Periscopi global
Economia 20/10/2023

Dolaritzar l’Argentina: un projecte econòmic amb sentit?

Javier Milei es distingeix dels seus contrincants amb una proposta econòmica que ja existeix al Panamà, l'Equador i el Salvador

Berta Reventós Meseguer
4 min
Javier Milei

Buenos Aires“El peso és la moneda que emet el polític argentí, per la qual cosa no pot valdre ni un excrement; aquesta brossa no serveix ni per a adob”, va declarar el candidat d’extrema dreta a l’Argentina Javier Milei la setmana passada en una entrevista radiofònica. Les declaracions li van costar una denúncia penal per part del president Alberto Fernández, que el va acusar d’agitar la situació pocs dies abans de les eleccions. Hores després, el dòlar blue (el que es compra al mercat negre) arribava a la temuda xifra dels mil pesos, un 20% més que una setmana abans.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Enmig d’un context d’incertesa i esgotament, el ministre d’Economia i candidat peronista, Sergio Massa, fa l’impossible per arribar als comicis del 22 d’octubre sense haver de declarar oficialment una hiperinflació; està sent una campanya feixuga, sobretot quan el rival anarcocapitalista creix a les enquestes amb declaracions incendiàries contra la “casta”, referint-se al mateix Massa i a la rival conservadora Patricia Bullrich. Per si no n'hi hagués prou, de tots els candidats, Milei es postula com l’únic garant de la fórmula que, segons ell, salvarà l’economia argentina del desastre i l’estabilitzarà d’una vegada per totes: la dolarització.

Què vol dir 'dolaritzar'?

El Panamà, l'Equador i el Salvador són els tres països dolaritzats d’Amèrica Llatina. El 1904, el 2000 i el 2001, respectivament, van eliminar els seus bancs centrals per abandonar les seves monedes locals i adoptar el dòlar. En conversa amb l’ARA, l’economista salvadorenya Lorena Valle Cuéllar defensa el rol del banc central en un país, “com a prestador d’última instància i oferint assistència de liquiditat a institucions bancàries clau en moments d’emergència, per evitar l’esclat o l’aprofundiment de crisis financeres i econòmiques”. L’experta té una visió crítica sobre el que va implicar abandonar el colón salvadoreny el 2001: el Salvador va “perdre un braç” de la seva política econòmica.

En discrepa l’exministre d’Hisenda i ideòleg de la dolarització en aquell país, Manuel Hinds, per a qui la dolarització és senzillament una subcontractació de la política monetària, en aquest cas, als Estats Units. Diu que no és mala idea “si has estat reiteradament incompetent per gestionar la teva moneda, com és el cas de l’Argentina”. Hinds troba similituds entre la situació argentina i l’època predòlar al seu país: “Qui podia, dipositava els seus estalvis, en dòlars, a Miami. Llavors el govern va permetre als bancs rebre dipòsits en dòlars, però es va crear un mercat paral·lel perquè, qui podia demanar dòlars prestats? La gent que tenia dòlars, o sigui els rics. Mentrestant, els pobres seguien operant en colons, una moneda que es devaluava periòdicament”.

Dolaritzar un país el blinda de tots els mals?

Si en alguna cosa coincideixen partidaris i detractors de la dolarització és que aquesta garanteix l’estabilitat de preus: el Panamà, l'Equador i el Salvador han gaudit d’una inflació baixa i estable en el temps. L’economista equatoriana Gabriela Calderón apunta: “Pots tenir una classe política inestable, institucions desastroses, o un esclat social, però els bancs seguiran funcionant”, i remarca: “La clau és divorciar la classe política dels diners”. A l’Equador, el dòlar té un 85% d’acceptació entre la població, fet que demostra que és una moneda que ha generat confiança.

L’expert en economia política Francisco Rodríguez adverteix que aquest blindatge es pot convertir també en una camisa de força: “Quan el dòlar s’aprecia, les nostres exportacions es fan més cares, mentre que Colòmbia, amb qui competim en exportació de plàtans, devalua i continua comerciant”. Si arribés a la presidència de l’Argentina, Milei ja ha dit que tallaria relacions comercials amb la Xina i el Brasil, dos dels socis comercials més importants del país, per “comunistes”: “La dolarització va més enllà de controlar la inflació: influeix en l’economia i la societat de manera profunda”, assenyala Rodríguez.

Dolaritzar un país el fa més 'gringo'?

Valle Cuéllar recorda els diaris del primer dia en què els dòlars entraven en circulació al seu país: Good Morning El Salvador, s'hi llegia. “L’hegemonia del dòlar limita el desenvolupament dels nostres països”, diu, allunyant-los de la industrialització i “orientant-los cap al comerç, els serveis i la terciarització”. El gerent del banc panameny Canal Bank, Roberto Brenes, s’allunya amb to pragmàtic dels qui reivindiquen “sobirania monetària” en una economia globalitzada: “La sobirania en la qual jo crec és la de la mare que pot donar la llet al seu fill al preu que ha de tenir”.

Quan Milei diu que, amb el dòlar, es flexibilitzarà el mercat laboral, l’economista argentina Martina Goldenberg adverteix que probablement equivaldria a ajustar indemnitzacions, salaris i jornades, i adoptar una cultura del treball més semblant a la de l’economia de plataformes. Ella creu que “l’Argentina té el repte d’industrialitzar-se i esdevenir competitiva”, així com de “prendre decisions al voltant de recursos estratègics com el liti”. Recorda que “és un país extens amb sòl fèrtil”, i opina que caldria tirar endavant una reforma impositiva progressiva que redistribueixi millor la riquesa.

stats