Dividends ‘made in’ Draghi

BarcelonaLa controvertida i per a molts salvadora política del BCE d’injectar milers de milions a l’economia per superar la crisi va poder ser decisiva també en la decisió de les empreses cotitzades de pagar dividends. O això apunten alguns experts, en una qüestió que suscita discrepàncies.

De fet, els programes d’adquisicions de bons, anomenats QE (de l’anglès quantitive easing, “expansió quantitativa”) en l’argot financer, són els que han rebut més crítiques per ser massa expansius. A més, el BCE la complementa mantenint els tipus d’interès a mínims.

Aquestes polítiques no tenen precedent, però han sigut la tònica habitual entre els bancs centrals d’altres països, com els Estats Units, el Japó o el Regne Unit. Mai en la història s’havien mantingut els tipus tan baixos (a l’eurozona són del 0%) durant tant de temps, ni els reguladors havien introduït tants bilions d’euros a través de la compra de deute. Davant d’aquesta conjuntura, doncs, economistes, inversors, agents de borsa i els mateixos banquers centrals van amb peus de plom a l’hora de fer pronòstics sobre els efectes que pot tenir, a llarg termini, una política monetària tan agressiva sobre els mercats.

Un informe publicat al novembre pel banc central dels Països Baixos -part de l’Eurosistema, la xarxa de bancs centrals de la zona euro que conforma el BCE, entre els quals també hi ha el Banc d’Espanya- apuntava que les polítiques del regulador monetari europeu també tenen efectes sobre els mercats de valors. “Els períodes de QE coincideixen amb un comportament exuberant dels inversors”, diu el text. És a dir, la institució presidida ara per Christine Lagarde va inflar puntualment les borses.

Divergència d’opinions

Un dels elements a tenir en compte és com han evolucionat els dividends de les principals empreses europees. Els economistes més crítics assenyalen que les empreses estan utilitzant l’excés de liquiditat no per facilitar el crèdit -en el cas dels bancs- i així expandir l’activitat econòmica, sinó per inflar les retribucions dels seus accionistes.

En el gràfic adjunt es poden veure les diferències entre tres índexs borsaris europeus incloent o no els dividends de les empreses cotitzades. Com es veu, entre l’octubre del 2011 i dijous, l’Íbex-35, referència en la borsa espanyola, ha pujat un 8,2%, però si es mesura on estaria si els dividends pagats s’haguessin fet servir perquè les mateixes empreses recompressin accions, es veu que hauria crescut un 60,2%.

¿Però fins a quin punt hi tenen a veure les injeccions de liquiditat del BCE? Els experts no es posen d’acord. “El valor dels dividends per acció va créixer entre els anys 2000 i 2008, va disminuir fins al 2016 i des de llavors està estable”, sosté Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF. Brun indica que la divergència entre els índexs que compten el pes dels dividends i els que no el compten és lògica, ja que el fet d’incloure-hi els dividends va incrementant-ne el valor a mesura que passa el temps.

Hi ha, però, opinions contraposades. “Les polítiques del BCE tenen un impacte estimulant i significatiu sobre els guanys dels accionistes”, diu un estudi de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada de la UB de l’any passat.

Segons l’article, per cada bilió d’euros injectat pel BCE a través de la compra de bons, els guanys dels accionistes creixen un 1,3% de mitjana a la zona euro, mentre que per cada reducció d’un punt de l’Euríbor (el tipus d’interès interbancari), les retribucions empresarials als inversors augmenten un 0,9%.