La City de Londres torna a apujar els sous als alts directius

BarcelonaLa retribució mitjana dels màxims executius de les cent empreses més grans de la Borsa de Londres va ser l'any passat d'uns 5 milions de lliures esterlines (més de 5,8 milions d'euros), segons ha informat el diari britànic Financial Times. Això suposa un increment de més de mig milió de lliures en comparació amb el 2022 i situa el sou dels consellers delegats del parquet londinenc al nivell més alt des del 2017.

Així, les cent companyies cotitzades que formen l'índex FTSE-100, el de referència a la City londinenca –l'epicentre de les finances britàniques–, van incrementar els salaris dels seus directius a fi de competir amb altres països, sobretot els Estats Units, on les grans corporacions intenten atraure talent a escala internacional amb retribucions molt generoses. Les dades analitzades pel Financial Times provenen d'un estudi del think-tank britànic High Pay Centre i inclou els sous base dels directius, primes, fons de pensions i paquets d'accions, entre altres remuneracions.

L'executiu més ben pagat de les cotitzades britàniques va ser, un any més, Sir Pascal Soriot, conseller delegat de la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca, que va veure com el sou li va millorar el 2023 en 1,8 milions de lliures, fins als 16,9 milions (uns 19,7 milions d'euros), seguit, amb uns 13 milions de lliures anuals (15,2 milions d'euros) cadascun, per Erik Engstrom, màxim executiu de la tecnològica Relx, i Charles Woodburn i Tufan Erginbilgiç, de les aeronàutiques BAE Systems i Rolls-Royce.

De fet, els accionistes no estan tenint miraments per aprovar noves pujades de sou als seus directius, gràcies sobretot a l'increment del valor de les accions: com a exemple, el preu dels títols de Relx s'ha multiplicat per set des del 2009, quan Engstrom va agafar les regnes de la companyia. El mateix Soriot s'ha assegurat un nou augment de cara a l'any vinent.

Luke Hildyard, director del think-tank que ha elaborat l'informe, ha assegurat al Financial Times que la millora continuada dels salaris milionaris de la majoria dels directius de grans multinacionals es deu "al declivi de l'afiliació als sindicats, als baixos nivells de participació dels treballadors en la presa de decisions de les empreses i a una cultura corporativa que posa els interessos dels inversors per sobre dels empleats, els clients, els proveïdors i altres col·lectius". "Aquest desenvolupament ha sigut molt bo per als que estan al capdamunt de les empreses, però és més qüestionable que hagi sigut en benefici dels interessos del conjunt del país", ha afegit.