La GSMA, consternada, culpa una "força major" per intentar mitigar les indemnitzacions

Barcelona"Avui és un dia molt fosc, però sabem que el sol tornarà a sortir". Aquest dijous el to i l'expressió facial del conseller delegat de la GSMA, John Hoffman, eren molt diferents del que acostuma a mostrar en les seves intervencions públiques. La seva consternació era gairebé palpable. L'entitat organitzadora del Mobile World Congress (que s'havia de celebrar del 24 al 27 de febrer) es va veure forçada a anul·lar el saló davant la llarga llista de baixes entre les empreses assistents, temeroses que algun dels seus treballadors es contagiés del coronavirus. Avui era l'hora, doncs, d'explicar el perquè de la decisió: "Una força major", han insistit els organitzadors.

Aquest concepte és l'escut legal triat per la GSMA davant les possibles indemnitzacions que reclamin les companyies que s'han quedat sense fira i, per tant, sense negoci. Tant el seu director general, Mats

Encara que sembli contradictori, Fira de Barcelona no serà el gran damnificat per haver perdut el seu principal esdeveniment (representa entre el 30% i el 40% de la facturació). Fonts pròximes a l'entitat asseguren a l'ARA que la major part dels ingressos que la Fira rep de la GSMA ja s'han cobrat i que, per tant, l'impacte en els seus comptes serà menor.

La Fira deixarà de facturar, en canvi, per altres serveis complementaris que oferia a algunes empreses durant els dies del congrés, com el càtering, la construcció dels estands o els treballadors eventuals d'aquests mateixos espais.

Durant la roda de premsa, el president del consell de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha remarcat que en els últims anys el recinte ha fet esforços per diversificar les fonts d'ingressos i dependre menys de la cita tecnològica. El seu director general, Constantí Serrallonga, ha sigut més contundent i ha assegurat que la cancel·lació no farà que la Fira entri en pèrdues. "Serà un any més difícil de l'habitual, però tenim la solvència totalment garantida", ha afegit.

"Força major" no apareixia als contractes del 2018

El problema de la GSMA pot fer-se més gran si les empreses participants comencen a reclamar indemnitzacions per la cancel·lació perquè no trobin justificables els seus arguments. Una font del sector tecnològic reconeix que, per ara, la seva empresa no ha trobat cap referència explícita a la "força major" en el contracte signat amb l'entitat per al seu estand.

Per posar-ho en context, el cost de l'espai al congrés pot estar en una forquilla d'entre 1.000 i 1.500 euros per metre quadrat, quantitat a la qual s'ha de sumar la despesa dels hotels i els trasllats dels treballadors. Els acords varien en funció de la companyia, però en un document marc de la GSMA sobre les condicions d'assegurança amb data de finals del 2018 al qual ha tingut accés l'ARA, el concepte de "força major" tampoc hi apareix.

Sí que hi surten explicitats, per exemple, altres riscos, com els atemptats terroristes, guerres o la imposició de restriccions al transport en cas d'epidèmia per part d'un organisme nacional o internacional.

Aquest últim supòsit era el salvavides de la GSMA, però no s'ha produït perquè Espanya ni cap administració ha declarat l'emergència sanitària. Precisament, tot i entendre la decisió dels organitzadors, totes les administracions han reiterat durant la roda de premsa d'avui que a Catalunya no hi ha hagut cap cas de contagi i que la situació estava plenament controlada.

Des de la GSMA han reiterat el seu compromís per mantenir l'esdeveniment a Barcelona almenys fins al 2023, quan expira el contracte amb la ciutat. "Això va de futur i del nostre futur junts", ha afirmat Hoffman, i ha animat a pensar en l'edició del 2021.

Tots els actors implicats, però, estan interessats que el congrés no marxi de Barcelona i han recalcat la importància del congrés per a l'economia catalana i el seu desig de continuar aquest vincle en el futur. "La relació entre el Mobile i Barcelona és d'èxit. Hem treballat colze a colze any rere any perquè creixés un ecosistema propi", ha destacat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern, Jordi Puigneró, s'ha mostrat convençut que el congrés és una de les raons per les quals Catalunya s'ha convertit en un "laboratori digital al món".