Ferrovial i els Del Pino: un imperi forjat a l'ombra del franquisme

BarcelonaS’acostuma a dir sovint que, des de fa més d’un segle, els sectors amb una influència determinant sobre l’economia i la política espanyoles són la banca, les elèctriques i l’obra pública, als quals s’han afegit més recentment les companyies de telecomunicacions. En aquesta elit privilegiada d’empreses influents hi ha una família que hi viu instal·lada des de fa més de 70 anys: són els Del Pino, propietaris de la constructora Ferrovial. Des del punt de vista purament monetari, se'n pot dir que l’actual cap de família, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo (1958), ocupa el tercer lloc a la llista dels més rics de l’Estat, només superat per dos membres del clan Ortega (Zara), amb un patrimoni estimat de 3.800 milions d’euros. Però els Del Pino són molt més que una xifra milionària: són bona part de la història de l’obra pública espanyola.

L’actual primer executiu de Ferrovial, ara al punt de mira del govern espanyol per la decisió d'endur-se la seu social de l'empresa als Països Baixos, és un enginyer de camins que a finals dels noranta va agafar el relleu del seu pare en el lideratge de l’empresa familiar, quan aquesta ja era un dels grans operadors en el sector de la construcció. Del seu segon cognom es pot intuir que està relacionat directament amb una altra de les famílies rellevants a l’Estat, els Calvo-Sotelo. En aquest sentit, és nebot de qui va ser fugaç president del govern espanyol (1981-1982), Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, que al seu torn era nebot del Calvo Sotelo assassinat el 1936, en un dels desencadenants de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.

La història de Ferrovial s’enceta el 1952, quan Rafael del Pino Moreno (1920-2008), pare de l’actual president, va posar en funcionament el seu propi negoci, després d’exercir durant un lustre com a enginyer de camins a la firma Vías y Construcciones. Abans s’havia format a l’exclusiu Colegio del Pilar i havia fet la guerra com a voluntari al bàndol, esclar, feixista. Amb un lucratiu contracte amb Renfe sota el braç, va constituir Ferrovial, que de bon començament tenia previst dedicar-se només a l’àmbit ferroviari (d’aquí la seva denominació). De fet, fins al 1960 es va consagrar a fer obres per als sectors del ferrocarril i del metro, per després obrir el ventall cap a altres segments, com l’explotació de pedreres, les obres hidràuliques o les carreteres.  

L'impuls dels contractes públics

De la mateixa manera que el primer gran contracte de Ferrovial procedia d'una empresa pública (Renfe), el gran salt de la companyia a partir de finals del seixanta va venir impulsat pels diners públics, gràcies a les ingents dotacions del Pla Redia, de renovació de carreteres (20.000 milions de pessetes durant el període 1967-1971), i del Pla Nacional d’Autopistes, amb el qual van entrar per primer cop en el negoci de les concessions. També en aquella època van posar un peu a la construcció immobiliària. Encara durant el franquisme, Del Pino va ser president de l’empresa pública Enagás, coincidint amb el mandat del seu cosí José María López de Letona y Núñez del Pino com a ministre d’Indústria.

Com que a la dècada dels setanta el mercat espanyol se’ls quedava petit –molt afectat per la crisi del petroli–, van agafar les maletes per obrir mercats, amb tant d'èxit que tan aviat com el 1983 un terç de la seva facturació ja procedia de l’estranger, sobretot del nord d’Àfrica. El creixement imparable de l’empresa va accelerar-se encara més el 1995, quan van adquirir l’emblemàtica empresa de construccions Agromán, que aleshores era en mans del Banesto post Mario Conde.

El 1999, coincidint amb el traspàs de poders del pare al fill, la família va decidir treure a borsa un 25% de la companyia, una operació que els va reportar prop de 120.000 milions de pessetes (uns 720 milions d’euros). Aquest import, juntament amb la possibilitat de conèixer el valor de l’empresa gràcies a la seva cotització pública, va projectar els Del Pino cap als llocs capdavanters dels rànquings estatals de grans fortunes.

Un greu accident a l'Índic

Una de les grans aficions de Del Pino pare –juntament amb l’astronomia– era la navegació, i seria en aquest àmbit on es produiria la pitjor desgràcia de la seva llarga vida. L’any 2004, mentre creuava l’oceà Índic en una volta al món amb el seu iot, l'Alcor, un accident li va provocar una lesió medul·lar que el va deixar tetraplègic. Va morir quatre anys després. 

Avui dia, la firma Ferrovial està enfocada, a banda de l’activitat constructora, a la gestió d’aeroports, l’explotació d’autopistes, la generació i transmissió d’energia, la mobilitat elèctrica i les plantes de tractament d’aigües. La seva facturació s’enfila fins als 7.500 milions d’euros, amb uns beneficis estimats per al 2023 d’uns 300 milions.