Dos anys esperant un marc legal per a l’economia col·laborativa
Tot i que el sector demana una normativa, s’està regulant a cop de sentència
BarcelonaAquesta setmana la Generalitat ha obert a la xarxa un debat que és al carrer des de fa pràcticament dos anys: com s’ha de regular l’economia col·laborativa? La comissió interdepartamental del Govern que treballa des de l’abril del 2016 per trobar un encaix legal a aquest fenomen social i tecnològic ha estrenat una plataforma web que recollirà les propostes i aportacions dels catalans sobre aquest tema. El repte és cridar a la participació sobre aspectes com ara la incorporació de la figura del ciutadà productor o la càrrega fiscal que s’ha d’aplicar a aquestes activitats. Tot i així, dos anys després que el fenomen fes saltar les alarmes de les administracions, el sector opera en precari i a l’espera d’una solució normativa a llarg termini que començarà a prendre forma aquest estiu.
Segons l’advocat expert en economia col·laborativa Miguel Ferrer, mentre el marc legal no arriba, l’activitat d’aquest sector s’està “judicialitzant”. En casos com Uber o Airbnb, han sigut els tribunals els que han acabat decidint si el model és vàlid -segons la legislació vigent- o no. Per exemple, les multes que preveu el pla de Colau per posar fre al turisme ja estan vigents. “Aquestes sancions i controls també tenen costos per als ciutadans, caldria centrar-se en la negociació i buscar un encaix”. L’últim cas d’aquesta tendència és el de Blablacar: la plataforma per compartir trajectes en cotxe va arribar als tribunals després d’una denúncia de Confebus, la patronal dels autobusos. Finalment, un jutjat de Madrid va sentenciar que el seu servei no és el d’una empresa de transport, sinó ser un punt de contacte entre particulars i, per tant, es pot considerar legal. Aquest és el mateix tribunal que fa dos anys va dictar el cessament d’activitat d’Uber a Espanya.
Des de la Generalitat matisen, però, que si aquests models no tenen cabuda en el marc legal actual el Govern no es pot saltar la llei. “Sabem que el marc normatiu s’ha d’adequar, però hem d’aclarir com”, explica un portaveu. Aquesta és la feina de la comissió, que previsiblement presentarà a principis d’estiu les seves conclusions sobre el debat amb propostes d’actuació concretes. Fonts del sector avisen, però, que unes eleccions a Catalunya durant la segona meitat de l’any podrien deixar en paper mullat el que decideixi la comissió. Tot i així, Ferrer recorda que Catalunya, mitjançant la creació de la comissió, és la comunitat espanyola que està fent més esforços per entendre i adaptar l’economia col·laborativa. A més, cal tenir en compte que hi ha àrees que també afecten l’economia col·laborativa i que s’escapen de les competències de la Generalitat, com el règim d’autònoms.
Bloqueig polític
Un dels problemes de regular l’economia col·laborativa, com recorda Ferrer, és que és difícil de legislar amb un enfocament integral, ja que afecta diversos àmbits que compten amb la seva pròpia regulació, com el transport o el turisme. “A Espanya hi ha hagut un any sense govern, que també ha aturat aquests debats”, argumenta. Per a Ferrer, la Comissió Europea hauria de tenir un paper decisiu i presentar una bateria de directives més clara de cara al 2018.