Els delictes fiscals tornen a portar Rodrigo Rato a la presó

BarcelonaL'exvicepresident del govern espanyol i expresident de Bankia Rodrigo Rato tornarà a la presó. Així ho dictamina l'Audiència Provincial de Madrid, que ha condemnat l'expolític i exbanquer a quatre anys, nou mesos i un dia de presó pels delictes de blanqueig de capitals i corrupció entre particulars. L'històric dirigent del PP haurà de pagar també una multa de 568.413 euros a Hisenda.

El tribunal ha dictat sentència contra els setze acusats pel cas, dels quals només condemna Rato, Domingo Plazas (18 mesos de presó) i Alberto Portuondo (tres mesos i un dia). La resta queden absolts pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid. En la sentència, el tribunal apunta que el retard en el procés judicial, que s'ha allargat nou anys, l'ha dut a rebaixar la pena dels condemnats.

En aquest cas s'havia d'aclarir si Rato havia cobrat comissions derivades dels contractes publicitaris que adjudicava Bankia. En el seu dia, el jutge va concloure que no es podia jutjar Rato només per aquesta causa i va demanar que s’investigués conjuntament amb l’origen de part del seu patrimoni.

En un dels fets denunciats, la secció setena de l'Audiència Provincial conclou que, tot i que Rato vivia a Washington, on treballava per al Fons Monetari Internacional, mantenia el seu patrimoni i interès a Espanya, i per tant estava obligat a presentar-hi les seves declaracions fiscals. També constata que la posterior declaració que va presentar l'any 2012 no incloïa la quantitat que havia defraudat.

La sentència considera Plazas com a administrador de Kradonara, la societat instrumental de Rato a través de la qual feia entrar a Espanya diners que tenia a l'exterior i amb la qual va facturar un contracte amb Telefónica d'assessorament macroeconòmic. El tribunal dona per fet que Rato va simular que Kradonara havia prestat el servei, quan era ell qui el feia i, per tant, havia de tributar-ho.

Rato havia estat condemnat l'any 2017 a quatre anys de presó, que va complir al centre penitenciari de Soto del Real, per l'escàndol de les targetes black. Aquell sistema de pagament opac que servia per esquivar Hisenda també va comportar la condemna a sis anys de presó de Miguel Blesa, amic i home fort de José María Aznar, que es va suïcidar cinc mesos després de la resolució dels tribunals i no va arribar a ingressar a presó.

Aquesta segona condemna contra Rato arriba després d'innombrables escàndols de qui també va ser director gerent de l'FMI, incloent-hi la seva aparició en els papers de Bárcenas com a receptor de diner negre, en els papers de Panamà com a client de Mossack Fonseca, i en el llistat dels màxims morosos amb Hisenda d’Espanya. Es dona la circumstància que el seu pare, Ramón de Rato, havia protagonitzat també escàndols financers que van propiciar la fallida de dos bancs i també va estar a la presó.

Rato va figurar en el seu dia com a gran aspirant a succeir Aznar al capdavant del PP, en una terna en què va competir amb Mariano Rajoy i Jaime Mayor Oreja i se'l considera un símbol dels anys de la bombolla econòmica espanyola, que mai va predir ni com a ministre d'Economia ni com a director gerent de l'FMI.