Una de cada quatre dones cobra menys de 850 €
La bretxa salarial per raó de gènere s’accentua entre la població amb sous més baixos
BarcelonaLes dones són, també, les més perjudicades entre la població assalariada inframileurista. És a dir, entre aquells treballadors que perceben un salari inferior als 1.000 euros mensuals. I és que una de cada quatre dones assalariades cobra un sou inferior als 842,50 euros bruts al mes, que representa 11.795,02 euros bruts anuals. Unes dades que accentuen, encara més, la bretxa salarial entre homes i dones inframileuristes, que se situa en el 31,58% i, per tant, és superior a la bretxa salarial total, del 23,44%.
Així ho va alertar ahir la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya durant la presentació de l’informe 'Posa’t a 1.000. Cap conveni per sota', una campanya iniciada el 2007 amb l’objectiu d’augmentar fins als 1.000 euros mensuals el salari mínim dels convenis col·lectius abans de l’any 2020. De fet, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 25% de la població assalariada a Catalunya, un total de 663.375 persones, cobren menys de mil euros mensuals. Una conjuntura que el sindicat atribueix al fet que 8 de cada 10 convenis col·lectius sectorials tenen categories amb sous inferiors als 1.000 euros.
En aquesta línia, el secretari de polítiques sectorials de la UGT de Catalunya, José Antonio Pasadas, va destacar que el 60% d’aquests convenis preveuen una retribució bruta que fluctua entre els 601 i els 800 euros mensuals. “És pràcticament impossible viure amb aquests sous de misèria”, va lamentar Pasadas. És per revertir aquesta situació que des de l’organització sindical proposen una pujada mitjana del 45% dels salaris inframileuristes, cosa que es traduiria en uns 300 euros mensuals més. Això permetria situar Espanya –actualment amb un salari mínim interprofessional (SMI) de 736 euros mensuals, similar al de països com Portugal, Grècia o Malta– dins la franja salarial de l’anomenat grup 3, el sector on es troben les principals economies europees, i que fixa un sou mínim superior als 1.000 euros.
Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, va subratllar que tant la Carta Social Europea com el Parlament Europeu estableixen que el SMI ha de representar el 60% de la mitjana salarial d’un país. Una mesura pensada per evitar sous per sota del llindar de la pobresa. A Catalunya, el marge està fixat en els 10.096,5 euros. Així, Gildago va recordar que, tenint en compte que el salari mitjà brut català és de 1.952 euros, el sou digne hauria de ser de 1.171 euros al mes.
La precarietat, per territoris
Aquesta situació afecta, principalment, la província de Lleida, on el 93% dels convenis tenen categories amb sous inferiors als 1.000 euros mensuals. En canvi, les comarques de Barcelona són les menys perjudicades, tot i que registren un 67,4% de convenis amb salaris per sota dels 1.000 euros. Davant la precarietat, des d’UGT van reclamar “el dret a treballar per cobrar uns sous que permetin viure dignament”. I és que, segons dades de l’última enquesta d’estructura salarial, en els últims vuit anys els salaris a Catalunya han caigut un 11,4%, percentatge que significa 2.580,16 euros anuals menys. “Ens han condemnat a passar el mes amb 215 euros menys a la butxaca”, van lamentar els dirigents sindicals.