Un 40% dels autònoms hauran de tancar si hi ha noves restriccions
Un 18% dels treballadors per compte propi no tenen cap tipus d'activitat, segons Pimec
Els autònoms estan sent un dels col·lectius més castigats per la crisi sanitària, i les xifres novament ho confirmen. Segons una enquesta de la patronal catalana Pimec, dos de cada cinc autònoms (40%) no podran aguantar una tercera onada del covid-19 que vagi acompanyada de més restriccions de l'activitat econòmica, fet que els obligaria a tancar definitivament el negoci.
De fet, prop d'un 5% dels treballadors per compte propi ja auguren que hauran d'abaixar la persiana el 2021 i un altre 65% esperen que tancaran l'any vinent amb davallades de l'activitat. L'única lectura positiva és que un 13% esperen incrementar el volum de negoci el 2021 mentre que un 17% creuen que seguiran amb els mateixos nivells de feina que han tingut aquest 2020. A més, un 18% dels autònoms no tenen cap mena d'activitat econòmica aquest desembre, una xifra que s'ha pràcticament doblat des del setembre.
L'estudi presentat per Pimec sobre la situació dels autònoms a Catalunya -basat en una enquesta a 900 d'aquests treballadors feta a principis de desembre- també alerta que vuit de cada deu professionals per compte propi han patit problemes de tresoreria (o sigui, que en algun moment han tingut massa poca liquiditat per realitzar pagaments) des que va esclatar la pandèmia.
Per mantenir la "supervivència" dels negocis, la vicepresidenta de la sectorial d'autònoms de Pimec, Carme Garcia, ha fet una crida a les administracions perquè proporcionin "ajuts directes" al col·lectiu. De moment, 132.000 autònoms catalans han pogut cobrar el polèmic subsidi de 2.000 euros de la Generalitat.
"Hi ha elements que pesen com una llosa, com ara impostos, cotitzacions a la Seguretat Social, lloguers o subministraments", ha afirmat el gerent de l'àrea institucional de la patronal, Àngel Hermosilla. És per això que "tot tipus d'actuació serà benvinguda", ha afegit Hermosilla, que opina que a Espanya "la política fiscal no s'està utilitzant com en altres països". De fet, la manca d'ajuda en comparació amb altres estats europeus, com per exemple Alemanya o França, ha sigut la principal queixa de l'entitat empresarial sobre la situació dels autònoms.
En aquest sentit, Pimec és conscient que el govern espanyol "no té una capacitat d'endeutament gaire alta" si es compara amb països veïns, per la qual cosa, segons la patronal, l'executiu de Pedro Sánchez i la resta d'administracions, com la Generalitat, estan "navegant entre mantenir una certa activitat econòmica i restringir els moviments de la població per frenar la proliferació de nous contagis de covid-19.
Malgrat la mala situació que, d'acord amb l'estudi de Pimec, pateixen una gran part dels autònoms, Hermosilla ha recordat que hi ha sectors on els treballadors per compte propi han recuperat o, fins i tot, augmentat l'activitat que tenien abans de l'arribada del virus l'hivern passat. És el cas de la logística, la indústria i, fins fa poc, la construcció, els quals estan evolucionant "prou bé".
A l'altre extrem, els serveis a persones -per exemple, lleure i activitats culturals-, el turisme, l'hostaleria i el comerç són els que més han patit i els que més ho faran mentre duri la pandèmia o si es produïssin noves onades. "Hi ha microsectors invisibles que estan passant relativament desapercebuts, però que tots hem utilitzat alguna vegada", ha lamentat Hermosilla, com ara el sector de fires i esdeveniments o l'oci infantil, que estan patint moltes restriccions, "sovint del 100".
A favor d'apujar el salari mínim
Pimec ha insistit aquest dimarts que veu amb bons ulls un possible increment de l'SMI, que el govern espanyol ha congelat temporalment mentre continuen les negociacions amb els agents socials per tancar una possible pujada. "Estem a favor que s'apugi el salari mínim perquè ara està en uns nivells injustificables", ha assegurat Garcia. No obstant, ha admès que per a algunes empreses, sobretot petites, una pujada dels costos laborals pot representar "una dificultat afegida", per la qual cosa ha defensat que l'augment de sou mínim vagi acompanyat d'una "rebaixa de la quota patronal" de les cotitzacions a la Seguretat Social.