De los Mozos, el fitxatge amb què Indra tanca un any de trifulga política

MadridDesprés de la tempesta ve la calma, diu el refranyer. Ho saben prou bé al gegant armamentístic Indra que, després d'un any molt convuls, ha vist com hi arribava la pau de la mà de l'enginyer i empresari José Vicente de los Mozos, que serà ratificat el 30 de juny per la junta d'accionistes de la companyia com a nou conseller delegat. De los Mozos hi substituirà Ignacio Mataix, que hi continuarà vinculat com a "assessor estratègic".

El consell d'administració d'Indra va comunicar la decisió "per unanimitat" el 6 de març. Amb l'adeu de Mataix es posa punt final a la presència d'alts càrrecs vinculats a l'etapa de Fernando Abril-Martorell, l'anterior president d'Indra destituït precipitadament. El va succeir el català i pròxim a l'òrbita socialista Marc Murtra, president sense funcions executives, nomenat pel govern de Pedro Sánchez –la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) és el primer accionista d'Indra.

Un "home de Castella"

A De Los Mozos el caracteritzen dues coses: "el seu caràcter castellà" i l'empresa Renault, coincideixen fins a una desena de persones consultades per l'ARA que l'han conegut de prop. Es va criar a Valladolid (Castella i Lleó) i va començar a treballar com a aprenent a la fàbrica que hi tenia Renault. Més tard passaria per Nissan, Ficosa i, finalment, tornaria a Renault, on va acabar sent president de la companyia a Espanya i vicepresident del grup a escala mundial. També va ser president de la patronal de l'automòbil Anfac. “A pocs executius se’ls ha fet l’homenatge que se li va fer a ell quan va marxar de Renault i això ho diu tot”, explica Emili Godes, excap de premsa a Nissan amb qui va coincidir quan era director general. "Hi havia mil persones i l'ovació va durar molts minuts", afegeix una persona que hi va ser present.

"És molt tenaç", coincideixen a dir diferents veus del seu entorn, que en destaquen la defensa "fèrria d'Espanya" i els seus interessos, sobretot en moments complicats com va ser l'amenaça de tancament de la fàbrica de Renault a Valladolid. "Quan tothom està bloquejat, ell hi troba la solució", afegeix una persona propera, que reconeix que "li encanten els reptes". "És molt humà en el tracte: ha hagut de negociar molt amb els sindicats, amb qui té una relació magnífica", apunta una altra veu. I en el tracte personal "et pot fer emprenyar, però et diu les coses clares, tant les bones com les dolentes", afegeix un expolític amb qui va coincidir.

La pipa de la pau

L'estiu del 2022 Indra va viure una trifulga política sonada: la destitució de cinc consellers independents gràcies al vot favorable de la SEPI, la companyia basca de defensa SAPA i el fons Amber –principal propietari de Prisa–. Els afectats van acusar el govern espanyol de voler "controlar" l'empresa amb consellers afins. Tot plegat va acabar amb una investigació de la CNMV que va concloure, amb matisos, que no hi havia hagut "irregularitats".

A més, obria una guerra entre el govern espanyol, i en particular el PSOE, amb el Partit Popular, que va arribar a airejar que al darrere de tot plegat hi havia la intenció de l'executiu de manipular els processos electorals amb els sistemes de recompte d'Indra.

És aquest xoc el que explica l'arribada de De los Mozos. És clau la seva proximitat amb el PP i, alhora, la bona sintonia amb l'executiu de Pedro Sánchez, que fins i tot l'ha condecorat amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica. Si bé públicament De los Mozos ha expressat que "no fa política", fins a cinc persones amb qui ha coincidit al llarg de la seva trajectòria apunten que és de l'òrbita popular. "Era molt proper a Casado i té bona relació amb Núñez Feijóo", apunta una font consultada, mentre que quatre veus més del sector de l'automòbil afirmen que "sonava com a ministre d'Indústria" si el PP hagués arribat a la Moncloa el 2019. A més, acaba de deixar la presidència del recinte firal d'Ifema, on va tenir el vistiplau del govern autonòmic i local de Madrid.

"Si la Moncloa canvia de color [després de les eleccions generals del 2023], a ell no el tocaran. El canvi garanteix continuïtat", afegeix una de les fonts consultades. "Té tot el sentit que una empresa així [Indra] traslladi comoditat. No pots tenir el segon partit [el PP] en guerra contra tu", reflexionen al sector. Sobre el fitxatge de De los Mozos, des del PP es limiten a respondre a aquest diari que "no valoren el perfil directiu dels dirigents de les empreses".

El repte industrial

Més enllà del terrabastall polític, Indra està en el punt de mira perquè la Unió Europea vol rearmar-se en matèria de defensa. "Durant anys, Indra s'ha engreixat financerament i ha oblidat el perfil industrial, que és el que ara necessita". Així resumeix l'excàrrec polític esmentat anteriorment el gran repte que té la companyia. Sobretot, en un moment en què Espanya s'ha compromès amb l'OTAN a incrementar la despesa en defensa fins al 2%. Si bé és cert que Indra és la principal empresa militar espanyola i una de les principals en defensa i seguretat a Europa, els seus directius eren fins ara "molt financers i no han capitalitzat tecnològicament ni industrialment l'empresa", afegeix la mateixa veu, que apunta que això és el que cal fer per competir amb gegants com Airbus i Thales.

I en això, De los Mozos hi encaixa perfectament, perquè si en una cosa coincideixen la desena de persones consultades per aquest diari és en el seu perfil "industrial 100%". Entre els deures que haurà d'entomar hi ha el d'un nou pla estratègic que la companyia té previst definir per als anys vinents i que pivotarà sobre el sector aeroespacial i de la defensa.

A més, la trajectòria professional d'aquest enginyer l'ha portat a tenir relacions "excel·lents" amb països com el Japó, el Brasil i França. Una avinentesa que ara farà falta: el govern espanyol ha escollit Indra com a "coordinador estatal" del futur avió de combat europeu (FCAS) deixant en un segon pla la companyia francesa Airbus, on la decisió va generar malestar. "Servirà per refer ponts", diu una persona propera a De los Mozos. També, per descomptat, perquè la pau torni a l'empresa militar espanyola per excel·lència.