La llum puja el doble a Espanya que a la UE durant la crisi
L’increment afecta més les famílies que les empreses pels impostos i costos regulats
BarcelonaEl preu de l’electricitat a les llars espanyoles va pujar pràcticament el doble que la mitjana de la Unió Europea (UE) entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014. Segons un estudi presentat ahir per David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic), el preu del megawatt per hora per a les llars a Espanya va pujar 81 euros, mentre que la pujada mitjana a la UE va ser de 42 euros. Així, en total el preu de la llum a Espanya va pujar un 52% entre el 2008 i el 2014, segons va explicar Robinson.
Aquesta pujada situa Espanya gairebé al podi dels estats europeus amb el subministrament elèctric més car per a les llars (vegeu el gràfic). La llum és més cara que a la mitjana de la UE i també que als països de l’eurozona. Només paguen més per la llum les llars d’Irlanda, Alemanya i Dinamarca, i en aquests dos últims estats s’ha de tenir en compte que el poder adquisitiu de les famílies és més elevat. Però a Espanya en el preu hi tenen un pes especialment important els impostos i costos regulats, tal com demostren les dades de l’Eurostat.
Segons l’estudi de Robinson, una gran part de l’augment del preu de l’electricitat a Espanya es deu al que ell denomina “falca governamental”. Sota aquesta denominació inclou els impostos, taxes i altres regulacions energètiques que imposa l’Estat, i que al seu parer expliquen gairebé tres quartes parts (73%) de la pujada del preu. Aquests costos públics, segons l’informe, suposaven el 32% del preu de la llum el segon semestre del 2008, mentre que el desembre del 2014 havien passat a ser el 46%, gairebé la meitat.
Per això, i amb la finalitat d’abaratir el preu de l’energia a les llars, Robinson proposa passar alguns d’aquests costos als pressupostos generals de l’Estat i treure’ls del rebut elèctric. Així, s’haurien de passar als comptes públics -amb càrrec als impostos generals- alguns elements que ara són al rebut de la llum, com els costos extrapeninsulars -derivats d’haver de garantir el subministrament a les Balears i les Canàries- i algunes partides de subvencions a les energies renovables.
Ineficiència estatal
Segons l’expert, la falca governamental només és “un símbol de la intervenció de l’Estat, ineficient i costós”. Tot i això, afirma que aquest cost ha baixat lleugerament amb la reforma elèctrica iniciada l’any 2013 pel ministre José Manuel Soria, que entre altres factors va reduir les primes a les renovables.
Les dades del ministeri d’Indústria i Energia corroboren aquesta tesi. El ministeri té estadístiques del preu de la llum sense impostos que indiquen que el 2010 el preu del quilowatt hora a Espanya era de 0,145 euros, quan la mitjana europea era de 0,139 euros, i va pujar fins a 0,177 euros el 2014 a Espanya i a la UE ho va fer fins als 0,139 euros. Segons les dades del ministeri, la reforma es va notar especialment entre el primer semestre del 2013 i el primer semestre del 2014, amb taxes de variació interanual negatives (quasi el 3% el primer semestre del 2014). Després, però, va tornar la tendència alcista: el segon semestre del 2014 la taxa va ser del 4,2%, i el primer semestre del 2015, del 6,6%.
Aquestes pujades de la llum afecten el rebut de les famílies però no passa el mateix amb el preu que paguen les indústries. Segons l’estudi britànic, el preu per a les empreses mitjanes entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014 va pujar el 9%, i per a les grans empreses l’augment encara va ser més baix, del 7%. La conclusió que en treu l’autor és que la falca governamental suposa el 28% del rebut per a les empreses mitjanes i el 20% per a les grans empreses. “Les decisions del govern estan afectant més els consumidors que la indústria”, conclou Robinson, raó per la qual “els consumidors més petits han sigut més penalitzats”. Tot i això, el preu de la llum per a la indústria a Espanya és el doble de car del que tenen les empreses als Estats Units.
Un element més que reforça la tesi que gran part de la pujada de la llum obeeix a costos públics són els beneficis de les grans elèctriques. L’any passat les cinc companyies que formen part d’Unesa -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP- van guanyar 2.443 milions d’euros, una xifra que suposa un 5,5% menys que l’any anterior i que és la més baixa de l’última dècada, segons es recull en la Memòria estadística - Informe elèctric de la patronal Unesa, conegut ahir.