En memòria de Joan Uriach: empresari pioner, humanista i enamorat del país

BarcelonaJoan Uriach, empresari visionari i figura clau en el sector farmacèutic català, ens ha deixat a l’edat de 95 anys. Va ser molt més que un líder empresarial: la seva trajectòria il·lustra un compromís constant amb la innovació, amb el progrés social i amb la cultura i el país, tres pilars que van definir tant la seva vida professional com personal.

El Joan era una persona d’una qualitat humana excepcional. Amb un caràcter afable, proper i generós, sabia crear vincles sòlids amb tots aquells que l’envoltaven. Era un home amable, familiar i d’un esperit sempre constructiu i optimista, que aportava serenor i rigor a qualsevol situació. Aquesta naturalesa, unida a una ment brillant, el va convertir en una figura admirada dins i fora de la seva empresa.

Com a empresari, el Joan va ser el gran modernitzador de l’empresa familiar, la companyia farmacèutica Uriach, fundada pel seu besavi el 1838. Durant les dècades dels anys seixanta i setanta, sota la seva direcció, l’empresa va fer un salt qualitatiu extraordinari. La seva visió empresarial el va portar a entendre, abans que molts, que el mercat català necessitava obrir-se a l’exportació per créixer i deixar enrere el proteccionisme.

Per exportar s’havia d’innovar, i el Joan va ser pioner en la creació del primer departament d’investigació del sector farmacèutic català, la qual cosa va permetre desenvolupar productes que es convertirien en icones, com els Lipograsil, Utabon i, sobretot, la famosa Biodramina. Aquest últim èxit li va valer el sobrenom de doctor Biodramina. Tal com ell mateix es definia, “l’avi era adroguer, el pare era comercial i jo he estat investigador industrial”.

Va ocupar càrrecs rellevants, com la presidència de la patronal farmacèutica espanyola i europea, i va contribuir decisivament al prestigi de la indústria farmacèutica catalana, que, en paraules d’Albert Esteve recollides per aquest mateix diari, “no s’entendria sense Joan Uriach”.

Però la seva aportació no es va limitar a l’àmbit empresarial. Joan Uriach sempre va creure (i afirmar repetidament) que els diners no ho eren tot. Era un català enamorat del país i la seva cultura, com demostren la seva pinacoteca de pintors catalans o l’excepcional biblioteca de la Fundació Uriach, una de les principals biblioteques privades europees dedicades a les ciències de la salut, amb més de 12.000 volums, entre ells el primer llibre de cirurgia escrit a Catalunya, que data del segle XVI. A banda, el Dr. Uriach es va implicar en l’enfortiment d’institucions clau com el Palau de la Música i el Liceu. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1987 i va presidir el Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1993 i el 1997, amb la voluntat d’enfortir el vincle entre universitat i societat.

Personalment, guardo amb especial afecte el record d’una de les darreres trobades que vaig tenir amb ell. Va ser un dinar organitzat pel seu fill Joaquim al restaurant del Palau de la Música, ara fa poc més de dos anys. El Joan ja no podia caminar i parlava amb certa dificultat, però mantenia una ment lúcida i un esperit jovial que omplia la sala. Quan va arribar el moment de triar les postres, el Joan va demanar amb convenciment un gintònic. Al cap de pocs minuts, el cambrer li va servir un gintònic immens, ben presentat en una gran copa globus. Tan immens era el gintònic que el seu fill Joaquim, una mica inquiet, li va preguntar: “Vols dir, pare?” I el Joan, amb un somriure murri, va respondre: “I tant que vull dir, fill. Vull un bon gintònic com aquest, perquè em senta de meravella, i a més, com que soc farmacèutic, sé perfectament per què em senta tan bé”. Efectivament, d’aquell gintònic no en va quedar ni una gota, i és que el Joan, sempre ple de vida, tenia (i encomanava) una capacitat única per assaborir i gaudir dels petits grans moments.

En aquests darrers tres anys, el país ha perdut quatre grans empresaris: Marian Puig, Toni Vila Casas, Isak Andic i Joan Uriach. He tingut el privilegi de tractar-los a tots quatre. Tot i tenir personalitats i estils ben diferenciats, compartien tres trets essencials: eren valents i decidits, van promoure la innovació i el canvi quan calia; tenien una clara vocació social, entenent l’empresa com un agent positiu de transformació de la societat; i mantenien un compromís ferm amb les seves arrels: amb el país i la cultura. Tant de bo el seu llegat sigui imitat per les pròximes generacions d’empresaris catalans i d’arreu.

Descansa en pau, Joan Uriach. Sempre et recordaré.