La difícil successió a Mango
Després de l’aposta pel seu fill, Isak Andic nomena conseller delegat un professional extern a la família
Barcelona“Després d’estudiar una altra cosa que no tenia res a veure amb l’economia, el Johnny em va dir: «Escolta, pare, el que jo he estudiat crec que no em donarà gaires diners i tinc ganes de treballar a Mango»”. Isak Andic, president de Mango, recordava així en una entrevista que recollia l’ Abc el 2015 com el seu fill, Jonathan Andic, li va demanar treballar en el negoci familiar. Andic fill, avui de 39 anys, en tenia aleshores 24, i els estudis que augurava que no li reportarien gaires ingressos econòmics eren els de comunicació audiovisual que havia fet als Estats Units. Posteriorment també va formar-se en comptabilitat, finances i màrqueting a l’escola de negocis Iese.
Isak Andic sempre s’havia mostrat partidari que algun dels seus fills li agafés el relleu al capdavant de la primera empresa de moda de Catalunya i la segona d’Espanya -per darrere del gegant Inditex-. I el 2014 va considerar que era el moment. Enric Casi, el llavors director general, deixava la marca després de capitanejar-la durant 20 anys sota la batuta d’Andic i, alhora, el president de Mango optava per fer un pas al costat.
“Està exercint de conseller delegat de la companyia”, reconeixia ell mateix referint-se al seu fill en una conversa amb periodistes just abans de participar en una taula rodona a l’escola de negocis Iese l’abril del 2014. A banda d’exercir les funcions de conseller delegat (mai va ser nomenat), en aquella època Jonathan Andic també era president adjunt de la companyia. La intervenció d’Isak Andic en aquella mateixa taula rodona va acabar amb una frase plena d’optimisme: “Aquests són els millors moments per a la companyia”. Tenia raó, si es té en compte que Mango havia tancat l’any 2013 guanyant 120,5 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior, i que el mateix 2014 els beneficis nets van ascendir a 107 milions d’euros.
Una volta al món frustrada
Però coincidint amb el traspàs del poder de pare a fill, el rumb triomfant que fins aleshores seguia l’empresa va passar a ser una autèntica travessia del desert. En un any es va dir adeu als beneficis. El 2015 es va tancar amb guanys de només 4 milions d’euros i el 2016, per primer cop en la seva història, Mango tancava en números vermells amb unes pèrdues de 61 milions d’euros, els pitjors resultats que ha registrat mai. Es van encendre totes les alarmes i el camí cap a la jubilació que havia començat Isak Andic, i que incloïa una volta al món amb el seu vaixell, es va truncar al veure’s obligat a agafar un altre timó, el de la companyia.
La caiguda en picat de beneficis del 2015 va propiciar que Andic fill fos objecte d’una retallada de responsabilitats. Es va fer de manera molt discreta i encara avui portaveus de l’empresa insisteixen que mai va ser nomenat oficialment conseller delegat. També va comportar un fitxatge clau per a l’empresa: la incorporació al consell d’administració de Toni Ruiz com a director financer.
Ruiz, que públicament manté un perfil discret, és, segons diverses fonts pròximes a la marca, un home ambiciós. La seva trajectòria ascendent dins de Mango ha coincidit amb la caiguda de responsabilitats d’Andic fill. A finals del 2018, Ruiz va ser nomenat director general, un càrrec que la companyia havia eliminat amb la marxa de Casi. I aquesta mateixa setmana ha estat novament reforçat nomenant-lo conseller delegat, una posició executiva que Mango no tenia fins ara i que comporta la màxima responsabilitat dins de l’empresa.
Adeu a les pèrdues
L’ascens de Ruiz no ha sorprès a ningú. “El que s’ha fet és oficialitzar un càrrec que ja exercia”, asseguren fonts pròximes a la marca catalana, que té la seva seu a Palau-solità i Plegamans. De fet, és un premi a la seva feina, perquè després de tres anys consecutius de pèrdues, el 2019 la companyia ha remuntat i tot apunta que tancarà els comptes de l’any en positiu. El mateix Ruiz va deixar entreveure, durant la presentació del nou centre logístic de Lliçà d’Amunt el novembre passat, que s’havia assolit l’objectiu: “Hem treballat durament per capgirar els resultats”, avançava.
Mentrestant, Jonathan Andic, que és vicepresident de Mango, és també el màxim responsable de Man, la línia de roba masculina, càrrec que se li va assignar el 2007, i també és al capdavant d’imatge i de comunicació. Tot sota l’atenta mirada del seu pare, que continua amb la disjuntiva d’haver de triar si el tron de l’empresa passa a un professional extern a la família o algun dels seus fills, com sempre havia desitjat i verbalitzat.