Brussel·les treu del calaix la paritat de directives congelada pels estats a les portes del 8-M

Brussel·lesSi els consells d'administració de totes les companyies cotitzades europees no han de ser paritaris per llei és perquè hi ha vuit països de la Unió Europea que així ho han impedit des del 2012. Ara fa vuit anys, la Comissió Europea va impulsar una proposta legislativa que volia obligar les empreses cotitzades europees a arribar al 40% de dones al seu consell d'administració el 2020, però no va prosperar. No n'hi ha prou amb el fet que Brussel·les proposi la llei, sinó que el Parlament Europeu i, sobretot, una majoria d'estats membres han de donar-li el vistiplau. I aquest va ser el problema. Fa anys que una minoria de bloqueig té tancada aquesta directiva al calaix del Consell Europeu, però aquest dijous, a les portes del Dia de la Dona, la Comissió Europea ha anunciat la seva intenció de treure-li la pols i tornar-ho a intentar.

La voluntat d'aquell text, impulsat durant el govern del portuguès José Manuel Durao Barroso, era aconseguir que s'augmentés de manera progressiva el nombre de dones als consells d'administració de les empreses cotitzades amb un objectiu mínim del 40% per al 2020. No es fixava com un objectiu rígid ni una obligació de quota sancionable, sinó que les empreses estaven obligades a demostrar que treballaven en la línia correcta per assolir aquell objectiu introduint un procés de selecció just i transparent. A més, el mínim del 40% es fixava per a òrgans de gestió no executius, en el cas dels executius l'objectiu era del 33%.

Però, com recull la pàgina web del Parlament Europeu, que segueix tot el procés legislatiu de la directiva encara frustrada, vuit països històricament més contraris a la regulació del sector privat i també tradicionalment oposats a la integració fiscal europea l'han mantingut bloquejada al Consell. La minoria de bloqueig venia liderada per un Regne Unit que ja no forma part de la UE, però també per Dinamarca, els Països Baixos, Hongria, Croàcia, Estònia, Eslovàquia i Alemanya en la seva habitual ambigüitat de bloqueig. Com ha reconegut la comissària de Justícia, Vera Jourová, "la situació no ha canviat" i la seva voluntat de tirar endavant aquesta llei corre el risc de tornar a frustrar-se. L'Eurocambra, que manté un posicionament encara més ambiciós que el redactat d'aquesta directiva, ha fet reiterades crides (l'ultima l'any passat) a desbloquejar la iniciativa. Ara, Brussel·les, però la treu del calaix i pretén elevar l'objectiu al 50% per al 2024.

Jourová i la seva homòloga en la cartera d'igualtat, Helena Dalli, han explicat que hi ha hagut altres països europeus que han tirat pel dret i han aprovat les seves pròpies normes en aquesta direcció aconseguint cert èxit. Tot i això, a falta de directiva, les xifres estan molt lluny dels objectius. Actualment, només el 27,8% dels consells d'administració de les cotitzades més grans de la UE estaven formats per dones. De fet, segons les dades de l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, els sis països on s'han establert quotes vinculants tenen actualment un 35% de dones. Es tracta d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Àustria i Portugal. França és qui en té la quota més elevada (40%), mentre que Alemanya o Àustria, que s'oposen a aprovar la directiva europea, tenen una quota del 30%. Espanya forma part del grup de països que introdueix mesures més toves (per exemple, normes només per a les companyies de propietat pública o sense sancions) i se situa en un percentatge al voltant del 27%. Per contra, els països que no prenen cap mena de mesura se situen en un 15% de dones als consells d'administració de les empreses.

Ara bé, segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el 2017 només el 19% dels consells d'administració de les empreses espanyoles tenien presència femenina i a l'Íbex-35 el percentatge era del 23% el 2018. Això sí, l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere insisteix que tots els països on hi ha mesures implementades veuen evolucionar molt més ràpidament i efectivament la presència de dones en aquests òrgans de govern de les empreses.