Dow Jones va patir la pitjor jornada en dos anys, amb una caiguda de 666 punts, d’un 2,54%.

I la situació es va completar ahir pràcticament doblant les xifres vermelles de l’anterior dia de cotitzacions. Tot i les fluctuacions fins i tot a l’alça de l’índex, l’onada de vendes es va mantenir durant tota la jornada, però la intensificació del tram final, sobretot a l’última hora, va fer saltar totes les alarmes.

Amb tot, no deixa de ser una jornada negra avisada. Fa temps que a Wall Street s’estaven vivint dies d’eufòria, des d’abans de l’accés de Donald Trump a la presidència. Però ni el canvi de govern va alterar el ritme. Sobretot perquè la causa era a la Reserva Federal (i en general als diversos bancs centrals d’arreu del món), amb polítiques agressives d’injecció de diners. Aquestes injeccions ja s’han aturat als Estats Units, però la inèrcia ha mantingut viva l’eufòria, amb una situació de preus inflats que sembla que finalment estan aterrant en un valor més real. Els experts insistien ahir a qualificar la caiguda de dura, però de lògica i “canalitzada”.

Diversos analistes havien fet notar que alguns índexs estaven vivint períodes inusualment llargs sense experimentar “factors de correcció” o caigudes d’almenys un 5%. És el cas de l’S&P 500 (el període més llarg sense correccions des del 1929) o de l’MSCI World (el més prolongat de tota la seva sèrie històrica). Ahir, l’S&P 500 va perdre un 4,10% (113 punts, per a 2.648 finals), i el Nasdaq -el principal índex de les tecnològiques- va tancar la sessió per sota dels 7.000 punts (6.967), amb una caiguda d’un 3,78%.