El govern espanyol aprova el fons pel covid-19 per a les comunitats

Barcelona / MadridLa transferència de recursos més gran de l'Estat a les autonomies ja està en marxa. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la creació del fons de 16.000 milions d'euros perquè les comunitats facin front a la despesa sanitària i educativa i es recuperin de la caiguda dels ingressos després de la crisi del covid-19. La portaveu del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tornat a insistir en el fet que aquestes transferències directes no s'hauran de tornar i no generaran deute ni interessos. A banda de rebre aquest "baló d'oxigen", els governs autonòmics podran fer servir el superàvit d'anys anteriors per finançar el dèficit del 2020.

Com ja va avançar el president espanyol, Pedro Sánchez, més de la meitat d'aquesta bossa de recursos (9.000 milions d'euros) es destinarà a cobrir la despesa dels hospitals i blindar els sistemes sanitaris davant la possibilitat d'un rebrot del virus a la tardor. Montero ha recalcat que sumant els altres mecanismes de finançament, les autonomies rebran 24.532 milions d'euros més per part de l'Estat que l'any passat. "És una xifra indiscutible", ha dit.

El criteri de repartiment es va convertir en una font de discussió amb els dirigents autonòmics i es va retocar a última hora per incorporar-hi les seves peticions. En el cas de la despesa sanitària, per al primer tram de 6.000 milions d'euros la població tindrà un pes del 35%, mentre que els ingressos a l'UCI de cada comunitat puntuaran un 10%. La part restant dependrà en un 25% de les hospitalitzacions i un 10% de les proves PCR realitzades. "Les comunitats que més impacte han rebut de la crisi sanitària seran les que rebin més recursos", ha insistit Montero.

Els 16.000 milions d'euros contenen un paquet de 2.000 milions d'euros d'ajudes per als centres d'educació públics, 400 milions dels quals per a universitats. Segons explica el ministeri d'Universitats en una nota, els diners han de servir per dur a terme diferents processos d'adequació d'espais que facilitin la transició cap a la nova normalitat.

Segons el reial decret, el 80% dels 2.000 milions d'euros per a educació es distribuiran per comunitats en funció de la població de 0 a 16 anys segons el padró de l'1 de gener del 2019. El 20% de l'import restant -els 400 milions d'euros per a Universitats-, en funció de la població de 17 a 24 anys. No es té en compte, doncs, la població que estudia a Catalunya i prové d'altres comunitats.

El quart tram del fons -de 5.000 milions d'euros- servirà per compensar la caiguda d'ingressos de les comunitats de règim comú després d'uns mesos en què la recaptació d'impostos propis s'ha enfonsat. D'aquesta suma, 4.200 milions estaran relacionats amb els tributs cedits a les autonomies i, per tant, el 60% del repartiment es calcularà segons el que han recaptat a través d'aquestes partides durant els últims tres anys, i la part restant dependrà de la població. Aquest últim paquet també inclou 800 milions d'euros per a la despesa en transport.

Catalunya, entre les més afectades

L'impacte econòmic de la pandèmia ha estat desigual entre les comunitats autònomes. Segons un informe publicat aquest dimarts per Funcas, les més afectades seran aquelles on les activitats més afectades per la crisi tenen un pes superior. Les Illes Balears, les Canàries, Madrid i Catalunya s'emportaran la pitjor part, i l'organisme calcula que el seu PIB es pot enfonsar fins a més d'un 11%, mentre que per a la resta del país la caiguda seria del 9,5%.

L'estudi preveu que la recuperació també sigui desigual i arribi abans a les comunitats autònomes menys afectades com Extremadura, Castella i Lleó o la Rioja, on destaquen sectors menys vulnerables a la sacsejada del covid-19 com l'agricultura. "Els territoris més endarrerits són els que més tard han canviat de fase en el procés de desescalada, o aquells on té més pes el turisme", apunta l'entitat.

De cara al 2021, però, el panorama canviaria, i Funcas pronostica que els negocis més tocats durant aquest any despertaran. Aquest efecte beneficiaria comunitats autònomes com les Balears o les Canàries, que han patit el sotrac en l'oferta turística.