El dinamisme econòmic espanyol depèn de l'arribada de persones migrants
Les organitzacions que lluiten pels drets d'aquest col·lectiu demanen evitar una visió utilitarista de la població estrangera
MADRIDArran de la gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Mauritània, Gàmbia i el Senegal aquesta setmana, el paper de la immigració a l'economia espanyola s'ha tornat a posar damunt la taula. Sánchez ha posat l'accent en la necessitat de mà d'obra migrant. Després, i en un context de pressions de la dreta, ha situat el debat en la devolució dels migrants en situació administrativa irregular.
Més enllà de l'estira-i-arronsa polític, avui dia la població estrangera a Espanya no només explica part de la bona marxa de l'activitat econòmica, sinó que diferents organismes han constatat que és clau perquè això es mantingui. Al marge de les xifres econòmiques, les organitzacions socials que lluiten pels drets d'aquest col·lectiu fan una advertència: "No es poden demanar migrants per pagar les pensions sense oferir garanties i drets", diu Edith Espinosa, portaveu de la plataforma estatal Regularización Ya. "Se'ns acaba veient com un objecte, i no com una persona amb drets", denuncia Espinosa.
L'arribada neta de població immigrant –prop de 5 milions de persones entre els anys 2002 i 2022, segons dades del Banc d'Espanya– s'ha convertit pràcticament en l'única font de creixement de la població resident a Espanya, un país marcat per l'envelliment de la població. Les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), però també d'Eurostat i l'Autoritat Fiscal (Airef), apunten a uns saldos nets d'entrada de persones estrangeres d'entre 200.000 i 500.000 persones el 2024 i el 2025.
De fet, la recuperació dels fluxos migratoris després de la davallada per la pandèmia del coronavirus explica el dinamisme que avui dia viu el mercat laboral espanyol, tal com constatava el Banc d'Espanya en el seu últim Informe anual 2023. De retruc, aquests fluxos ajuden al manteniment de l'estat del benestar, que se sosté, principalment, quan l'activitat econòmica rutlla.
A tall d'exemple, des de principis del 2022 fins a finals del 2023, la població activa a Espanya es va incrementar en 788.000 persones i un 71% d'aquest increment va ser fruit de l'arribada de població migrant. Durant el mateix període, dels 1,06 milions de nous treballadors ocupats, un 54% eren de nacionalitat estrangera. Avui hi ha 2,8 milions d'afiliats estrangers a l'Estat, segons les últimes dades de la Seguretat Social corresponents al mes de juliol, un 13,5% del total dels treballadors.
Una de les implicacions d'aquesta fotografia és que els treballadors estrangers han ajudat a reduir, en part, els desajustos entre oferta i demanda que recentment s'han observat en algunes professions, reconeixia el Banc d'Espanya, si bé matisava que en gran part es tracta de feines de més baixa qualificació, precàries i mal remunerades i que solen ser més dures físicament. En aquest sentit, Espinosa critica la "complexitat" a l'hora d'homologar els títols universitaris amb què moltes persones migrants arriben a l'Estat.
El seu pes, però, fins i tot va més enllà del fet d'ocupar feines menys atractives per a la població espanyola. "L'impacte dels treballadors immigrants al servei domèstic a Espanya la primera dècada dels 2000 va contribuir a incrementar els salaris de les mares treballadores espanyoles en facilitar la [seva] conciliació laboral i reduir la penalització salarial associada al naixement dels fills", va concloure l'economista de la Universidad Carlos III de Madrid María Alexandra Castellanos, en un estudi publicat l'any 2023.
La sostenibilitat de les pensions
Amb tot, aquesta tendència demogràfica (més població envellida i més migració) i laboral també ha protagonitzat el debat sobre el futur de les pensions. Enmig de la gira de Sánchez pel continent africà, ha aparegut la xifra de "250.000 treballadors migrants" a l'any necessaris per poder cobrir la despesa del sistema l'any 2050, quan estaria més tensat.
El fet és que la xifra com a tal no l'ha donat cap ens supervisor, ni tan sols Sánchez l'ha pronunciat durant la gira. Sí que ho ha fet, però, la ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz, en més d'una ocasió. El març passat ho defensava en una compareixença al Congrés dels Diputats, on apuntava que era una xifra estimada per organismes com el Fons Monetari Internacional per "mantenir" l'estat del benestar.
Organismes com el Banc d'Espanya han posat en relleu que l'arribada de població estrangera és imprescindible per sostenir les prestacions en un futur –cosa que ja passa ara–. En concret, el que planteja aquest organisme és el següent: davant l'envelliment poblacional que travessa Espanya i la consegüent despesa pública, caldria que el col·lectiu de persones estrangeres en edat de treballar fos tres cops superior a les previsions de l'INE. Això vol dir que si l'INE estima que des d'ara fins al 2053 el flux migratori serà de 10 milions de persones en termes acumulats, el Banc d'Espanya apunta a la necessitat que arribin 24 milions de migrants per sostenir la taxa de dependència (no només vol dir cobrir les pensions, sinó també la despesa pública vinculada a la població envellida i en edat de jubilació).
Tanmateix, el Banc d'Espanya advertia que els fluxos migratoris "no evitaran el problema de l'envelliment ni resoldran els desajustos que puguin sorgir en un futur" tant pel que fa al sistema de pensions com al mateix mercat laboral i recomanava abordar la problemàtica en totes les seves dimensions.
Què percep la ciutadania?
Aquesta foto, però, no és la que percep en general la ciutadania. De fet, un estudi recent del centre d'investigació econòmica Iseak ha constatat que hi ha "falses percepcions" sobre la migració i, en particular, sobre el seu paper en l'economia. L'opinió generalitzada és que la població migrant precaritza l'economia i només suposa un llast per als pressuposts públics. Segons es desprèn de l'estudi, els espanyols pensen que el 38% de les persones migrants estan a l'atur, quan s'hi troben un 16%. Alhora, es creu que la meitat (47%) reben ajudes públiques, i només són un 11% dels migrants a l'Estat.
"Somio amb una vaga massiva dels treballadors migrants i ja veurien com caurien totes les feines", reflexiona Espinosa, que recorda que fa tan sols quatre mesos tots els partits al Congrés, excepte Vox, van votar a favor de prendre en consideració la ILP per regularitzar 500.000 persones migrants a l'Estat. Un estudi del centre d'investigació Por Causa xifrava en 950 milions d'euros de beneficis per a les arques públiques entre cotitzacions i impostos aquesta regularització.
Amb tot, Edith també qüestiona la proposta de "model circular" del govern espanyol pel que fa a l'arribada de treballadors migrants: "Es visita l'Àfrica, però no hi ha interès en allò que està passant quan es permet que es pesqui a les aigües i es robi el peix".