Narcís Serra defensa al Congrés que si CatalunyaCaixa no s'hagués venut per "molt poc" ara estaria retornant el rescat

MadridDesprés que l'expresident de Bankia Rodrigo Rato indignés el Congrés amb una compareixença en què va culpar a tothom de la crisi menys a ell -"No és un saqueig. És el mercat, amic", va dir amb superioritat moral-, aquest dimecres ha estat el torn de l'exvicepresident del govern espanyol (1991-1995) i expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, imputat en dos processos per un forat de 720 milions d'euros en projectes immobiliaris i pels sous "irresponsables" en la cúpula de l'entitat. I ho ha fet, també, durant gairebé quatre hores, davant de la comissió d'investigació sobre la crisi financera amb un to tranquil i serè en què no ha entonat ni un sol 'mea culpa'. Si fa només vuit dies, en la declaració a l'Audiència Nacional pel forat immobiliari, s'escudava en l'aval del Banc d'Espanya, avui ha tornat a insistir en tot moment que va rebre la benedicció del supervisor espanyol, que era impossible preveure una crisi "sistèmica" i que té "la consciència tranquil·la" pel que fa a les responsabilitats judicials perquè els processos són "totalment injustos".

Salvar CatalunyaCaixa va costar més diners públics que Bankia, gairebé 12.700 milions d'euros. Però per a Serra, si ell no hagués estat al capdavant de l'entitat i hagués impulsat una remodelació per deixar enrere el mercat immobiliari a finals del 2007 la situació hauria estat molt pitjor. S'ha presentat així com un gran gestor i ha defensat en tot moment el seu equip, encapçalat a partir del 2008 per Adolf Todó en la direcció de l'entitat catalana, amb qui està imputat en els dos processos judicials. "L'equip de Todó va complir perfectament la seva funció i la prova són els elogis del Banc d'Espanya. No em sento responsable d'haver nomenat un equip no competent. Ho era i ho deia ni més ni menys que el Banc d'Espanya", ha assenyalat.

Serra ha volgut posar sobre la taula una reflexió sobre la venda de l'entitat. Considera que s'hi s'hagués escollit un "sistema de gestió similar al de Bankia", és a dir, mantenir l'entitat pública i no vendre-la a un dels grans bancs com es va fer amb CatalunyaCaixa al BBVA, "potser els resultats haurien estat diferents" perquè ja estava sanejada. Al parer de l'expresident de l'entitat, avui estaria també retornant diners del rescat i ha lamentat que es vengués "ràpidament a un preu molt reduït". "El preu de venda va ser de 350 milions d'euros i només els immobles a Barcelona ja valen més que aquests diners. A més la caixa ja estava sanejada perquè s'hi havien introduït milers de milions", ha assenyalat.

Segons el seu relat, quan arriba a la presidència de Caixa Catalunya el 2005 veu al cap de poc la necessitat de vendre Procam, la part encarregada del negoci immobiliari, i canviar tota la direcció. En una reunió a principis del 2007 amb el Banc d'Espanya se li desaconsella fer-ho, però a finals d'any executa el pla, que el 2010 és aplaudit, segons una carta personal que va rebre del governador.

Pel que fa les indemnitzacions milionàries -no està processat per la que va rebre ell sinó per la que va atorgar a la direcció-, ha obligat el diputat de Ciutadans Francisco de la Torre a esmenar-se i deixar clar que ell mai va cobrar dietes ni 'bonus' milionaris. És més, ha assenyalat que quan va arribar a l'entitat "no tenia despatx, ni sala de reunions, ni d'espera" i quan va començar a cobrar 200.000 euros anuals no era ni el 5% del que cobraven els presidents dels bancs espanyols d'aleshores.

En ser qüestionat sobre el seu passat polític, ha defensat que si havia reconduït les finances de l'Ajuntament de Barcelona podia presidir qualsevol entitat financera.