Àngel Simón plega com a president d'Aigües de Barcelona

BarcelonaÀngel Simón ha anunciat aquest dijous que abandona la presidència no executiva de la companyia mixta Aigües de Barcelona. Simón vol concentrar-se en el càrrec de conseller delegat de Criteria, que va assolir a començament d'aquest any i que en un primer moment va dir que volia fer compatible amb la seva feina a l'empresa d'aigües.

Criteria, el hòlding que gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació La Caixa, és accionista de la societat mixta Aigües de Barcelona des de l’any 2014, on manté una participació del 15%.

Aquesta societat mixta està controlada per Agbar, amb un 70% del capital; i Criteria manté l'esmentat 15% de les accions i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l'altre 15%. Aquesta societat abasteix d'aigua potable 23 municipis de l'àrea de Barcelona, inclosa la capital catalana. Simón va arribar a la presidència d'Aigües de Barcelona quan era el president d'Agbar i l'home fort de Suez a Espanya, però el gener del 2022 Suez, i per tant Agbar, va passar a mans de la multinacional francesa Veolia, després d'una opa.

Així, Simón continuava com a president d'Aigües de Barcelona, càrrec on havia arribat com a representant del primer accionista (Agbar). Però al febrer Simón es va desvincular d'Agbar, companyia en la qual Criteria ja no tenia cap participació. El directiu va quedar com a president no executiu de la societat mixta Aigües de Barcelona com a representant de Criteria, un dels dos accionistes minoritaris.

De fet, les relacions entre el primer accionista (Agbar) i la resta s'havien tensat els últims mesos, arran de les diferents postures sobre les inversions que calia fer davant la forta sequera a Catalunya. Aigües de Barcelona va aprovar unes inversions per fer front a la sequera a Catalunya –obligatòries per complir la llei de mesures extraordinàries aprovades l'any passat per la Generalitat–, que Veolia (propietari al 100% d'Agbar) va posar en dubte, segons van explicar diverses fonts.

L'empresa barcelonina considerava que aquesta llei l'obliga a emprendre inversions superiors als 920 milions d'euros entre aquest any i el 2027 i així ho va aprovar al consell d'administració d'Aigües de Barcelona que presidia Àngel Simón.

Aleshores va sorgir el conflicte, perquè el grup Veolia va aprovar el seu nou pla estratègic, anomenat Green up, que segons algunes fonts gairebé no preveu noves inversions en l'àmbit de la gestió de les concessions d'aigua, cosa que posava en perill les inversions contra la sequera aprovades per Aigües de Barcelona, per considerar-les incompatibles amb aquest pla de la multinacional francesa.

30 anys i una guerra als tribunals

Àngel Simón Grimaldos (Manresa, 1957), enginyer de professió, ha estat lligat al sector de l'aigua pràcticament tota la seva vida professional. Va exercir diversos càrrecs a Agbar fins que el 2010 va arribar a la presidència executiva d'aquesta companyia.

Durant les més de tres dècades que ha estat al capdavant d'Agbar també va assolir la vicepresidència de Suez Environnement. El seu temps a Agbar va estar marcat pel creixement continu de la companyia, la creació i desenvolupament de la societat mixta Aigües de Barcelona, que abasteix els municipis de l'àrea de Barcelona, però, sobretot, per una intensa batalla als tribunals amb ATLL.

Aigües Ter Llobregat (ATLL) era una societat que abastia l'aigua en alta als municipis i les societats concessionàries, entre les quals Aigües de Barcelona, que són qui fa distribució en baixa, és a dir, fins al punt de subministrament dels clients. ATLL va ser privatitzada pel govern de la Generalitat en plenes retallades, quan l'executiu d'Artur Mas necessitava ingressos. La concessió del servei es va adjudicar a una societat controlada per Acciona; Agbar, que també hi optava, va perdre el concurs, i va dur el procediment als tribunals. Alhora, Acciona, també als tribunals, va posar en dubte els títols concessionals d'Agbar. Malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar en primera instància la raó a Acciona, finalment el Suprem va sentenciar en favor d'Agbar, en el que va ser el gran triomf judicial d'Àngel Simón.