Divisió davant la macrofusió CaixaBank-Bankia

BarcelonaLes incògnites encara predominen cinc dies després de saber-se que CaixaBank i Bankia preparen la seva fusió. On encara no hi ha consens és en saber si és una bona o una mala notícia. No només l’opinió és diferent depenent del sector a qui es pregunti, sinó que dins d’un mateix sector hi ha qui hi veu avantatges i hi ha qui en tem els inconvenients. L’únic que va quedar clar amb la ràpida reacció a la borsa és que els mercats aplaudien el potencial acord. Més enllà d’això, un mar de divisions.

Governs i partits polítics

Calma a la Generalitat i divisió d’opinions al govern espanyol

En general, els partits catalans han mantingut un perfil molt baix des que es va conèixer la notícia. Si fa no fa com el govern català. Fins ara el president, Quim Torra, no ha opinat sobre la qüestió. Per la seva banda, el vicepresident, Pere Aragonès, ha demanat que hi hagi “un calendari clar de com l’Estat surt de l’accionariat” perquè cal evitar “qualsevol sospita d’interferències polítiques” en el futur de la nova entitat, segons va declarar en una entrevista a l’agència Efe.

La Generalitat, però, no estava informada de l’operació i se’n va assabentar quan ho va publicar aquest diari. L’endemà el departament d’Economia es va posar en contacte amb la cúpula de CaixaBank i va demanar una trobada formal per parlar-ne, però de moment aquesta reunió ni s’ha produït ni té data.

A nivell estatal, en canvi, la disparitat d’opinions és més manifesta. El president espanyol, Pedro Sánchez, va dir ahir en una entrevista a TVE que l’operació té aspectes “molt positius”: estabilitzar el sector bancari espanyol, “maximitzar” la participació pública i donar “cohesió territorial”. Al seu torn, Irene Montero, ministra d’Igualtat procedent de Podem, va assegurar a Catalunya Ràdio que la fusió “els preocupa”.

Davant les queixes de Podem, partit des d’on han lamentat no estar al corrent dels plans de fusió fins que es van fer públics, ahir la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, va afirmar que “un element fonamental en les operacions de fusió és la confidencialitat”. Això confirma, per si calia, que el PSOE sí que n’estava al cas.

Sindicats

Preocupació pels treballadors, però la UGT és més pessimista

I el mateix passa als dos principals sindicats de l’Estat. Tant CCOO com la UGT coincideixen en assenyalar les possibles reduccions de plantilla com la seva principal preocupació, però mentre que aquest últim hi veu només males notícies, per a CCOO existeixen atenuants.

Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, creu que hi haurà acomiadaments i un empitjorament de condicions laborals, i lamenta que Bankia no hagi tornat tots els diners públics que va rebre. A tot això, Javier Pacheco, el seu homòleg a CCOO, hi afegeix una lectura positiva: el moviment -diu- té molta lògica empresarial si es llegeix com una forma d’evitar l’absorció per part d’entitats financeres estrangeres. “Totes dues entitats venen de processos de fusions de caixes d’estalvis; per tant, tenen molta petita empresa i els estalvis de molta part de la ciutadania”, explica. És a dir, que en un escenari molt pitjor aquests estalvis podrien haver acabat en mans estrangeres. “Si volem guanyar sobirania i no perdre capacitat d’autonomia financera, l’Estat necessita entitats pròpies”, afegeix

Patronals

Foment aplaudeix; la Cambra i Pimec qüestionen

A diferència del que diu CCOO, Pimec creu que l’entrada d’una entitat estrangera a Bankia hauria sigut una bona oportunitat per consolidar el sector financer sense afectar la competència dins d’Espanya. La patronal de pimes va alertar ahir contra l’excessiva concentració del crèdit que podria representar aquesta operació, perjudicant l’accés de les petites empreses al finançament bancari. En aquesta línia es va pronunciar també la Cambra de Comerç de Barcelona, que, en veu del seu president, Joan Canadell, va assegurar que aquesta major concentració del sector “va en detriment d’una competència real i reforça la situació d’oligopoli”.

Al costat contrari, Foment del Treball (que, com la Cambra, és una de les entitats fundadores de La Caixa) va reaccionar dient que seria un “orgull” i una “satisfacció” que aquesta operació converteixi CaixaBank en el primer banc espanyol.

I enmig de totes tres, la Cecot, que escenifica per si sola el maldecap que és posicionar-se. “Hi ha un mandat de la UE que és que s’ha de donar solidesa al sector financer europeu, que es vagin produint aquestes aproximacions em sembla d’obligat compliment”, exposa David Garrofé, secretari general. Però, a la vegada, afegeix, el risc és que es perdi competència en el sector financer, és a dir, “tenir menys portes a les quals trucar quan es necessiti crèdit”.