Les dones catalanes tenen un 30% menys de patrimoni que els homes

MadridLa riquesa és una de les fonts de poder i també d’independència. Però no tothom té les mateixes opcions d’accedir-hi. Hi ha factors més evidents que d’altres que determinen aquestes possibilitats, com venir d’una família que ja té patrimoni o poder gaudir d’una bona educació que obri les portes a una feina ben remunerada, per exemple. Ara bé, haver nascut home també compta. A Catalunya les dones acumulen un 30% menys de riquesa que els homes, com es pot comprovar amb les xifres de recaptació de l’impost de patrimoni del 2016 de l’Agència Tributària. Es dona, per tant, una bretxa de gènere en la riquesa (així s’ha batejat) que no passa només a Catalunya sinó que és un fenomen global amb magnituds similars a la majoria de països europeus i també als Estats Units.

Els homes i les dones comencen la vida adulta amb nivells de riquesa similars. Però les diferències creixen amb l’edat i la bretxa arriba al seu punt màxim a l’edat de retirar-se. Així ho constata un informe de l’economista Eva Sierminska, de l’Institut de Recerca Socio-Econòmica de Luxemburg, finançat per la Comissió Europea. Per què els homes aconsegueixen acumular més riquesa que les dones al llarg de la seva vida? Hi ha diversos factors combinats que ho expliquen i que hi influeixen en diferent mesura.

Primer de tot cal tenir en compte quins són els “requisits” que de manera general permeten acumular riquesa. Una part important són herències i transferències en vida entre familiars. Per exemple, als Estats Units la meitat del patrimoni acumulat prové d’herències o fortunes familiars, segons un estudi publicat a la revista nord-americana Demography titulat Explicant la bretxa de gènere en la riquesa.

Els altres factors són el nivell educatiu i de formació, tenir un càrrec de responsabilitat amb un sou elevat que permeti estalviar i la capacitat de poder invertir aquests estalvis o actius.

La investigadora de l’Institut Universitari Europeu, Ariane Aumaitre, creu que l’herència no és un factor especialment important, perquè “té un component més aleatori més que no pas de gènere”. Tot i això, hi ha casos en què influeix, com en els casos en què s’opta per deixar l’herència o l’empresa al fill i no a la filla, seguint els cànons tradicionals. Per exemple, el mateix estudi nord-americà citat anteriorment constata que les famílies més riques són més propenses a transferir el patrimoni als homes, mentre que les més pobres el deixen més a les filles.

Deixant de banda si hi ha o no discriminació de gènere en les herències, en la resta de factors les dones hi tenen les de perdre pel simple fet d’haver nascut dones. Sierminska ho resumeix així: “Els homes i les dones estalvien diferent, tenen diferent accés a les eines de construcció de riquesa i elles tenen un lligam més feble al mercat i la vida laboral”.

La professió i el sostre de vidre

En les generacions més grans l’accés a l’educació superior és un factor a tenir en compte, com també ho és l’elecció de la professió en les generacions més joves. Ara que el 60% dels titulats universitaris ja són dones, un dels factors que provoca la posterior bretxa de riquesa és el tipus de professions que escullen les dones, vinculades a les cures, la comunicació, l’educació i la salut, que també resulten ser les més mal pagades. “En els sectors més ben pagats hi acostuma a haver superpoblació d’homes”, diu Aumaitre.

Una cosa porta a l’altra. Aquestes eleccions professionals - que venen donades per la falta de referents femenins en altres sectors i pels patrons socials i educatius- comporten de mitjana salaris més baixos. A més, en el cas que una dona i un home tinguin una feina similar amb un nivell educatiu equiparable, el sostre de vidre redueix les opcions de la dona d’escalar en la jerarquia laboral i aconseguir un sou millor, i, per tant, més capacitat d’estalvi i, per tant, més riquesa per acumular i augmentar. També hi ha diferències entre una dona casada i una de soltera però en països on s’ha estudiat el fenomen, com ara Alemanya, només en el 29% de les llars les dones aporten més ingressos que els homes.

I suposant que un home i una dona tenen el mateix sou i la mateixa capacitat d’estalvi, ell continua tenint més opcions de fer augmentar la seva riquesa. L’estudi de la comissió apunta que les dones se centren més a estalviar que no pas a invertir, i posen els seus diners en productes no financers, com ara els immobles. De fet, amb les dades de l’Agència Tributària [vegeu el gràfic] s’observa que els dos únics elements en què la dona i l’home tenen un nivell similar de patrimoni és en béns immobles i en les assegurances. Tanmateix, entre les persones que no s’han casat a l’eurozona les carteres de patrimoni que tenen un 80% de productes no financers corresponen a dones, mentre que en el cas dels homes és un 70%. A Espanya les dones hi tenen un 90%. I també a l’Estat el valor dels actius financers de les dones és menys de la meitat que el dels homes.

Així doncs, les dones en general participen menys en les eines d’inversió, però, a més, quan ho fan el percentatge de la seva cartera que correspon a productes de risc és més baix. De nou, citant l’informe de la Comissió Europea, el 9,7% de la cartera d’inversió de les espanyoles correspon a aquests productes mentre que és un 16,8% en el cas dels homes. Les causes d’aquest comportament també s’han de buscar en una educació financera diferent i la falta de referents.

Per tot això, el 59,7% de la riquesa d’Espanya està en mans d’homes, una bretxa que encara és més ampla a Europa, on només el 39,4% és de les dones. La discriminació de gènere, doncs, també pren forma entre els que tenen més diners, on les dones també tenen reservada la segona posició del podi.

LES CLAUS

1. Per què les dones acumulen menys patrimoni que els homes?

D’una banda perquè com que de mitjana tenen salaris més baixos i menys continuïtat i estabilitat en la vida laboral, tenen menys capacitat d’estalvi i, per tant, menys capacitat d’acumular riquesa. A l’hora d’invertir, a més, tendeixen a invertir els seus diners en béns immobles o en estalvi. Són menys propenses a invertir en actius financers i de risc, que són els que tenen més capacitat de multiplicar la riquesa.

2. ¿Hi ha alguna diferència entre Catalunya i Espanya quant a la bretxa de gènere de riquesa?

A Catalunya les dones acumulen un 30% menys de patrimoni que els homes, segons les dades de l’Agència Tributària. En el cas d’Espanya la bretxa és del 24%. Aquesta lleugera diferència podria tenir relació amb la política de separació de béns quan es formalitza un matrimoni a Catalunya, que comptabilitza els béns de manera individual, no com a la majoria de comunitats espanyoles, on, per defecte, s’estableix el règim de societat de guanysque estableix com a patrimoni compartit aquell que s’adquireix després del matrimoni.

3. Quin impacte té la brexta de gènere de riquesa?

A part de la desigualtat inherent en el fet de no tenir les mateixes possibilitats d’accés a la riquesa que els homes, es dona la paradoxa que les dones viuen de mitjana més anys que els homes i, en canvi, tenen menys estalvis. La bretxa s’accentua amb l’edat perquè una vida de baixos ingressos es tradueix en una jubilació pobra. També impedeix que les dones accedeixin al poder i també en pot dificultar la independència financera.

4. Com ha evolucionat a Espanya ?

La crisi immobiliària ha comportat una reducció de la bretxa de riquesa entre homes i dones perquè es va produir una destrucció de llocs de treball més elevada en els homes. Fins aleshores sempre havia anat augmentant, segons l’informe de la Comissió Europea.