Els directius van de tripi: ¿Poden les drogues ajudar els alts executius?

A les muntanyes rocalloses del Canadà hi ha una cabana, un centre de recessos fet de pi i avet amb escultures de bolets, tapissos de flors i tota mena de parafernàlia que apunta cap a una transformació: hi entres sent un conseller delegat, en surts com a directiu il·luminat. Un grup d'alts executius amb dessuadores i xandalls hi va arribar un dimarts d'octubre per fer un recés titulat El conseller delegat psicodèlic.

El guia i propietari del centre, Murray Rodgers, havia sigut directiu d'una empresa energètica. Fa una dècada, va passar per un procés d'autodescobriment. Va començar amb una doble desgràcia —un divorci i la sortida a borsa fallida de la seva empresa— que el van deixar sol el seu 60è aniversari, mirant la comèdia romàntica Canvi de guió, amb Hugh Grant, i preguntant-se si era moment de canviar el seu guió. Va fer-se monitor de ioga i se'n va anar a provar l'ayahuasca a Costa Rica. Tot això va iniciar una seqüència de viatges al·lucinògens amb bolets i de cerimònies psicodèliques que van transfigurar Rodgers psicològicament, espiritualment i professionalment.

Va ser com si hagués posat l'ego a l'assecadora i s'hagués encongit, de manera que va decidir ajudar altres persones a passar per la mateixa bugada còsmica. Va escriure un llibre sobre el tema i, arran dels missatges dels lectors, va començar a organitzar recessos. Aquell dia d'octubre, va rebre cinc directius de Calgary (Canadà) que s'havien conegut a través d'una xarxa d'emprenedors.

Per a sopar van prendre sopa de llenties i es van instal·lar en sofàs perquè Rodgers els expliqués l'agenda de la trobada. El primer punt seria una microdosi de 0,25 mil·ligrams de psilocibina (la substància dels bolets al·lucinògens), un joc de nens comparada amb les dosis de l'endemà. Després de donar-los les pastilles, Rodgers va treure un mapa de consciència, que mostrava un ampli ventall d'estats mentals pels quals podien estar passant els emprenedors, tan variat com la vergonya, la culpa o la il·luminació. Va marcar amb un retolador l'estat de cadascun.

"Qui està nerviós per a demà?", va preguntar Rodgers. Tres mans es van enlairar. "Sabeu què hi ha a l'altre costat de la por? Amor. Sempre", va afegir.

"Espais sagrats"

"Vull experimentar la mort de l'ego". "Vull treure a borsa a la meva empresa". "Vull trobar Déu". Rodgers ha sentit tota mena d'intencions que impulsen alguns directius a anar a recessos psicodèlics, però els avisa que n'han de recalibrar les expectatives. "La paraula clau és rendir-se", diu. Rodgers va guiar els emprenedors en una sessió lleugera de ioga i cants abans d'anar a dormir.

L'endemà, van conduir fins a un riu proper per fer un passeig en silenci, gaudint de la sortida del sol. Rodgers va recordar tothom que se centressin en la respiració.

De retorn a la casa, van arribar dues dones que vigilarien el grup. "Heu treballat la respiració?", va preguntar una d'elles, Lisa Stickle. Rodgers va assentir: "Estan en sintonia". I va afegir al grup: "Això va de rendir el que hi ha dins vostre".

Els emprenedors van preparar els seus "espais sagrats" amb matalassos de colors on passarien les següents quatre hores. Al costat de cadascun, Rodgers va posar un cubell amb una ampolla d'aigua i paper higiènic per si es posaven a plorar, i es va retirar al fons de l'habitació, on es va posar a pesar bolets amb una bàscula.

Mentre Rodgers bullia una infusió de camamilla i fonoll per barrejar amb els bolets, va mostrar una gerra i va dir de broma: "Soc el bàrman. Això és el que fem a l'Oest". "Lligueu bé el cavall", va afegir Stickle. "Ens hi estarem una estona".

"Puc prendre notes?", va preguntar un dels assistents. "No ho recomano, et situarà en el teu estat mental", li va respondre Rodgers. "Si hi ha res important, ho recordaràs", va afegir Stickle. Rodgers va recordar al grup que durant els primers minuts del viatge potser no sentirien res. "És l'últim esforç del vostre ego", va comentar Stickle. "Creieu-me: l'interruptor funcionarà", va dir Rodgers.

"El papa es va drogar molt"

Rodgers va posar la cançó Here comes the Sun per assenyalar als emprenedors que els seus viatges arribaven al final. Es van aixecar a poc a poc dels matalassos i van sortir de la sala per seure en gandules a fora i parlar del que havien viscut. Tots van coincidir que els va afectar especialment el moment en què van sentir la cançó Fix You de Coldplay.

Rodgers va treure llenços negres i pintures al pastel perquè hi dibuixessin el que havien vist. El grup va pintar taques grogues i blaves, traços grocs i símbols d'infinit. "Un dia els meus fills trobaran això en unes golfes i no entendran res", va dir un de broma. "El papa es va drogar molt aquell dia", va afegir un altre.

Un dels assistents va descriure el seu viatge psicodèlic: era en una nau espacial on alguns dels viatgers eren grangers, no astronautes. Va intentar relacionar les visions amb el seu negoci i va arribar a la conclusió que l'ambient ràpid i ambiciós de les start-ups no és per a tots els treballadors. Va dir que potser no hauria d'encoratjar els seus empleats a quedar-se a llarg termini a l'empresa: "He d'entendre que tothom té diferents necessitats, desitjos i nivells de tolerància al risc".

Al recés, les experiències amb la droga no es van traduir en conclusions clares. Però en els mesos següents, tots els membres del grup van trobar-hi significat. Una assistent que és sòcia en una firma de publicitat va explicar que el seu viatge, que va incloure un tour visual de la seva infància, la va animar a considerar per què no li agrada prendre riscos, cosa que la va ajudar a decidir-se entre dues feines a l'empresa. Va acabar inventant-se la seva pròpia feina combinant elements de les dues. "Em va marxar un murmuri ansiós que tenia. És com si m'hagués calmat", va dir.

Un altre assistent que té una empresa de màrqueting va passar por durant el viatge —va creure que s'havia mort—, però la setmana següent va sentir que l'havia ajudat a entendre les seves emocions. Ho va resumir dient "Sentir més, preocupar-se menys". I un últim, propietari d'una companyia d'e-commerce, va dir que el viatge li havia provocat un sentiment de tranquil·litat. "Quan tens un negoci, el dia comença amb una llista de 15 coses urgents. Vaig recordar que no tot és important".

Les hores finals del recés les van passar al voltant d'una foguera. Tots van coincidir en com havia sigut de relaxant tenir els mòbils apagats durant tot un dia.