Dimiteix el governador del banc central de Xipre en ple rescat del país
Les relacions amb el nou president conservador i les divisions internes a l'organisme poden haver força la marxa de Panicos Demetriades
NicòsiaEl governador del banc central de Xipre, Panicos Demetriades, ha anunciat la seva dimissió aquest dilluns tot i tenir mandat fins al 2017. No n'han trascendit les causes, tot i que les diferències amb l'actual president xipriota, el conservador, Nicos Anastasiadis, poden haver forçat la decisió.
El mateix departament de Presidència xirpiota ha anunciat que havia acceptat la dimissió de Demetriades, escollit al maig del 2012. El seu mandat ha estat marcat per les crítiques que ha despertat el paper del banc central durant la crisi que va desembocar ara fa un any en el rescat econòmic de 10.000 milions al país.
Les diferències entre Demetrides i el president conservador, escollit a principis del 2013, no han estat bones i aquest és la principal raó de la dimissió, juntament amb la divisió interna d'alguns consellers del banc central més propers a les posicions del nou govern, segons explica la premsa local.
La carta de renúncia ha estat lliurada en presència d'un representant del Banc Central Europeu, del ministre de Finances xipriota, Harris
La carta de renúncia al seu càrrec va ser lliurada , en presència d'un representant del Banc Central Europeu , el ministre de Finances xipriota, Harris Yeoryiadis, que es troba a Brussel·les com el mateix Demetriades per assistir a la reunió de l'Eurogrup que ha d'aprovar un nou tram del rescat financer.
La dimissió es farà efectiva el 10 d'abril i durant aquest període haurà d'informar i fer el traspàs de poders al seu successor, que no s'ha donat a conèixer.
El març de l'any passat, els problemes de sobredimensionament del sector bancari de Xipre, van fer que Europa obligués el govern del país a imposar una quitança als dipòsits de més de 100.000 euros a canvi de atorgar un rescat financer de 10.000 milions d'euros (l'equivalent al 60% del PIB).
Mentre es negociava el rescat, el govern va imposar un 'corralito' bancari que va durar 12 dies i encara que les restriccions al moviment de capitals han millorat des de llavors, encara no han estat del tot retirades.
A canvi del socors d'Europa, Xipre va comprometre's a emprendre una sèrie de reformes començant pel seu sector financer. Va liquidar la segona major entitat¡, Laiki, i va reestructurar la primera, el Banc de Xipre (amb una quitança d'un 47,5% dels dipòsits superiors a 100.000 euros).
A més, Xipre es va posar en mans de la troica i va acceptar un pla d'austeritat amb retallades salarials i augments d'impostos, que el govern d'Anastasiadis va voler compensar amb un pla d'estímul a l'ocupació per intentar evitar que l'atur (superior al 17 % a finals de 2013) creixi tant com en altres països intervinguts.
