Mor Joan Uriach, empresari pioner i pare de la Biodramina

BarcelonaJoan Uriach, històric president de la companyia farmacèutica que porta el nom de la seva família, ha mort aquest dimarts a l'edat de 95 anys. Així ho ha comunicat l'empresa farmacèutica fundada el 1838 per Joan Uriach i Feliu, besavi de l'ara traspassat.

Joan Uriach és un dels personatges clau en la trajectòria de l'empresa degana del sector farmacèutic català, un dels que té més pedigrí en el conjunt de l'economia del país. A Uriach, que en va ser president durant dues dècades, se l'assenyala com a responsable del salt que va fer l'empresa durant els anys 50 i 60 del segle passat. Se li reconeix especialment el fet d'haver estat responsable del primer departament d'investigació que hi va haver al sector. Aquesta condició de pioner el va posar en una situació privilegiada des de la qual després va poder comercialitzar productes com el Lipograsil, l'Hipotensor i, sobretot, la popular Biodramina contra el mareig. No és casualitat que el llibre biogràfic que repassa l'obra de Joan Uriach portés per títol Memòries del doctor Biodramina. Uriach es va definir a si mateix en el seu dia amb aquestes paraules: "L'avi era adroguer, el pare era comercial i jo he estat investigador industrial".

"Era un dels homes més brillants que van passar per la Facultat de Farmàcia, tenia una memòria fantàstica i un cap molt ben moblat", explica d'ell el centenari empresari Juan Echevarría. "A les reunions que manteníem aportava serenitat i rigor intel·lectual, era una bellíssima persona", afegeix.

Uriach va ser dels primers a entendre que el mercat català era petit i a apostar per l'exportació en altres mercats com a camí per fer créixer la companyia. No és casualitat que entre la infinitat de càrrecs que va tenir hi hagi la presidència i vicepresidència de la patronal espanyola i de l'europea. I si Uriach és avui la gran farmacèutica catalana que més creix (concentrada en el rendible mercat dels productes que es venen sense recepta, on frega el lideratge a escala europea) es deu en part a l'impuls que va rebre dècades enrere.

Compromís amb el país

Joan Uriach mai va ocultar el seu catalanisme, que ell explicava amb humor: "Som catalans, però no catalans de rompe y rasga". El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i un dels honors dels quals estava més orgullós li va arribar quan el govern de Jordi Pujol el va designar president del consell social de la Universitat Autònoma de Barcelona, tasca que va portar a terme entre 1993 i 1997. La seva mirada sobre Catalunya també arribava al món de la cultura, i tenia una important pinacoteca de pintors catalans.

Uriach va mostrar en els seus últims anys una energia incombustible. Tot i moure's amb l'ajuda d'una cadira de rodes, acudia diàriament a la seu d'Uriach i mai va deixar d'assistir a actes socials. Un de ben recordat va ser el funeral d'un altre referent del món farmacèutic català, Antoni Vila Casas. "Hi vaig anar amb el carretó i la seva família va estar molt agraïda", explicava amb un somriure. La seva figura menuda sobre la cadira de rodes també era habitual en els concerts al Palau i al Liceu.

Un altre moviment clau de Joan Uriach va ser el seu paper a l'hora de deixar la gestió de la companyia en mans de directius externs a la família, un moviment en què la farmacèutica catalana també va ser pionera. "El que jo he tingut fàcil ha estat la successió, perquè tots eren boníssims", explicava sovint. El seu fill Joaquim, que també va presidir la farmacèutica i és actualment president del Palau de la Música, s'ha referit en aquests termes a la pèrdua: "Un altre dels grans que ens deixa, un altre d'aquesta gran generació que ha fet país".

Es dona la circumstància que Uriach formava part d'un grup de grans empresaris catalans que s'autodenominaven VESP (Veterans Empresaris Sobradament Preparats), del qual formaven part l'advocat Miquel Roca o el citat Juan Echevarría. El grup ha patit dues pèrdues en pocs dies, ja que Isak Andic era el seu membre més jove.

Joan Uriach deixa el llegat d'un empresari pioner i una frase que explica el seu tarannà: "A nosaltres ens ha anat bé perquè hem sabut que els diners no ho són tot".