Si et diuen tèxtil no pensis només en telers

BarcelonaEnric Justo Massot té 25 anys, és un enginyer de Lleida i acaba de proposar que es poden millorar els vestits de les persones vinculades a la seguretat si s’hi incorpora la seva recerca sobre la impressió en 3D d’un polímer mal·leable com l’aramida, que es pot afegir al vestuari actual.

Laura González López té 29 anys, és una enginyera de Mollet i creu que una de les noves opcions possibles per avançar cap a l’economia circular és que una combinació del lli no teixit amb alguns elements de ceràmica seria una opció innovadora com a material aïllant en la construcció.

L’Enric i la Laura, tot i que sembla inversemblant, pertanyen professionalment al sector tèxtil, i han estat premiats per la fundació de la patronal cotonera Aitpa -una de les poques patronals espanyoles que queden amb seu a Catalunya- com dos joves talents que aporten el que la indústria tèxtil els demana: ajudar a innovar. Tots dos han fet la carrera a la impronunciable ESEIAAT, el campus d’enginyeries de Terrassa que inclou l’enginyeria tèxtil.

Sumar enginyeria i tèxtil, en l’imaginari col·lectiu, porta a pensar en telers. Però en el món globalitzat, cal resignar-se a la competència imbatible de les anomenades economies emergents. Però aquestes presumpcions no s’adiuen, ni de lluny, amb les dades objectives del sector més fiables.

Les estadístiques oficials del Cityc (el centre d’informació tèxtil i de la confecció) confirmen que el 2017 hi havia a Espanya 8.000 empreses dedicades a la fabricació i confecció tèxtil, 4.200 de les quals a Catalunya, amb 136.000 treballadors (d’afiliats a la Seguretat Social només 90.000, però per diferència de criteris de càlcul; i d’aquests, 31.600 són a Catalunya). Cal precisar que no s’hi inclou la distribució, és a dir, el comerç tradicional i els gegants com Mango, Zara, etc.

Aquesta part de la cadena tèxtil, fabricar i cosir, genera un negoci de 10.637 milions anuals, amb un creixement del 4% l’any passat, i que serà més moderat aquest any pel context econòmic internacional.

Les dades

Si tornem al tòpic que ja no es fabrica (adeu als telers!) i tot s’importa a preus rebentats, l’estadística oficial ens ho torna a negar. No hi ha res millor per entendre-ho que la balança d’exportacions i importacions. Entre gener i juny d’enguany s’ha importat per valor d’11.572 milions i s’ha exportat per valor de 9.470 milions (el 2017 el total anual català va ser de 4.900 milions). És a dir, hi ha molt producte de fora a les botigues, però també hi ha producte fabricat a Espanya que aterra, per aquest ordre, a la UE, el Marroc, els EUA, la Xina i Turquia. La dada inclou productes semifacturats que entren i surten després de transformar-se (estampar, per exemple, teles que venen de l’Orient), i que queden emmascarats en l’estadística d’entrades i de sortides.

Dues paradoxes que presenten aquestes xifres: la primera, que la reducció d’empreses i alhora l’augment dels treballadors es deu a la progressiva concentració del sector; i la segona, que el dèficit de la balança comercial s’ha doblat en cinc anys. Cal contrastar-ho amb el fet que també han augmentat significativament les xifres d’importació i exportació total, senyal que el valor de la roba importada és superior al de l’exportada.

Tanmateix, en les xifres de les importacions hi ha una dada que és difícil de discernir en l’estadística oficial, la corresponent a noves màquines de producció (en denominació antiga, els telers). Algunes estimacions del Cityc apunten a un increment del 60% d’aquesta inversió en els últims cinc anys. O sigui, els fabricants locals continuen invertint, i molt.

És aquí on s’ajunten els premis de l’Enric i la Laura. Si hi ha interès per la innovació és perquè hi ha una indústria ja adaptada als nous temps 4.0, en què el tèxtil esdevé una indústria transversal en suport de la seguretat, la sanitat, la biotecnologia i la sostenibilitat.

La importància de les beques

Hi ha ajudat una decisió que fa 10 anys van prendre alhora cotoners, seders, llaners i institucions terrassenques. L’emblemàtica escola d’enginyers tèxtils de Terrassa llanguia fins a quedar-se gairebé sense alumnes. L’empenta, consensuada amb els rectors del campus ara unificat, va ser la creació de beques d’estudi per als alumnes que optessin per especialitzar-se en enginyeria i disseny tèxtil.

Eficiència màxima. L’aportació de 150.000 euros a beques per fomentar els estudis de disseny i enginyeria tèxtil ha estat el reactiu, com evidencien els 135 alumnes becats -no només per currículum acadèmic-. I avui la facultat té 65 alumnes entre tots els cursos en aquesta especialitat emergent vinculada a la indústria i l’economia anomenada 4.0. Com els ja premiats Enric i Laura.