Les dones, més estudis i més atur

BarcelonaL’Enquesta de Població Activa (EPA) ha xifrat aquesta setmana el drama en què neden encara els treballadors joves a Espanya, que pateixen una taxa d’atur molt alta (del 32% en els menors de 30 anys a Catalunya) i que a més veuen com les poques oportunitats de feina els passen de llarg (es van destruir 3.600 llocs de treball en aquesta franja d’edat el 2014). Un estudi recent de l’OCDE afegeix més ingredients de preocupació: l’atur entre els joves més preparats -amb estudis universitaris i superiors- a Espanya és el més elevat entre les economies d’Europa i, fins i tot, entre el conjunt de països de l’OCDE. I la situació encara és pitjor pel que fa a les dones universitàries, que presenten un atur de prop del 22%, mentre que la taxa entre els seus companys d’estudis homes no arriba al 20% (vegeu el gràfic).

La bretxa de gènere és encara més evident quan el que es mira no és la taxa d’atur, sinó la d’ocupació (les dones que estan treballant). Tot i que les dones amb estudis superiors superen els homes en xifres absolutes, aquesta majoria no es trasllada a l’entorn laboral, on ells guanyen amb molta diferència en alguns casos. A Espanya les distàncies entre la taxa d’ocupació masculina i la femenina s’amplien fins als cinc punts (un 70% de les dones amb estudis superiors treballen per un 75% en el cas dels homes). En tots dos casos, però, són xifres que estan per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, on el percentatge d’adults joves que treballen supera el 80%. A l’informe Panorama de l’educació apareixen retratats els 34 membres de l’OCDE i altres economies com Rússia, la Xina o l’Índia. En tots els casos, el mercat de treball espanyol es mou en la part baixa dels rànquings pel que fa a ocupació i en la més elevada quan es mira l’atur.

L’OCDE alerta que les diferències entre homes i dones són més grans quan es mira el volum d’ocupats que no pas quan es comparen les taxes d’atur, on el càstig per a les dones s’hi observa en menor grau. Això vol dir, conclou l’organisme, que les dones desapareixen del mercat de treball amb més freqüència i que el patró es repeteix a gran part dels països estudiats.

El perquè d’aquest fenomen s’explica pel rol familiar que tradicionalment assumeixen les dones, ja des d’edats relativament joves, diu l’informe, i que les aboca a cuidar els fills o altres familiars, per la qual cosa acaben quedant-se a casa. L’OCDE critica que no hi ha prou eines per conciliar la vida laboral i la familiar i que això provoca un biaix, d’intensitats diverses però generalitzat, en els mercats laborals de les principals economies avançades.

Fins i tot economies amb un atur relativament baix entre les elits de joves més formats i sense grans divergències de gènere (a Suècia, al Regne Unit o a Luxemburg) no s’escapen d’aquest efecte perniciós al mercat de treball. Només als Països Baixos (d’entre els 34 països que l’estudi posa sota la lupa) es detecten gairebé tants homes com dones treballant en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 34 anys, quan aquests professionals haurien d’estar en plena exhibició de les seves potencialitats al mercat de treball.

Drama també a la franja baixa

En termes generals, al conjunt de les economies de l’OCDE, la millora de la formació avança a mesura que també ho fa el relleu generacional. Això explica que s’escurci la diferència entre treballadors joves molt formats i veterans amb molt poca qualificació. Altra vegada, però, Espanya presenta una dada alarmant: el 30% dels adults joves d’entre 25 i 34 anys tenen una formació molt baixa, unes ràtios que dupliquen les del conjunt de països avançats. Aquesta condició de dèficit formatiu multiplica el risc de pèrdua de feina i també les dificultats de tornar a incorporar-se al mercat un cop n’ha sigut expulsat.

Si se sondeja el col·lectiu de població encara més jove, per sota dels 25 anys, el panorama laboral presenta moltes ombres. Segons l’INE, la taxa d’atur d’aquests joves va acabar el 2014 per sobre del 45% a Catalunya i vorejant el 50% al conjunt d’Espanya. Però, a més, el problema és que en molts casos l’aïllament laboral es combina amb una situació de precarietat formativa (molts no tenen estudis) i això fa encara més difícil la reinserció.

Aquest grup, batejat com els ni-ni, se sotmet a la lupa de l’estudi de l’OCDE i Espanya en surt molt malparada. El col·lectiu de joves que ni treballa ni estudia representa un 30% sobre el total de població d’entre 20 i 24 anys a tot l’Estat. Els nois predominen sobre les noies i arriben a una taxa que voreja el 35%. La diferència no només és abismal respecte a la mitjana de les economies avançades, que està en el 18%, sinó que és abismal quan es compara amb la ràtio d’Alemanya, on els ni-ni representen menys del 10%.

Un 31% de les empreses no tenen cap directiva

El 13% dels directius d’empreses espanyoles són dones, segons l’estudi Dones a l’alta direcció a Espanya fet pel Centre de Govern Corporatiu de l’Institut d’Empresa. Però un 31% de les companyies no tenen presència femenina en l’alta direcció. L’estudi revela que dels 1.735 directius de primer nivell de les 147 companyies més grans de l’Estat, només 234 són dones, davant de 1.501 homes. Les dones, doncs, suposen només el 13,4% del total.

De les 234 dones a l’alta direcció, 8 són presidentes de la companyia, només el 3,4%; 10 són secretàries generals (4,2%); 10 més són directores generals (4,2%), i tres vicepresidentes (1,2%).

L’estudi també constata que a les empreses que cotitzen a la borsa és on hi ha menys dones a l’alta direcció, tant a les de l’Íbex-35 com a les del mercat continu. A més, a les empreses cotitzades també és on hi ha menys dones entre els alts càrrecs (el segon nivell directiu). Només el 10,3% en el cas de les de l’Íbex-35 i el 12,3% en el cas del mercat continu. En el cas de les empreses que no són a la borsa, el percentatge és més alt, el 18,8%. Segons l’estudi, això passa perquè les empreses cotitzades són de sectors més masculins, com petroli o energia.